15 de juny 2008

Fi del Festival a ritme de garrotins

Dissabte 14 de juny, auditori de l'escola de música


El garrotín el garrotan
de la Vera Vera de Sant Joan

Se’ns acaben les paraules,
se’ns acaba el festival,
les taules són ben parades
fem una festa com cal.

Tot són plates d’amanides,
d’embotits i bons porrons
de converses compartides
n’hi ha hagut a borbotons.

I en Marçal i en Joan,
mestre Guida i en Michele,
van tocant acordions,
no ho veureu pas a la tele.


El garrotín el garrotan
de la Vera Vera de Sant Joan

En Panxito i la Marta
i la Guida i en Guillem,
canten versos a la carta
mentre a taula sols bevem.

Nyacres, nyicris i corrandes
i els excelsos garrotins,
van passant de banda a banda
van trenant uns versos fins.

Ara jo te la ben foto,
te la retorno i te l’endinyo,
això és un canvi de cromos
fet amb conya i amb carinyo.


El garrotín el garrotan
de la Vera Vera de Sant Joan

De què voleu que es parli?
aquí ho podem rimar tot:
trens, sequera, biomassa...
(jo en sé d'un que ha fet un bot!)

Hi ha espontanis que s’animen
a cantar alguns versets,
se’ls apunten per si rimen
n’hi ha per treure’s el barret.

Aquesta colla tenen corda,
toquen, rimen i no callen
però ara és tard i no vol ploure,
allí hi ha un avi que badalla.


El garrotín el garrotan
de la Vera Vera de Sant Joan

I acabem aquesta festa
agraïts i ben cansats
que no ha estat pas com la resta
n’hem quedat molt encantats!

Han sigut molts els poetes
que han passat per la Garriga
i ara ens calen més pessetes
que no volem pas fotre figa!

Gràcies públic i poetes,
gentils patrocinadors,
tant de bo cada any tornéssiu
augmentats de dos en dos.

Així doncs matem-ho ara,
anem sortint cap al carrer
on continua la gatzara
i seguirà fins l’any que ve!

El garrotín el garrotan
de la Vera Vera de Sant Joan

14 de juny 2008

Pagant Sampere canta...

Pagant Sampere canta, divendres 13 de juny, auditori de l'escola de música

...i si no, com a mínim recita, perquè així es va acabar l'espectacle homònim, amb el poeta homenatjat llegint alguns poemes del seu darrer llibre, Ens trobarem a fora. I van ser una trentena les persones que ens vam aplegar per veure aquest suggerent espectacle que combina el recitat emfàtic, però pausat, de Jordi Condal, les vídeoprojeccions de Kippelboy i el violí elèctric i electritzant de Manel Salas.

Al llarg de 24 poemes seleccionats de Màrius Sampere -que té una obra, recordava, de més de vint títols- el recital és una antologia dels motius que impulsen una de les poètiques més originals de la poesia catalana actual. Perquè la poesia de Màrius Sampere té una dimensió transcendent en la mesura que no s'acontenta amb el fet de partir del detall ínfim, quotidà, sinó que l'embolcalla en un context que es pregunta pel sentit de la vida, de la mort, de l'existència mateixa d'una vida que permet experimentar mulitplicitat de sensacions. En aquest sentit, les referències a Déu no són gratuïtes, però no es tracta, tampoc, d'un Déu confessional, identificable amb un credo i dogma ("Déu no és omniscient: fa zàping. / I no té nom. O bé tants noms / com tots els difunts plegats. O bé / un nom podria ser jo, / tu, ell."); més aviat es tracta d'un Déu en si mateix panteista, personificat com la vida i la mort ("I a taula, / d'hora, ben d'hora, / transfigurat en pa, / li dic a la Mort: té, menja, menja!"), resum d'una experiència vital intensa i laberíntica ("Qualsevol entrada dóna a dins, /però l'interior no té sortida, té l'entrada / d'un nou passadís que dóna a fora, d'on / se surt cap a dins per retornar / de bell nou, i sempre aquest traüll i sempre / serem a mig camí").


La poesia de Màrius Sampere, doncs, si és radical ho és perquè busca incessant l'orígen ocult de la raó darrera del crit de Munch, del desesper i l'ànsia de viure. A la "Confidència" del seu últim llibre llegim, contundent: "No vull aclarir ni justificar res: la poesia es revela autosuficient; allò que diu és dogmàtic. (...) Abans, doncs, de cap aventura, cal preguntar-nos si vivim per dins o per fora. Superat el tràmit dialèctic, ens queda això tan senzill: la sospita que la vida consisteix en una mera oganització gelatinosa, cel·lular, que s'afanya incessantment per gaudir de si mateixa i perpetuar-se. No té cap més voluntat ni finalitat."

Màrius Sampere recitant poemes del seu darrer llibre

L'espectacle Pagant Sampere canta, doncs, escruta a través de la imatge, música i paraules tot aquest imaginari reblert de sensacions, potenciades, sobretot, pel vídeomuntatge precís -preciós- de Kippelboy, un correlat de cadascun dels 24 poemes que configuren el muntatge. A la fi, un Màrius Sampere sorprès, emocionat -només havia vist la performance una de les primeres vegades que es va fer (porten vuit representacions)-, va confessar haver-se sentit, per moments, estrany -al muntatge hi surten imatges seves llegint-se- i algun cop, fins i tot, allunyat dels seus propis versos. Sampere va llegir tres poemes de "Ens trobarem a fora", llibre amablement cedit per la Biblioteca de la Garriga ja que, segons el poeta, "no m'havien avisat que hauria de llegir!". Tot fos tan fàcil d'arreglar com això. La Biblioteca, a més a més, ha guanyat un exemplar signat pel poeta.

Gràcies Manel, Kippelboy, Màrius, Jordi!!

13 de juny 2008

S'acaba el Festival Primavera Poètica de la Garriga

Avui divendres i demà dissabte hi ha la rematada final del Festival Primavera Poètica. Avui tindrem la sorpresa -bé, ara ja no perquè ho anunciem- de tenir entre nosaltres el poeta Màrius Sampere, gràcies a l'amic Jordi Condal, qui juntament amb Manel Salas i Kippelboy actuaran en la performance "Pagant Sampere canta", que tindrà lloc a les 22h a l'Auditori de l'Escola de Música.

Es tracta, segons en Jordi, d'un "espectacle sorprenent que crea addicció produït per Ramat de Pedres en homenatge a Màrius Sampere, el poeta més guardonat, més reconegut a nivell de la crítica, de la Universitat i entre la professió. Es tracta d’una performance amb videoimatges, bases musicals pregrabades, violí en directe amb pedals d’efectes i veu. En aquest espectacle es recita una selecció antològica de 24 poemes de l’estimat Màrius, dos dels quals els recita el propi poeta que estarà present a l’acte. Hi ha tres mostres d’aquesta acció poètica penjades al You Tube. No s’ha produït un esforç d’aquesta magnitud, a l’empara de les noves tecnologies, en català per cap altre poeta."

