30 de maig 2008

El rostre de l'altre

Divendres 29 de maig, biblioteca de la Garriga. Lectura poètica amb Xavier d'Edimburg

El rostre de l’altre. La complexitat del món actual –del passat i del futur– ens encara amb nosaltres mateixos i amb l’altre, sempre amb l’altre. A través d’un recorregut poètic per distintes tradicions i continents –sortint de casa i passant pel Sàhara, Iraq o el Matogrosso–, homenatjant les veus tant de poetes quasi anònims com de consagrats (Isa Al-Jariri, Òscar Romero, Andreu Equert, Liman Boucha, Francesc Pujols, Marc Granell, Pere Casaldàliga –“el català més universal que conec”–, Jacint Verdaguer, Artur Rimbaud, Joan Barceló), a més dels textos propis de Xavier d’Edimburg, l’espectacle traça un potent itinerari servint-se de la poesia per denunciar la injustícia social a través de la justícia poètica.
Acompanyat musicalment per Dani Calabrita (guitarra i banjo) i per Meritxell Arza (viola, piano de joguina i melòdica) el resultat és un recital compacte, en què text i música no es fan nosa l’un a l’altre.
Davant d’una quarantena de persones que es reuniren a la biblioteca, l’ímpetu i emoció que en l’acció i la dicció hi sobreposà el poeta i rapsode Xavier d’Edimburg acabaren per donar al missatge la veracitat i contundència necessària, ben allunyada de tants recitals volgudament trencadors però que es resolen estavellant el seu missatge en la pròpia incapacitat del text o en la mancança del rapsode per establir uns mínims ponts d’empatia amb el públic.


Transcrivim un fragment del text de presentació, escrit pel propi Xavier d’Edimburg:

Veus febles, polítics muts, “guies cecs que coleu un mosquit i us empasseu un camell”, (Mt 23, 23); succeí quelcom quasi admès que ja no hi havia profetes en el país. La preocupació ja no era saber allò que feia reeixir el savi en la cort o en la diplomàcia, sinó saber què li feia tenir èxit, ser admirat o feliç en els negocis i en la família. (...) Esdevingué categoria dels mass-media enduts pel gran cap i tal invisible sense raons de pes ja no queden més líders honestos en els governs de les mentides institucionalitzades. Només restava un sol camí a l’atenció d’aquell destí: el triomf no és el diner, el triomf està al teu interior, en l’home que tu ets, en la dona tu també (...) Època de migracions, pobles i gents, tràfec d’emocions, aeroports i adéus, passaports als teus, novetats etèries, barris vells s’omplen de noves gents obligades a entendre la seqüència. I el Quo Vadis Catalunya 21 de la paràlisi crònica, lleis de in-dependència amb tribandit “retalla-enganxa”, cuina internacional fashion week and food servit a la terrassa de ciutat unida per velocitat desfent naturalesa a preus populars. (...) Aquí només compta el lliure comerç i la borsa de valors no propis gràcies a les terres del sud. La resta és la prosa, la invisible resta amb tant sols un dret: lloc i dia de botar. Sortiu a ballar i balleu. Sortiu a la lluna i danseu. Si podeu, canteu, pinteu i de la Garriga a Cardedeu. Sigueu sempre sens preu. Car l’horitzó no té por de la victòria.

Edimburg al Youtube

29 de maig 2008

Agenda 29-30-31 de maig

FESTIVAL PRIMAVERA POÈTICA – LA GARRIGA 2008

Novetats:

Ja són a la venda els tiquets pel sopar festa de cloenda del dia 14 de juny. Es poden adquirir al preu de 10 eurons al bar La Calma del teatre i al bar L'illot (darrera la biblioteca)


Dijous 29 de maig

El rostre de l'altre

Recital de poemes amb Xavier d'Edimburg (veu), Daniel Calabrita (guitarra) i Meritxell Maza (viola)

Lloc: Biblioteca de la Garriga

Hora: 20,30h


Xavier d'Edimburg recita textos d'autors preferits de les cultures africanes, catalanes, llatinoamericanes i de collita pròpia (Somiava despert, La dansa del rampell) empès per la necessitat de promoure i enfortir el diàleg entre persones i continents. Engrescats per la seqüència, en Calabrita i la Meritxell acompanyen amb ductilitat una vetllada poètica de paraula sincera, plena de ritme, harmonia i afinitat compromesa.