I demà, bé..., demà, si no plou... (i si plou ens ho celebrem a cobert de l'Auditori, a la mateixa plaça del Silenci), tindrà lloc la traca final, el sopar a la fresca que cada posa en punt i final al Festival. Com sempre, pa amb tomàquet amb embotit de l'Oliveras, porrons, amanides i postres de músic. Aquí teniu el programa d'actes. Podeu comprar els tiquets al bar La Calma (al Passeig, el bar del Teatre) o al bar L'Illot, a la placeta que hi ha al darrere de la Biblioteca.
Com sempre, la festa està assegurada. Tothom hi és convidat!

11 de juny 2008

Anna Ballbona guanya el premi Amadeu Oller

La nostra col·laboradora i amiga Anna Ballbona ha guanyat el 44è premi Amadeu Oller de poesia per a poetes inèdits en llengua catalana. El jurat, format per David Castillo, Carles Miralles, Lluïsa Julià, Antoni Pladevall Arumí, Pius Morera, Maria Isabel Pijoan i Joan Maluquer, ha considerat que el llibre "La mare que et renyava era un robot" era el que tenia més aptituds literàries d'entre els que enguany optaven al premi.
El llibre, editat per Galerada, es va presentar ahir dimarts a la llibreria Proa Espais de Barcelona i el premi li fou atorgat ahir al vespre en el transcurs d'un acte celebrat a la parròquia de Sant Medir del barri de Sants.
L'1 de juliol, Anna Ballbona, que treballa de periodista a El Punt de Barcelona, llegirà alguns dels seus poemes durant la lectura i el sopar a la fresca que amb el nom de "Menja't una cama" organitzen cada any, conjuntament, la llibreria Gralla de Granollers i el restaurant La Gamba. Recentment, alguns poemes d'Anna Ballbona s'han publicat en el recull "Quàntiques. Poesia jove en diferencial femení", coordinat per Anna Aguilar-Amat i editat per la UAB.
Per molts anys, Anna!

Links
1.- A Sants
2.- Opinió a l'Avui. David Castillo
3.- Notícia a l'Avui

8 de juny 2008

Ivette Nadal + Joan Vinuesa = Auto-Ritmes

Dissabte 7 de juny, bar L'illot

Un dels exercicis més interessants en el món de l'art, en general, és comprovar els sistemes de tranmissió generacionals. Veure com determinades tradicions són assumides pels més joves i com en la mesura de la desvergonya i impetuositat pròpia de l'edat subverteixen o no aquesta tradició resseguint una continuïtat estètica i de discurs. Amb els matissos i excepcions de cada cas, això és una mica el que va passar en la trobada entre Ivette Nadal i Joan Vinuesa, en el primer concert programat al bar de L'illot, que va resultar ser un marc idoni per a un espectacle de petit format com aquest, amb un rodatge de ja més d'un any per diverses sales i petits teatres. La barreja de públic també fou interessant, ja que a part del públic seguidor de les activitats del Festival s'hi ajuntaren aquells espectadors ocasionals habituals del local sorpresos per una oferta fins avui inexistent.

Ivette Nadal, de Granollers, va aprofitar per presentar algunes de les cançons del seu primer disc, "Guerres dolcíssimes", acompanyant-se només de la seva guitarra. Unes cançons de to intimista, que guanyen calidesa en una interpretació nua, desprovista de les bases instrumentals d'un disc produït per Toni Xuclà, de bellíssima factura. La versatilitat d'Ivette Nadal dalt de l'escenari (i és un dir perquè s'actuava a peu pla) -malgrat els seus vint anys escassos duu una bona colla de recitals al currículum- va quedar palesa en el recitat dels seus poemes, amb una dicció força personal i emfàtica, que donava contundència al text. Pels qui encara no conegueu aquesta jove artista, us anunciem que aquest estiu actuarà dins el cicle Trobadors i Joglars de Granollers, fent duet amb Gerard Quintana.

Per la seva part, Joan Vinuesa és tot un veterà dels circuits alternatius i de contracultura de la ciutat de Barcelona. Bregat en els moviments llibertaris de finals dels setanta i dels vuitanta, Vinuesa ha encarrilat la seva trajectòria artística en la pintura, en la música i en la poesia. Com a poeta, va llegir textos dels seus cinc llibres autoeditats, poemes que reivindiquen la llibertat com a virtut suprema de l'ésser humà. En el seu vessant de cantautor, Vinuesa, a part de musicar poemes propis, també va interpretar poemes musicats de Joan Teixidor, Jordi Pope, Allen Ginsberg, Joan Vinyoli i un esplèndid "És quan dormo que hi veig clar", de J.V. Foix. "Una barreja de Bob Dylan i de la Nova Cançó", va deixar anar, i que cadascú ho prengui com vulgui. Gràcies Ivette, gràcies Joan, gràcies Pere de L'illot!

7 de juny 2008

Delgado i Garriga: de llunes, peixos i bambús

Divendres 6 de juny, cafeteria La Mila

Josep Francesc Delgado i Francesc Garriga

A vegades, dues poètiques diferents et poden arruinar una trobada, fer que la lectura s'encalli i que els vasos comunicants entre els poetes siguin mínims, o nuls, o, en el pitjor dels casos, manifestament contradictoris. Quan això ocorre cal demanar disculpes, primer als poetes, i després al públic, perquè si l'acte, que té per objectiu descobrir-ne l'estètica i esperonar-ne la lectura, no funciona, ja em diràs. Bé, no va ser el cas de divendres, per si algú intuïa morbositats.
Tot i partir d'estímuls prou diferents, Delgado i Garriga van descobrir-se mútuament la passió pel sincretisme de la poesia xinesa i japonesa, per la capacitat de dir molt amb el mínim de recursos. La depuració formal, en aquest sentit, molt més evident en els poemes de Francesc Garriga, el duu a assajar formes breus que cerquen l'impacte a través d'imatges metafòriques, sovint quasi oníriques, que deixen marge al lector -a l'oient- per reconstruir-ne el sentit.

Tanmateix, Garriga advertia que ell era incapaç d'usar en els seus versos paraules com "alegria", "amor", "felicitat"... que preferia parlar d'aquests conceptes per altres viaranys, talment, afegim, mostrant la imatge a través del seu negatiu fotogràfic. Del cert, i el poeta ho advertia, la seva no és una poesia alegre o vitalista, és, més, un plany del temps perdut -a voltes un plany amb acidesa, d'altres amb escepticisme, sempre amb un rerefons de desengany i soledat que es vol redimir a través de les paraules. Potser per aquest mateix motiu, Garriga -que en tot moment va exhibir un sentit de l'humor molt particular-, demanava al públic no ser pres massa seriosament: "No em facin cas", advertia.