Dani Calabrita (La Garriga, 1974) és músic i membre fundador de Dusminguet. Compagina estudis de guitarra flamenca amb la participació en les formacions Dijous Paella, Clara Andrés i Takul Rugi. Amb aquest darrer grup desenvolupa una proposta personal inspirada en les músiques d'arrel. Acaben d'enregistrar la seva primera maqueta titulada "Música de mercat" (myspace.com/takulrugi).

Meritxell Maza (Lleida, 1979) té el grau superior de violí i viola per l'École Normale de Music de París, on ha viscut quatre anys. Ha integrat diverses orquestres simfòniques i ha treballat a l'Òpera de Niça i a l'Orquestra de Joves de París, entre d'altres. Compagina l'ensenyament de la llengua catalana a immigrants del Vallès Oriental amb la participació musical a Takul Rugi.


Divendres 30 de maig

Recital poètic

Salem Zenia, poeta algerià refugiat i acollit pel PEN Català

Amb la col·laboració de Glòria Font (Artristras) i Martí Porter (aprenent de pagès)

Lloc: Auditori de l'Escola de Música

Hora: 22h

Col·labora: PEN Català, Accent Editorial i Llibreria Àgora

Salem Zenia (Tizi-Ouzou, 1962) és un poeta i novel·lista algerià de llengua berber, amazic. Ha treballat com a periodista i el 1998 fundà el diari Racines, en francès i amazic, un quinzenari orientat a promoure la literatura i cultura berber. Destacat defensor del drets lingüístics i culturals del poble berber, Salem Zenia ha estat víctima de l'integrisme religiós i amenaçat diverses vegades. Des del maig de 2007 resideix a Barcelona, acollit a través del programa Escriptor Refugiat del PEN Català i dins la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi, constituïda el juny de 2006. Salem Zenia llegirà poemes del seu llibre Sol cec, escrit durant la seva estada a Catalunya. La versió catalana dels poemes serà llegida per l'actriu Glòria Font i Martí Porter, aprenent de pagès.

També seran presents a l'acte Raffaela Salierno, coordinadora del Comitè d'Escriptors Empresonats, Carme Arenas, secretària general del PEN Català, i Oriol Ponsatí-Murlà, editor d'Accent Editorial. El llibre es podrà adquirir després del recital gràcies a la col·laboració de la llibreria Àgora.


Dissabte 31 de maig

Poetastrum est

Poesia llatina de l'època romana. En gira, Catul, Horaci, Ovidi, Marcial, Tibul i Properci.

Amb Albert Vilar i Txus Martínez. Selecció poètica de Núria Gómez

Lloc: Jardins de les Termes la Garriga (entrada per darrera, carrer Sant Lluís)

Hora: 22h

Espectacle de producció pròpia

En cas de pluja l'acte es celebrarà igualment a l'interior de les Termes, entrada pel carrer Banys

Què en queda dels poetes llatins clàssics? Com ens hi podem acostar des del segle XXI? L'espectacle que us proposem -un encàrrec del Festival- pretén, alhora, donar respostes i suggerir interrogants a partir de la veu de cinc dels grans poetes llatins. La poesia llatina d'època clàssica (segles I aC-I dC) és, sens dubte, la columna vertebral de la literatura romana durant el cèlebre "segle d'August". Al segle I aC. l'adustesa d'una terra de pastors, els camps, les armes i els costums de la Roma més tradicional començaven a mesclar-se amb el refinament i el luxe d'Alexandria. La República s'esberlava i aquella societat esdevenia permeable a les riques influències hel·lèniques. Així, els poetes neotèrics, d'entre els quals destaca Gai Valeri Catul (c. 84-c. 54 aC), iniciaren un camí literari en què l'erudició i el preciosisme alexandrins ajudaren a conformar el caràcter i el to únics de la nova poesia llatina.