Delgado es va mostrar més explícit -en el sentit de menys sintètic- a l'hora de mostrar la seva poètica a partir de composicions d'una estructura més narrativa, amb un recurs del llenguatge més referencial que no pas Garriga. Poemes que igualment palesen el pas del temps a través de la creixença dels fills o dels records familiars i les morts que es succeeixen. Acompanyat d'un ordinador que al final li féu la guitza i no el deixà projectar les imatges que duia preparades, el poeta, establert a la Garriga des de fa una colla d'anys, també va llegir poemes referits al poble, en un exercici interessant per transformar literàriament paratges en paisatges, provatura ja assolida i reeixida en el volum col·lectiu "La Garriga submergida" -i que amb una mateixa intencionalitat reuneix poemes de Núria Albó. El canvi d'impressions i el diàleg entre ambdós poetes fou constant, aspecte que va enriquir una trobada que reuní unes vint-i-cinc persones a La Mila en una altra nit plujosa de Festival.

5 de juny 2008

Agenda 6 i 7 de juny. Penúltim cap de setmana!

Recordeu que ja són a la venda els tiquets pel sopar festa de cloenda del Festival al bar La Calma (Passeig, 42) i al bar L'illot (darrera de la Biblioteca).


Divendres 6 de juny

Recital poètic

Josep Francesc Delgado + Francesc Garriga

Lloc: Cafeteria la Mila

Hora: 22h


Josep-Francesc Delgado (Barcelona, 1960) és poeta, contista i novel·lista. Ha guanyat diversos premis, com ara el Joaquim Ruyra (1988) per la novel·la Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent; el Segon Premi Internacional Europa (1992) per Nima, el xerpa; el Premi Nacional de Literatura (1994) per Sota el signe de Durga, i el premi Recull de Blanes de novel·la Breu (2002) per El concertista d'ocells, entre molts d'altres. El fil conductor de la seva obra ha estat tot sovint el viatge i el contrast de pensament que suposa, així com la fascinació pel coneixement d'altres cultures diferents de l'occidental. Com a poeta, vessant amb què s'inicià en el món literari, ha publicat Autopista púrpura (El Mall, 1988), El temps dels poderosos (Columna, 1998) i El fum que tot ho enterboleix (Brosquil Edicions, 2003). Enguany ha guanyat el premi Ciutat d'Elx de poesia amb el llibre Arrel de foc (Tres i Quatre). Dedicat a l'ensenyament, en l'actualitat concentra energies en la iniciativa editorial El Roure de can Roca.


Francesc Garriga (Sabadell, 1932) és poeta i ha guanyat els premis Vila de Vallirana-Josep M. López Picó per Setembre (1991) i l'Engalantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona (2004) amb La nit dels peixos, el seu darrer llibre publicat el 2005. Francesc Garriga va editar quatre títols entre 1959 i 1973, Entre el neguit i el silenci, Foc nostre, somni, Paraules i Paraules cap al tard. No tornà a publicar fins el 1990, amb Els colors de la nit, i seguiren Setembre (1992), Ombres (2000), Temps en blanc (2003) i La nit dels peixos (2005). Garriga ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació (RAC1, Catalunya Cultura, el programa de televisió Avisa'ns quan arribi el 2000) i en publicacions com Revista de Catalunya o L'Esquirol. La poesia de Francesc Garriga medita sobre les conseqüències que el pas del temps té en la nostra vida, sobre la pèrdua de la innocència i els paradisos, amb un deix d'escepticisme sobre el que la poesia –necessària tanmateix per a explicar-los la perplexitat– pot aportar al respecte.


Dissabte 7 de juny

Auto-Rimes. Poesia i música amb

Ivette Nadal + Joan Vinuesa

Lloc: L'illot

Hora: 22,30h


Ivette Nadal (Granollers, 1988) forma part de la darrera generació de poetes i cantautors catalans. Acaba de publicar el seu primer disc, Guerres dolcíssimes, produït pel guitarrista Toni Xuclà, un disc on posa veu i música a les seves composicions poètiques. Alguns dels seus poemes han estat recentment seleccionats en el recull Quàntiques! 10 poetes joves en diferencial femení (Servei de Publicacions de la UAB) i Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Pèl Capell, 2008).


Joan Vinuesa (Barcelona, 1952) és un artista multidisciplinar. Pintor, poeta i cantautor… Creador i agitador cultural, ha participat i organitzat nombrosos recitals de polipoesia i exposicions en molts locals barcelonins. La seva obra inclou cinc llibres, dos CDs i una dilatada producció de pintures i dibuixos. Part de la seva obra es pot consultar al seu web. És autor dels llibres El camí del llamp (1991), Feristela del bec i les falòrnies del radi (1995), El tercer llibre (1997), L'arrel quadrada de Déu (2000) i Llom del sol (2003).


"Joan Vinuesa i Ivette Nadal es presenten com a l'auto i la rima. Amb la suma de les dues personalitats pretenen encendre un motor de foc que va per la línia de l'aire, concordant fonemes a partir de cada una de les seves històries explicades, d'amor, revolució, traïció, i passió. A l'auto-rimes hi trobem, la visió de la substància desmuntada, la raó dels sords, llums de bengales, l'idea d'Empèdocles, la terra sagrada, l'escala ponedora, una gallina salvatge, una trampa paral·lela, i sobretot, l'amor de dos amics escrivint el llibre de la clau trobada."


1 de juny 2008

Salem Zenia: impacte humà i poètic

Divendres 30 de juny, auditori de l'Escola de Música

Salem Zenia, Glòria Font i Martí Porter

“M’he amorrat a una font
i bec sense parar.
El meu cor ha embogit
i jo xucla que xucla, com una sangonera
quin desafiament
quan em diu que en vol més."

És l’inici del poema “M’he amorrat a una font”, de Salem Zenia, que es troba dins el llibre “Sol cec. Poemes d’amor i de lluita”, que, editat per Accent Editorial, recull 26 poemes d’aquest autor que prové de la regió de la Cabília algeriana. Divendres el vam tenir a la Garriga, el vam sentir recitar en amazic, explicar-se en francès i una mica en català, gesticular, comunicar, relatar la situació de la llengua, de la regió de la Cabília... Va ser un gran gust, un plaer compartit amb unes 40 persones, poder acostar-nos a la història d’en Salem, escriptor refugiat acollit pel PEN Català, i a la seva poesia. I deixar-nos sorprendre: aquest fragment del poema citat és d’un marcat to eròtic, com molts dels que formen la segona part del llibre. Però en realitat són, també, poemes de lluita: “aquest gènere de poesia és molt reservat, comença a desaparèixer; i aquesta poesia és també una forma de lluita contra la nostra societat, que és molt arcaica i religiosa”, afirmava en Salem, mentre en Martí Porter traduïa les seves explicacions. En Salem recitava en amazic –que divertit delectar-se amb la sonoritat d’una llengua totalment desconeguda- i en Martí, juntament amb la Glòria Font, el recitaven en català.

El director del Festival, Albert Benzekry, presentant l'acte

El fantàstic volum que ha editat Accent Editorial permet aquestes virgueries: és, com deia el seu editor, Oriol Ponsatí, un volum “rigorosament bilingüe”, portada i solapa inclosos, que, a més, conté un disc on es pot escoltar en Salem recitant en amazic, i en Josep Pedrals, en català. “És un llibre que en volen ser dos”, comentava, i l’aportació del disc, en amazic, permet posar-lo a l’abast de la població marroquina instal.lada a Catalunya que té com a llengua l’amazic, encara que amb un altre alfabet.