Sext Properci (c. 50-després del 16 aC), Albi Tibul (c. 55-19 aC), Quint Horaci Flac (65-8 aC) i Publi Ovidi Nasó (43 aC-17 dC) són avui, per a nosaltres, el quartet auri de poetes eròtics llatins: ells, lírics i elegíacs, segueixen la petja de Catul i canten l'amor en totes les seves cares: canten l'enamorament, la passió, el desencís. Canten la grandesa del príncep, certament, però canten, sobretot, els detalls de la vida senzilla i efímera, el camp, els amics i el vi, la tristesa i l'enyor.

L'espectacle mostra aquesta poesia lírica i elegíaca romana, però no es queda aquí. Els romans s'inventaren la sàtira ("satura tota nostra est", deien), i ja des d'època del mateix Catul feien ús de l'epigrama (que també reberen dels alexandrins) per a tot tipus de manifestacions, ja fossin de plany o de record en una tomba, ja fossin burlesques i amb un marcat to satíric. Aquest gènere fou conreat magistralment per Marc Valeri Marcial (c. 40 dC-103-104), el darrer dels nostres poetes i que mostra un altre aspecte molt representatiu d'una societat polièdrica com era la romana del segle I.

28 de maig 2008

Pere Quart: Ja és hora que se sàpiga!

Dissabte passat, dia 24, a l'Auditori de l'Escola municipal de música, una trentena d'afortunats hem gaudit d'unes petites "vacances pagades", en clau poètica, amb l'espectacle de petit format "Ja és hora que se sàpiga", que el grup sanfeliuenc "Cos de Lletra" ens ha proposat, tot viatjant per l'obra poètica de Pere Quart. Les veus de Salva Artesero i Ruth Vilar, acompanyades pel violí de Jordi Roca, ens han ofert una versió ben expressiva d'un conjunt de textos que cobrien més de cinquanta anys de trajectòria literària d'una de les figures de referència de la poesia catalana del segle XX. Una tria que tenia com a fil conductor l'esperit irònic de l'autor sabadellenc, aquell humorisme juganer, però a voltes també àcid i punyent, que caracteritza els seus versos.



Amb el contrapunt musical de fragments de les sonates i partites per a violí sol de Bach, els dos lectors s'anaven endinsant amb progressió inexorable en el món personalíssim del poeta: des de les delicioses miniatures del Bestiari fins a les obres de l'últim període (Quatre mil mots, Poesia empírica...), passant per Terra de naufragis i Vacances pagades.
Actors, músic i públic han anat teixint una complicitat silenciosa i invisible al voltant de Pere Quart i de la seva poesia, durant una bona hora espurnejant de paraules, que posaven de manifest el mestratge lingüístic i l'esperit lúdic del poeta (com en la seva ja clàssica "Tirallonga de monosíl·labs", per citar un sol exemple). Una qualitat poètica que es tradueix, finalment, en la seva capacitat d'utilitzar un llenguatge entenedor per a qualsevol, sense per això renunciar a tractar la paraula i el vers amb un gran refinament i originalitat.


Tantes eren les ganes dels assistents de seguir-ne parlant, que l'acte s'ha allargat una estona en una conversa fora de programa amb els tres convidats.

27 de maig 2008

Montserrat Roig: paraules d'Avui

Divendres 23 de maig, sala d'actes de la Biblioteca
Amb Mariona Casanovas i Emili Cuenca (guitarra). Direcció de Maria Manau

Montserrat Roig (1946-1991) ha estat una de les veus més contundents i compromeses de la literatura catalana durant la segona meitat del segle XX. Tanmateix, la seva obra, no únicament circumscrita a la vessant literària, és intensament actual en les problemàtiques que planteja, sobretot aquella referida al periodisme d’acció i entesa quasi com a periodisme de combat. La Roig potser ha estat la darrera ploma catalana que ha sabut combinar amb èxit periodisme i literatura, amb un interessant transvasament –si se’ns permet la paraula– de temes entre ambdós gèneres, assolint unes cotes de popularitat notables entre lectors de diferents generacions.