Abans de l’inici del recital, Raffaela Salierno, coordinadora del Comitè d'Escriptors Empresonats, i Carme Arenas, secretària general del PEN Català, van explicar el projecte del PEN per acollir escriptors perseguits com en Salem, que va arribar a Catalunya el maig del 2007. L’objectiu: “donar veu a aquests escriptors que en el seu país no poden expressar-se”, segons indicava la Raffaela.

Raffaela Salierno va explicar la tasca del Comitè d'Escriptors Empresonats

A l’acabar el recital, molts dels assistents es van animar a fer preguntes a en Salem, que, sol.lícit i comunicatiu, va propiciar que es formés una agradable conversa. Com deia al final el director del festival, l’Albert Benzekry: "Salem, esperem que la teva estada a Catalunya sigui curta, perquè això voldrà dir que has pogut tornar al teu país; però que alhora sigui literàriament fructífera per tu, i que si l’estada és llarga, sigui per la teva pròpia voluntat, perquè voldrà dir que t’has sentit ben acollit a Catalunya."
I ara, el final de “M’he amorrat a una font”, que es va llegir divendres.

“Els llavis a la vora,
després la petonejo
i entre tremolors
em fibla com el glaç.
Em diu: “Tinc set d’amor.
Beu-te’m fins a assaciar-nos”.

M’hi he amorrat de ple
i no sé com posar-m’hi.
Estic xop de suor,
el cor s’ha revoltat,
la mà palpa l’esquena
i el peu desficiat penetra ben endins.”

"Poetastrum est": poesia llatina a tocar de la pell

Dissabte 31 de maig, Termes la Garriga. Amb Albert Vilar i Txus Martínez


El balneari Termes la Garriga va acollir els versos d’amor, satírics, de passió, enamorament i desencís, i tristor i enyor que canten alguns dels millors poetes clàssics de l’època romana. En un lloc tan apropiat com aquest, Catul, Horaci, Ovidi, Marcial, Tibul i Properci van començar la “gira”: “Poetrastrum est”, un muntatge de producció pròpia del Festival i que feia la seva estrena mundial dissabte, va permetre acostar al públic del segle XXI els ressons de la poesia llatina d’època clàssica, dels segles I aC a l’I dC. Núria Gómez Llauger, llicenciada en Filologia Clàssica i professora a la UAB, que va fer la selecció poètica per al muntatge, convidava els assistents -més de setanta persones entre a dins i a fora- a oblidar la distància temporal respecte aquests textos. I certament, la força sorprenent d’alguns dels poemes i el plantejament juganer que tenia el muntatge van ser capaços de trencar les fronteres dels segles.


Els déus es van posar d’acord per donar-nos un temps amenaçant, i per aquest motiu el recital es va haver de fer a l’interior del Termes, i no als jardins. Sigui com sigui, els dos actors, fantàstics, l’Albert Vilar i la Txus Martínez, van saber treure profit de l’imprevist, per capgirar-lo i donar, fins i tot, un nou aire al muntatge. Vestits amb barnussos –havien acabat de prendre un bany-, explicaven el que hagueren fet els dos personatges llatins que encarnaven si es trobessin als jardins. No hi eren, però això, que de primer semblava un inconvenient, es convertia en un ham més per captar l’atenció del públic, que en més d’una i de dues i de tres ocasions reia davant les situacions còmiques que recreaven.


L’Albert i la Txus van tramar un joc còmic, un fil conductor on apareixien les tortuositats de l’amor, a través dels versos dels poetes clàssics en gira: els poemes s’enllaçaven amb naturalitat, formaven noves escenes, i els dos actors regalaven, amb gestos i paraules, picades d’ullet constants amb situacions dels nostres temps, i fins i tot, algunes referències contemporànies divertides. “Com deia en Capri, l’amor se’n va, però ella es queda”, recordava, en un moment del recital, la Txus. I entremig de Catul, Horaci, Ovidi, Marcial... desfilaven les cançons de Paolo Conte, Franco Battiato, Lucio Battisti, Gino Paoli, per dir-ne alguns: el disjòquei Txaff va fer una selecció de música italiana per acompanyar l’espectacle. Al final, Bacus va oferir un regal per culminar la vetllada: una copa de vi per a tothom a la terrassa que dóna als jardins. Llarga vida a “Poetastrum est”! A tots, Albert, Txus, Núria, Termes, Bacus i els poetes convidats, moltes gràcies!

30 de maig 2008

El rostre de l'altre

Divendres 29 de maig, biblioteca de la Garriga. Lectura poètica amb Xavier d'Edimburg

El rostre de l’altre. La complexitat del món actual –del passat i del futur– ens encara amb nosaltres mateixos i amb l’altre, sempre amb l’altre. A través d’un recorregut poètic per distintes tradicions i continents –sortint de casa i passant pel Sàhara, Iraq o el Matogrosso–, homenatjant les veus tant de poetes quasi anònims com de consagrats (Isa Al-Jariri, Òscar Romero, Andreu Equert, Liman Boucha, Francesc Pujols, Marc Granell, Pere Casaldàliga –“el català més universal que conec”–, Jacint Verdaguer, Artur Rimbaud, Joan Barceló), a més dels textos propis de Xavier d’Edimburg, l’espectacle traça un potent itinerari servint-se de la poesia per denunciar la injustícia social a través de la justícia poètica.
Acompanyat musicalment per Dani Calabrita (guitarra i banjo) i per Meritxell Arza (viola, piano de joguina i melòdica) el resultat és un recital compacte, en què text i música no es fan nosa l’un a l’altre.
Davant d’una quarantena de persones que es reuniren a la biblioteca, l’ímpetu i emoció que en l’acció i la dicció hi sobreposà el poeta i rapsode Xavier d’Edimburg acabaren per donar al missatge la veracitat i contundència necessària, ben allunyada de tants recitals volgudament trencadors però que es resolen estavellant el seu missatge en la pròpia incapacitat del text o en la mancança del rapsode per establir uns mínims ponts d’empatia amb el públic.


Transcrivim un fragment del text de presentació, escrit pel propi Xavier d’Edimburg:

Veus febles, polítics muts, “guies cecs que coleu un mosquit i us empasseu un camell”, (Mt 23, 23); succeí quelcom quasi admès que ja no hi havia profetes en el país. La preocupació ja no era saber allò que feia reeixir el savi en la cort o en la diplomàcia, sinó saber què li feia tenir èxit, ser admirat o feliç en els negocis i en la família. (...) Esdevingué categoria dels mass-media enduts pel gran cap i tal invisible sense raons de pes ja no queden més líders honestos en els governs de les mentides institucionalitzades. Només restava un sol camí a l’atenció d’aquell destí: el triomf no és el diner, el triomf està al teu interior, en l’home que tu ets, en la dona tu també (...) Època de migracions, pobles i gents, tràfec d’emocions, aeroports i adéus, passaports als teus, novetats etèries, barris vells s’omplen de noves gents obligades a entendre la seqüència. I el Quo Vadis Catalunya 21 de la paràlisi crònica, lleis de in-dependència amb tribandit “retalla-enganxa”, cuina internacional fashion week and food servit a la terrassa de ciutat unida per velocitat desfent naturalesa a preus populars. (...) Aquí només compta el lliure comerç i la borsa de valors no propis gràcies a les terres del sud. La resta és la prosa, la invisible resta amb tant sols un dret: lloc i dia de botar. Sortiu a ballar i balleu. Sortiu a la lluna i danseu. Si podeu, canteu, pinteu i de la Garriga a Cardedeu. Sigueu sempre sens preu. Car l’horitzó no té por de la victòria.

Edimburg al Youtube

29 de maig 2008

Agenda 29-30-31 de maig

FESTIVAL PRIMAVERA POÈTICA – LA GARRIGA 2008

Novetats:

Ja són a la venda els tiquets pel sopar festa de cloenda del dia 14 de juny. Es poden adquirir al preu de 10 eurons al bar La Calma del teatre i al bar L'illot (darrera la biblioteca)


Dijous 29 de maig

El rostre de l'altre

Recital de poemes amb Xavier d'Edimburg (veu), Daniel Calabrita (guitarra) i Meritxell Maza (viola)

Lloc: Biblioteca de la Garriga

Hora: 20,30h


Xavier d'Edimburg recita textos d'autors preferits de les cultures africanes, catalanes, llatinoamericanes i de collita pròpia (Somiava despert, La dansa del rampell) empès per la necessitat de promoure i enfortir el diàleg entre persones i continents. Engrescats per la seqüència, en Calabrita i la Meritxell acompanyen amb ductilitat una vetllada poètica de paraula sincera, plena de ritme, harmonia i afinitat compromesa.

Dani Calabrita (La Garriga, 1974) és músic i membre fundador de Dusminguet. Compagina estudis de guitarra flamenca amb la participació en les formacions Dijous Paella, Clara Andrés i Takul Rugi. Amb aquest darrer grup desenvolupa una proposta personal inspirada en les músiques d'arrel. Acaben d'enregistrar la seva primera maqueta titulada "Música de mercat" (myspace.com/takulrugi).

Meritxell Maza (Lleida, 1979) té el grau superior de violí i viola per l'École Normale de Music de París, on ha viscut quatre anys. Ha integrat diverses orquestres simfòniques i ha treballat a l'Òpera de Niça i a l'Orquestra de Joves de París, entre d'altres. Compagina l'ensenyament de la llengua catalana a immigrants del Vallès Oriental amb la participació musical a Takul Rugi.


Divendres 30 de maig

Recital poètic

Salem Zenia, poeta algerià refugiat i acollit pel PEN Català

Amb la col·laboració de Glòria Font (Artristras) i Martí Porter (aprenent de pagès)

Lloc: Auditori de l'Escola de Música

Hora: 22h

Col·labora: PEN Català, Accent Editorial i Llibreria Àgora

Salem Zenia (Tizi-Ouzou, 1962) és un poeta i novel·lista algerià de llengua berber, amazic. Ha treballat com a periodista i el 1998 fundà el diari Racines, en francès i amazic, un quinzenari orientat a promoure la literatura i cultura berber. Destacat defensor del drets lingüístics i culturals del poble berber, Salem Zenia ha estat víctima de l'integrisme religiós i amenaçat diverses vegades. Des del maig de 2007 resideix a Barcelona, acollit a través del programa Escriptor Refugiat del PEN Català i dins la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi, constituïda el juny de 2006. Salem Zenia llegirà poemes del seu llibre Sol cec, escrit durant la seva estada a Catalunya. La versió catalana dels poemes serà llegida per l'actriu Glòria Font i Martí Porter, aprenent de pagès.

També seran presents a l'acte Raffaela Salierno, coordinadora del Comitè d'Escriptors Empresonats, Carme Arenas, secretària general del PEN Català, i Oriol Ponsatí-Murlà, editor d'Accent Editorial. El llibre es podrà adquirir després del recital gràcies a la col·laboració de la llibreria Àgora.


Dissabte 31 de maig

Poetastrum est

Poesia llatina de l'època romana. En gira, Catul, Horaci, Ovidi, Marcial, Tibul i Properci.

Amb Albert Vilar i Txus Martínez. Selecció poètica de Núria Gómez

Lloc: Jardins de les Termes la Garriga (entrada per darrera, carrer Sant Lluís)

Hora: 22h

Espectacle de producció pròpia

En cas de pluja l'acte es celebrarà igualment a l'interior de les Termes, entrada pel carrer Banys

Què en queda dels poetes llatins clàssics? Com ens hi podem acostar des del segle XXI? L'espectacle que us proposem -un encàrrec del Festival- pretén, alhora, donar respostes i suggerir interrogants a partir de la veu de cinc dels grans poetes llatins. La poesia llatina d'època clàssica (segles I aC-I dC) és, sens dubte, la columna vertebral de la literatura romana durant el cèlebre "segle d'August". Al segle I aC. l'adustesa d'una terra de pastors, els camps, les armes i els costums de la Roma més tradicional començaven a mesclar-se amb el refinament i el luxe d'Alexandria. La República s'esberlava i aquella societat esdevenia permeable a les riques influències hel·lèniques. Així, els poetes neotèrics, d'entre els quals destaca Gai Valeri Catul (c. 84-c. 54 aC), iniciaren un camí literari en què l'erudició i el preciosisme alexandrins ajudaren a conformar el caràcter i el to únics de la nova poesia llatina.

Sext Properci (c. 50-després del 16 aC), Albi Tibul (c. 55-19 aC), Quint Horaci Flac (65-8 aC) i Publi Ovidi Nasó (43 aC-17 dC) són avui, per a nosaltres, el quartet auri de poetes eròtics llatins: ells, lírics i elegíacs, segueixen la petja de Catul i canten l'amor en totes les seves cares: canten l'enamorament, la passió, el desencís. Canten la grandesa del príncep, certament, però canten, sobretot, els detalls de la vida senzilla i efímera, el camp, els amics i el vi, la tristesa i l'enyor.

L'espectacle mostra aquesta poesia lírica i elegíaca romana, però no es queda aquí. Els romans s'inventaren la sàtira ("satura tota nostra est", deien), i ja des d'època del mateix Catul feien ús de l'epigrama (que també reberen dels alexandrins) per a tot tipus de manifestacions, ja fossin de plany o de record en una tomba, ja fossin burlesques i amb un marcat to satíric. Aquest gènere fou conreat magistralment per Marc Valeri Marcial (c. 40 dC-103-104), el darrer dels nostres poetes i que mostra un altre aspecte molt representatiu d'una societat polièdrica com era la romana del segle I.

28 de maig 2008

Pere Quart: Ja és hora que se sàpiga!