Montserrat Roig: paraules d’Avui, és una selecció d’alguns dels articles recollits a Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991, que agrupa la totalitat d’articles que Roig va escriure al diari Avui amb el mateix títol fins pocs dies abans de morir. Temes recurrents com el feminisme, la justícia social, la lluita contra l’oblit, la discriminació racial, la llengua, la pau... són presents al llarg d’aquest monòleg que en realitat és un diàleg, perquè les paraules de Montserrat Roig interpel·len encara el públic, el lector. La vivesa en la dicció i moviment de Mariona Casanovas, contrapuntada no sols per l’oportuna guitarra d’Emili Cuenca sinó també per les seves racionades dots actorals, fan de l’espectacle una síntesi necessàriament comprimida de les línies de força que travessen, amb precisió d’estilet, el pensament de Montserrat Roig.


La voluntat literària d’aquests articles queda palesada, sovint, en la mateixa estructura narrativa, en la resolució de l’article, i en les reflexions i imatges, a vegades poemàtiques, amb què basteix el discurs. Davant l’avinentesa de poder presentar al públic un espectacle d’aquestes característiques –no estrictament poètic malgrat el Festival–, més encara quan el recull d’articles no ha estat reeditat, no hem volgut deixar passar l’oportunitat de reivindicar la paraula i la memòria de Montserrat Roig.

Roig es va professionalitzar en el periodisme des de molt aviat. Va col·laborar a Tele-exprés, Destino, Triunfo, Cambio 16, Serra d’Or, Avui, etc. i escriví textos literaris per a Lletra de canvi o Els Marges, entre d’altres. Els volums d’entrevistes periodístiques i televisives Personatges i Retrats paral·lels, dels anys setanta, i els reculls d’articles Melindros (1990) i Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 (editat pòstumament el 1992), completen una obra que ha estat objecte de nombroses reedicions i que s’ha traduït a diverses llengües (anglès, francès, alemany, portuguès, hongarès, italià, espanyol, etc.).


Les seves entrevistes al programa Personatges (1977-1978) també foren molt populars. En aquest àmbit s’ha de tenir en compte que Roig, des d’un principi, es va mostrar crítica amb el mitjà, en el sentit que era conscient del seu poder, i encara es veia amb la responsabilitat, com a comunicadora, en aquest cas, d’acostar al gran públic persones que d’altra manera no ho haguessin pogut fer. “Personatge”, ens diu, “és tot aquell qui té alguna cosa a dir, amb una obra al darrera o una actitud que ens resulti exemplar, o aquell qui és representatiu d’algun fenomen actual. Tot aquell la paraula del qual ens pot resultar àvida”. Exactament com les paraules d’Avui, de Montserrat Roig. Gràcies!

22 de maig 2008

Més sobre poetes

Us adjuntem un parell de links interessants. El primer és un article de Miquel Berga al diari El Punt, sobre poetes i poesia: aquí.
L'altre és un interessant reportatge sobre el centenari d'Agustí Bartra: aquí.

I de propina, dues ressenyes. La de Pere Ballart sobre el llibre "Rapala", de Jaume Subirana, i una columna de la nostra col·laboradora Anna Ballbona sobre el darrer recital de Llavina i Subirana. Que vagi de gust!

Cliqueu a sobre de les imatges per ampliar-les.




Primavera Poètica - Agenda 23 i 24 de maig

Divendres 23 de maig

Montserrat Roig: paraules d'Avui

Lectura dramatitzada amb Mariona Casanovas (veu) i Emili Cuenca (guitarra). Direcció de Maria Manau.

Lloc: Sala d'actes de la Biblioteca (entrada pel c/ St. Francesc)

ATENCIÓ, NO ÉS A L'AUDITORI!

Hora: 22h

A cavall entre els finals dels vuitanta i principis dels noranta, la Montserrat Roig oferia, des de la contraportada del diari Avui, una mirada fresca i molt personal al voltant de la quotidianitat del moment. Moltes persones, d' edats ben diverses, seguien amb avidesa aquelles reflexions còmplices que mai no deixaven ningú indiferent. Sovint, a la feina, a l' institut i a la universitat, a les tertúlies radiofòniques o a la conversa de carrer, l' article del dia de la Montserrat Roig era comentat o servia d'exemple per il·lustrar tant l'actualitat més punyent com el gest més subtil. Quants lectors d'aleshores no començaven el dia amb aquella contraportada...