Dissabte passat, dia 24, a l'Auditori de l'Escola municipal de música, una trentena d'afortunats hem gaudit d'unes petites "vacances pagades", en clau poètica, amb l'espectacle de petit format "Ja és hora que se sàpiga", que el grup sanfeliuenc "Cos de Lletra" ens ha proposat, tot viatjant per l'obra poètica de Pere Quart. Les veus de Salva Artesero i Ruth Vilar, acompanyades pel violí de Jordi Roca, ens han ofert una versió ben expressiva d'un conjunt de textos que cobrien més de cinquanta anys de trajectòria literària d'una de les figures de referència de la poesia catalana del segle XX. Una tria que tenia com a fil conductor l'esperit irònic de l'autor sabadellenc, aquell humorisme juganer, però a voltes també àcid i punyent, que caracteritza els seus versos.



Amb el contrapunt musical de fragments de les sonates i partites per a violí sol de Bach, els dos lectors s'anaven endinsant amb progressió inexorable en el món personalíssim del poeta: des de les delicioses miniatures del Bestiari fins a les obres de l'últim període (Quatre mil mots, Poesia empírica...), passant per Terra de naufragis i Vacances pagades.
Actors, músic i públic han anat teixint una complicitat silenciosa i invisible al voltant de Pere Quart i de la seva poesia, durant una bona hora espurnejant de paraules, que posaven de manifest el mestratge lingüístic i l'esperit lúdic del poeta (com en la seva ja clàssica "Tirallonga de monosíl·labs", per citar un sol exemple). Una qualitat poètica que es tradueix, finalment, en la seva capacitat d'utilitzar un llenguatge entenedor per a qualsevol, sense per això renunciar a tractar la paraula i el vers amb un gran refinament i originalitat.


Tantes eren les ganes dels assistents de seguir-ne parlant, que l'acte s'ha allargat una estona en una conversa fora de programa amb els tres convidats.

27 de maig 2008

Montserrat Roig: paraules d'Avui

Divendres 23 de maig, sala d'actes de la Biblioteca
Amb Mariona Casanovas i Emili Cuenca (guitarra). Direcció de Maria Manau

Montserrat Roig (1946-1991) ha estat una de les veus més contundents i compromeses de la literatura catalana durant la segona meitat del segle XX. Tanmateix, la seva obra, no únicament circumscrita a la vessant literària, és intensament actual en les problemàtiques que planteja, sobretot aquella referida al periodisme d’acció i entesa quasi com a periodisme de combat. La Roig potser ha estat la darrera ploma catalana que ha sabut combinar amb èxit periodisme i literatura, amb un interessant transvasament –si se’ns permet la paraula– de temes entre ambdós gèneres, assolint unes cotes de popularitat notables entre lectors de diferents generacions.

Montserrat Roig: paraules d’Avui, és una selecció d’alguns dels articles recollits a Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991, que agrupa la totalitat d’articles que Roig va escriure al diari Avui amb el mateix títol fins pocs dies abans de morir. Temes recurrents com el feminisme, la justícia social, la lluita contra l’oblit, la discriminació racial, la llengua, la pau... són presents al llarg d’aquest monòleg que en realitat és un diàleg, perquè les paraules de Montserrat Roig interpel·len encara el públic, el lector. La vivesa en la dicció i moviment de Mariona Casanovas, contrapuntada no sols per l’oportuna guitarra d’Emili Cuenca sinó també per les seves racionades dots actorals, fan de l’espectacle una síntesi necessàriament comprimida de les línies de força que travessen, amb precisió d’estilet, el pensament de Montserrat Roig.


La voluntat literària d’aquests articles queda palesada, sovint, en la mateixa estructura narrativa, en la resolució de l’article, i en les reflexions i imatges, a vegades poemàtiques, amb què basteix el discurs. Davant l’avinentesa de poder presentar al públic un espectacle d’aquestes característiques –no estrictament poètic malgrat el Festival–, més encara quan el recull d’articles no ha estat reeditat, no hem volgut deixar passar l’oportunitat de reivindicar la paraula i la memòria de Montserrat Roig.

Roig es va professionalitzar en el periodisme des de molt aviat. Va col·laborar a Tele-exprés, Destino, Triunfo, Cambio 16, Serra d’Or, Avui, etc. i escriví textos literaris per a Lletra de canvi o Els Marges, entre d’altres. Els volums d’entrevistes periodístiques i televisives Personatges i Retrats paral·lels, dels anys setanta, i els reculls d’articles Melindros (1990) i Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 (editat pòstumament el 1992), completen una obra que ha estat objecte de nombroses reedicions i que s’ha traduït a diverses llengües (anglès, francès, alemany, portuguès, hongarès, italià, espanyol, etc.).


Les seves entrevistes al programa Personatges (1977-1978) també foren molt populars. En aquest àmbit s’ha de tenir en compte que Roig, des d’un principi, es va mostrar crítica amb el mitjà, en el sentit que era conscient del seu poder, i encara es veia amb la responsabilitat, com a comunicadora, en aquest cas, d’acostar al gran públic persones que d’altra manera no ho haguessin pogut fer. “Personatge”, ens diu, “és tot aquell qui té alguna cosa a dir, amb una obra al darrera o una actitud que ens resulti exemplar, o aquell qui és representatiu d’algun fenomen actual. Tot aquell la paraula del qual ens pot resultar àvida”. Exactament com les paraules d’Avui, de Montserrat Roig. Gràcies!

22 de maig 2008

Més sobre poetes

Us adjuntem un parell de links interessants. El primer és un article de Miquel Berga al diari El Punt, sobre poetes i poesia: aquí.
L'altre és un interessant reportatge sobre el centenari d'Agustí Bartra: aquí.

I de propina, dues ressenyes. La de Pere Ballart sobre el llibre "Rapala", de Jaume Subirana, i una columna de la nostra col·laboradora Anna Ballbona sobre el darrer recital de Llavina i Subirana. Que vagi de gust!

Cliqueu a sobre de les imatges per ampliar-les.




Primavera Poètica - Agenda 23 i 24 de maig

Divendres 23 de maig

Montserrat Roig: paraules d'Avui

Lectura dramatitzada amb Mariona Casanovas (veu) i Emili Cuenca (guitarra). Direcció de Maria Manau.

Lloc: Sala d'actes de la Biblioteca (entrada pel c/ St. Francesc)

ATENCIÓ, NO ÉS A L'AUDITORI!

Hora: 22h

A cavall entre els finals dels vuitanta i principis dels noranta, la Montserrat Roig oferia, des de la contraportada del diari Avui, una mirada fresca i molt personal al voltant de la quotidianitat del moment. Moltes persones, d' edats ben diverses, seguien amb avidesa aquelles reflexions còmplices que mai no deixaven ningú indiferent. Sovint, a la feina, a l' institut i a la universitat, a les tertúlies radiofòniques o a la conversa de carrer, l' article del dia de la Montserrat Roig era comentat o servia d'exemple per il·lustrar tant l'actualitat més punyent com el gest més subtil. Quants lectors d'aleshores no començaven el dia amb aquella contraportada...

Els mots de la Montserrat Roig, tot i el temps que ha transcorregut, segueixen sent ben actuals, igualment interpel·ladors i gustosos d' assaborir amb la mateixa frescor d' aquells dies. El món de la justícia social, de les relacions humanes, de la política més propera i compromesa, impregnen aquelles paraules que,Avui, son ofertes amb tot el caliu i la força que aporta l' espai escènic, servides amb la veu i la interpretació de la Mariona Casanovas i els acords de la guitarra de l' Emili Cuenca.

Amb aquest espectacle tenim l'ocasió de gaudir i fer nostre el pensament i les inquietuds d'una gran figura de les lletres del nostre país, com és la Montserrat Roig, alhora que ofereix una oportunitat excepcional per a donar-la a conèixer a les noves generacions de joves que de ben segur s'han de sentir molt propers a ella.

Dissabte 24 de maig

Ja és hora que se sàpiga

Recital de poemes de Pere Quart

Amb Salva Artesero (veu), Ruth Vilar (veu) i Jordi Roca (violí)

Lloc: Auditori de l'Escola de Música

Hora: 22h

Joan Oliver (1899-1986). Escriptor considerat una de les figures més representatives de la cultura catalana durant el període de la postguerra. Fou dramaturg, narrador i traductor, però va destacar especialment en la seva faceta de poeta, signant els seus versos amb el sobrenom de Pere Quart. La sàtira i la crítica van ser les constants de la seva obra. Va rebre el Premi d'Honor de les lletres catalanes l'any 1970.

"Ja és hora que se sàpiga" aplega poemes dels seus llibres Bestiari, Circumstàncies, Vacances pagades, Les decapitacions i Terra de naufragis. Tant la selecció com la interpretació destaquen l'humor que conté la seva obra, la ironia dels seus versos i la riquesa de les seves reflexions i imatges. La seva poesia tendeix al vers lliure i fa ús d'un to col·loquial sense excessos lírics innecessaris; la música en directe que acompanya la sessió contribueix a crear l'atmosfera perfecta per escoltar els versos honestos de Pere Quart. "Ja és hora que se sàpiga" és una gran ocasió per apropar al públic atent l'univers poètic de Pere Quart des de la senzillesa i la paraula, punts forts del poeta.

Salva Artesero va néixer l'any 1975 a St. Feliu de Codines. Es va llicenciar en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre al 2003. Ha explicat contes per a nens i nenes a les biblioteques de Barcelona i en diferents poblacions de la província de Barcelona. Ha actuat a l'obra Bèl•lum de Marc Rosich (2007), a Push-up 1-3 de Roland Schimmelpfennig (Sala Beckett, 2006) i a Atemptats contra la seva vida de Martin Crimp (Sala Beckett, 2005). Ha dirigit i ha actuat a la lectura dramatitzada de 10m2 (pedra, paper i tisores) de Ruth Vilar (Obrador, 2007). També ha participat a: Un ram de mar de Joaquim Ruyra (TNC, 2004), Vides de tants d'Albert Mestres (Sala Beckett, 2003), Silenci de negra de Josep Lluís i Rodolf Sirera (SGAE, 2004), PersonaGes d'Àlex D. Capo (Obrador, 2004), Ángeles en el lodo de Pere Pladevall (El Llantiol, 2002). Ha actuat a l'espectacle infantil On és el Rovelló?, una coproducció de TVC, Enciclopèdia Catalana i D'Ocon Films, en gira l'estiu del 2002. Ha impartit classes de teatre en escoles de primària i de secundària de Barcelona.

Ruth Vilar va néixer l'any 1978 a Saragossa. Es va llicenciar en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre el 2003. Es va formar com a narradora oral amb Rubén Martínez (2004) i ha explicat contes per a nens i nenes a les biblioteques de Barcelona i en diferents poblacions de les rodalies. Ha participat com a narradora al I Saló del Llibre de Barcelona i al Saló de la Infància. Ha actuat a l'obra Bèl·lum de Marc Rosich (2007), a Push-up 1-3 de Roland Schimmelpfennig (Sala Beckett, 2006) i a Atemptats contra la seva vida de Martin Crimp (Sala Beckett, 2005). Ha escrit 10m2 (pedra, paper i tisores), i ha actuat a la lectura dramatitzada de la mateixa obra (Obrador, 2007). Té experiència en teatre infantil: ha actuat a La mongeta màgica de Bulevard Espectacles (2004), al musical A la recerca del Drac Màgic (2003), i a La ballarina i el soldadet de plom de la Cia. Teatredetext (2003). Ha posat veu al ninot Wilfoh que explica contes, d'IMC (2003) i a l'audiovisual per nens Sasif i la bruixa Jaravulà de Fanàtik Visual. Ha impartit classes de teatre a través de Lazzigags en escoles de primària de Barcelona (2005).

Tots dos integren COS DE LLETRA, empresa que desenvolupa i duu a terme teatre i activitats lúdiques al voltant dels llibres i la paraula: sessions de contes i poemes per a nens i adults, així com tallers d'animació a la lectura, d'escriptura creativa i de teatre.

Jordi Roca neix a Sant Feliu de Codines l'any 1985. Inicia els estudis de música a l'escola de música "Joan Valls" de Caldes de Montbui amb el mestre Ferran Saló. Continua al conservatori de Sabadell amb el mestre Joan Morera i a Girona amb la violinista Victòria Fernández, on va obtenir els primers premis corresponents al tercer cicle de Grau mitjà en la categoria de música de cambra i individual en el concurs d'interpretació i composició musical organitzats pel conservatori de Girona. Actualment estudia al conservatori superior de música del Liceu amb el mestre Gonçal Comellas. Ha estat membre de diverses orquestres com l'Oemuc i l'orquestra Diaula deBarcelona.


20 de maig 2008

Llegint poesia

L'amic Pere Puig ens envia el link d'un vídeo d'Andrés Moreno en el qual diferents persones reciten poemes d'autors diversos. Nosaltres, modestament, encara no hem arribat a tant. Aquest bloc, per ara, només pretén fer-se ressò, portes endins, del que ocorre durant el Festival. És evident, però, que l'ús d'internet, i especialment de la plataforma Youtube, posa a l'abast i dóna l'oportunitat d'acostar i "democratitzar" qualsevol disciplina artística al gran públic. Benvingudes siguin, doncs, totes les oportunitats que tenim per divulgar la poesia, el plaer d'escoltar-la, el gust per llegir-la. Gràcies Pere, gràcies Andrés!