Els mots de la Montserrat Roig, tot i el temps que ha transcorregut, segueixen sent ben actuals, igualment interpel·ladors i gustosos d' assaborir amb la mateixa frescor d' aquells dies. El món de la justícia social, de les relacions humanes, de la política més propera i compromesa, impregnen aquelles paraules que,Avui, son ofertes amb tot el caliu i la força que aporta l' espai escènic, servides amb la veu i la interpretació de la Mariona Casanovas i els acords de la guitarra de l' Emili Cuenca.

Amb aquest espectacle tenim l'ocasió de gaudir i fer nostre el pensament i les inquietuds d'una gran figura de les lletres del nostre país, com és la Montserrat Roig, alhora que ofereix una oportunitat excepcional per a donar-la a conèixer a les noves generacions de joves que de ben segur s'han de sentir molt propers a ella.

Dissabte 24 de maig

Ja és hora que se sàpiga

Recital de poemes de Pere Quart

Amb Salva Artesero (veu), Ruth Vilar (veu) i Jordi Roca (violí)

Lloc: Auditori de l'Escola de Música

Hora: 22h

Joan Oliver (1899-1986). Escriptor considerat una de les figures més representatives de la cultura catalana durant el període de la postguerra. Fou dramaturg, narrador i traductor, però va destacar especialment en la seva faceta de poeta, signant els seus versos amb el sobrenom de Pere Quart. La sàtira i la crítica van ser les constants de la seva obra. Va rebre el Premi d'Honor de les lletres catalanes l'any 1970.

"Ja és hora que se sàpiga" aplega poemes dels seus llibres Bestiari, Circumstàncies, Vacances pagades, Les decapitacions i Terra de naufragis. Tant la selecció com la interpretació destaquen l'humor que conté la seva obra, la ironia dels seus versos i la riquesa de les seves reflexions i imatges. La seva poesia tendeix al vers lliure i fa ús d'un to col·loquial sense excessos lírics innecessaris; la música en directe que acompanya la sessió contribueix a crear l'atmosfera perfecta per escoltar els versos honestos de Pere Quart. "Ja és hora que se sàpiga" és una gran ocasió per apropar al públic atent l'univers poètic de Pere Quart des de la senzillesa i la paraula, punts forts del poeta.

Salva Artesero va néixer l'any 1975 a St. Feliu de Codines. Es va llicenciar en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre al 2003. Ha explicat contes per a nens i nenes a les biblioteques de Barcelona i en diferents poblacions de la província de Barcelona. Ha actuat a l'obra Bèl•lum de Marc Rosich (2007), a Push-up 1-3 de Roland Schimmelpfennig (Sala Beckett, 2006) i a Atemptats contra la seva vida de Martin Crimp (Sala Beckett, 2005). Ha dirigit i ha actuat a la lectura dramatitzada de 10m2 (pedra, paper i tisores) de Ruth Vilar (Obrador, 2007). També ha participat a: Un ram de mar de Joaquim Ruyra (TNC, 2004), Vides de tants d'Albert Mestres (Sala Beckett, 2003), Silenci de negra de Josep Lluís i Rodolf Sirera (SGAE, 2004), PersonaGes d'Àlex D. Capo (Obrador, 2004), Ángeles en el lodo de Pere Pladevall (El Llantiol, 2002). Ha actuat a l'espectacle infantil On és el Rovelló?, una coproducció de TVC, Enciclopèdia Catalana i D'Ocon Films, en gira l'estiu del 2002. Ha impartit classes de teatre en escoles de primària i de secundària de Barcelona.