18 de maig 2008

Labatzuca diu Bartra

Dissabte 17 de maig, a l'auditori de l'escola de música

En aquest país estem acostumats a que el mestissatge i la multiculturalitat se'ns girin en contra així que tombem el cap o arronsem el melic. Per això és d'agrair que hi hagi grups i propostes com els de Labatzuca, que pouen de la pròpia tradició musical i literària per fusionar i bastir una proposta digníssima sobre un dels poetes més singulars de la literatura catalana del segle XX: Agustí Bartra. Com tants d'altres intel·lectuals i escriptors nascuts al voltant de 1910 -enguany és el centenari ocult de Bartra- i que a mitjan trenta ja començaven a publicar i despuntar, Bartra va veure estroncada la seva carrera d'escriptor. Exiliat majorment a Mèxic, fou allí on construí el seu univers èpic més que no pas líric abans de tornar a Catalunya, el gener de 1970, quan s'instal·là a Terrassa.

Labatzuca és el nom d'un torrent de Sabadell que neix sota Sant Llorenç de Munt i és ho és també d'un torrent musical que diu i descobreix i presenta amb frescor els poemes d'Agustí Bartra. "Va néixer a Barcelona i va anar a parar a Terrassa, però no li ho tenim en compte", van dir amb ironia. En el concert de dissabte, davant d'unes quaranta persones, van oferir una barreja de rock i folk molt potent sobre la qual Xavi Grimau recitava amb veu trencada fragments de poemes de Bartra, de gran força. "Era el temps en què el blat somniava encara el vel de la farina. / La destral allunyava les teulades. / Encara eren lluny les paitides. / A l'antic planell dels canons, monòdia blanca de flors òssies...". A l'escenari, viola de roda, sac de gemecs, flauta eivissenca, corn, baix elèctric, guitarra elèctrica, bateria...


El grup, creat l'any 2003, va seleccionar fragments de "Les metamorfosis del viatge", del "Gos geomètric" i del "Crist de 200.000 braços", entre d'altres. Precisament un fragment d'aquesta darrera obra, del "Crist de 200.000 braços", sobre l'exili, que anava acompanyada de la lectura d'una carta que l'il.lustrador sabadellenc apel.lat "Grapa" li havia escrit a Bartra des del camp francès d'Argelers, feia posar autènticament la pell de gallina. La van interpretar dues vegades, d'igual brutalitat expressiva les dues. Aquí la podeu escoltar mentre esperem amb candeletes l'enregistrament que faran aquest estiu. "Això de barrejar poemes amb soroll i folk ens agrada molt", deia en Xavi Grimau. I donem fe que al públic, sorprès per l'original proposta, també. Moltes gràcies i molta força, Labatzuca!

Jordi Llavina i Jaume Subirana, lliçó de poesia

Recital de poesia a l’auditori de l’escola de música, 16 de maig
Jordi Llavina i Jaume Subirana van oferir un autèntic duet poètic: juganer, àgil, atractiu, divertit i interactiu, carregat de sintonia, de picades d’ullet líriques entre l’un i l’altre, farcit de bon gust i amb ganes de passar-ho bé i de fer-ho passar millor. En la primera part del recital hi va haver una tanda de lectura: obria foc en Llavina, que va regalar poemes inèdits, d’altres del seu darrer llibre “Diari d’un setembrista” i també de l’anterior, “La corda del gronxador”. Van començar a desfilar elements quotidians com l’estenedor, una postal d’estiu, els polls dels fills...Concrecions properes amb les quals vesteix els seus poemes. I en Subirana es va agafar a aquestes concrecions per seguir-li la veta i llegir poemes amb motius similars als d’enLlavina, a través de poemes pertanyents sobretot a “Rapala” i “En altres coses”: d’aquesta manera, entaulaven paral.lelismes, connexions subterrànies entre una poesia i l’altra, i de pas, desvetllaven encara més l’atenció de la concurrència, prop de 40 persones.

A la segona part, l’un i l’altre van interrogar-se, es burxaven animosament sobre la tria dels motius, el caràcter real o no d’aquests, la polidesa de la forma... Així també regalaven les seves visions de la poesia: “en els meus llibres intento recollir la tradició d’on vinc, d’allà on bec”, deia Subirana. “Valoro molt la poesia amb imatges molt concretes”, afirmava en Llavina. I en Subirana afegia: “el joc amb els pretextos –aquestes concrecions– per mi no són coses menors”. “Fins a quin punt els motius són sempre reals?”, li demanava en Subirana a en Llavina. I aquest li responia invitant-lo a que llegís un poema seu sobre una mudança, i tot seguit, amb l’aclariment lúcid: “m’és igual si has fet mudances, però aquest poema transmet una emoció”.



El joc va donar per molt i va endinsar el públic amb total naturalitat i profunditat en la poesia dels dos autors. Ambdós coincidiren a dir que feien “poesia del record”, amb “estratègies diferents”: metafòricament, en Llavina l’assimilava a la “cuina del record” que faria l’enfadat cuiner Santi Santamaria, enfront de la “cuina de la sensació” corresponent als avantguardistes Adrià i companyia. Fins i tot hi va haver trucs de màgia poètica: ara la granota d’un poema d’en Subirana apareixia sobtadament en un fragment de narrativa del “Ningú ha escombrat les fulles” d’en Llavina. Jordi Subirana i Jaume Llavina. Un duet poètic dels que es recorden. Dels que es recordaran.

17 de maig 2008

La Poesia, un estat de lectura

Biblioteca de la Garriga, dijous 15 de maig


Una trentena de persones van assistir al recital que van oferir el poeta Ramon Sellarès i la Big Mama, una activitat organitzada per la Biblioteca de la Garriga dins el Festival Primavera Poètica.

La Poesia, un estat de lectura. Es pot llegir, es pot escriure, es pot dir, es pot escoltar, es pot cantar..."Ara tu, ara jo", com fan a la vida diària com a parella, Sellarès i Big Mama van delitar els assistents amb els versos de poetes i poetesses a ritme de blues, de soul i de ragtime.Amb la força del cant, la Big Mama, acompanyant-se amb la guitarra elèctrica, i amb la subtilesa de la mirada, del gest i el somriure, musicant amb delicadesa una tirallonga de poetes amigues; i amb la veu explícita de Ramon Sellarès, enriquint la lectura amb dicció segura. La lectura es va fer a partir d’una tria absolutament heterodoxa i molt del gust de Sellarès i Big Mama. Es van llegir i cantar poemes de Baudelaire, Maria Mercè Marçal, Joan Vinyoli, Teresa d’Arenys, Miquel Àngel Riera, Mercè Rodoreda, Eduardo Mazo, Rosa Fabregat, Valery Larbeau, Pilar Cabot, Anna Aguilar Amat, Conxita Rache, Carlos Murciano, Rosa Leveroni, Ramon Sellarès, Jaroslaf Seifert, Margarita Ballester, Carlos Drumon Andrade, Josefa Contijoch, Josep Checa, Marta Pessarrodona, Josep Palau i Fabre, i Mario Benedetti.



El resultat va ser un espectacle íntim i sentit, gràcies al contrapunt que es donaven els dos artistes i al contrast entre els poemes. La Poesia, un estat de lectura, amb anterioritat només s’havia presentat a Aiguafreda i és, per tant, un recital acabat d’estrenar. Llarga vida i bon recorregut. Gràcies Ramon Sellarès i Big Mama!