Ruth Vilar va néixer l'any 1978 a Saragossa. Es va llicenciar en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre el 2003. Es va formar com a narradora oral amb Rubén Martínez (2004) i ha explicat contes per a nens i nenes a les biblioteques de Barcelona i en diferents poblacions de les rodalies. Ha participat com a narradora al I Saló del Llibre de Barcelona i al Saló de la Infància. Ha actuat a l'obra Bèl·lum de Marc Rosich (2007), a Push-up 1-3 de Roland Schimmelpfennig (Sala Beckett, 2006) i a Atemptats contra la seva vida de Martin Crimp (Sala Beckett, 2005). Ha escrit 10m2 (pedra, paper i tisores), i ha actuat a la lectura dramatitzada de la mateixa obra (Obrador, 2007). Té experiència en teatre infantil: ha actuat a La mongeta màgica de Bulevard Espectacles (2004), al musical A la recerca del Drac Màgic (2003), i a La ballarina i el soldadet de plom de la Cia. Teatredetext (2003). Ha posat veu al ninot Wilfoh que explica contes, d'IMC (2003) i a l'audiovisual per nens Sasif i la bruixa Jaravulà de Fanàtik Visual. Ha impartit classes de teatre a través de Lazzigags en escoles de primària de Barcelona (2005).

Tots dos integren COS DE LLETRA, empresa que desenvolupa i duu a terme teatre i activitats lúdiques al voltant dels llibres i la paraula: sessions de contes i poemes per a nens i adults, així com tallers d'animació a la lectura, d'escriptura creativa i de teatre.

Jordi Roca neix a Sant Feliu de Codines l'any 1985. Inicia els estudis de música a l'escola de música "Joan Valls" de Caldes de Montbui amb el mestre Ferran Saló. Continua al conservatori de Sabadell amb el mestre Joan Morera i a Girona amb la violinista Victòria Fernández, on va obtenir els primers premis corresponents al tercer cicle de Grau mitjà en la categoria de música de cambra i individual en el concurs d'interpretació i composició musical organitzats pel conservatori de Girona. Actualment estudia al conservatori superior de música del Liceu amb el mestre Gonçal Comellas. Ha estat membre de diverses orquestres com l'Oemuc i l'orquestra Diaula deBarcelona.


20 de maig 2008

Llegint poesia

L'amic Pere Puig ens envia el link d'un vídeo d'Andrés Moreno en el qual diferents persones reciten poemes d'autors diversos. Nosaltres, modestament, encara no hem arribat a tant. Aquest bloc, per ara, només pretén fer-se ressò, portes endins, del que ocorre durant el Festival. És evident, però, que l'ús d'internet, i especialment de la plataforma Youtube, posa a l'abast i dóna l'oportunitat d'acostar i "democratitzar" qualsevol disciplina artística al gran públic. Benvingudes siguin, doncs, totes les oportunitats que tenim per divulgar la poesia, el plaer d'escoltar-la, el gust per llegir-la. Gràcies Pere, gràcies Andrés!

18 de maig 2008

Labatzuca diu Bartra

Dissabte 17 de maig, a l'auditori de l'escola de música

En aquest país estem acostumats a que el mestissatge i la multiculturalitat se'ns girin en contra així que tombem el cap o arronsem el melic. Per això és d'agrair que hi hagi grups i propostes com els de Labatzuca, que pouen de la pròpia tradició musical i literària per fusionar i bastir una proposta digníssima sobre un dels poetes més singulars de la literatura catalana del segle XX: Agustí Bartra. Com tants d'altres intel·lectuals i escriptors nascuts al voltant de 1910 -enguany és el centenari ocult de Bartra- i que a mitjan trenta ja començaven a publicar i despuntar, Bartra va veure estroncada la seva carrera d'escriptor. Exiliat majorment a Mèxic, fou allí on construí el seu univers èpic més que no pas líric abans de tornar a Catalunya, el gener de 1970, quan s'instal·là a Terrassa.

Labatzuca és el nom d'un torrent de Sabadell que neix sota Sant Llorenç de Munt i és ho és també d'un torrent musical que diu i descobreix i presenta amb frescor els poemes d'Agustí Bartra. "Va néixer a Barcelona i va anar a parar a Terrassa, però no li ho tenim en compte", van dir amb ironia. En el concert de dissabte, davant d'unes quaranta persones, van oferir una barreja de rock i folk molt potent sobre la qual Xavi Grimau recitava amb veu trencada fragments de poemes de Bartra, de gran força. "Era el temps en què el blat somniava encara el vel de la farina. / La destral allunyava les teulades. / Encara eren lluny les paitides. / A l'antic planell dels canons, monòdia blanca de flors òssies...". A l'escenari, viola de roda, sac de gemecs, flauta eivissenca, corn, baix elèctric, guitarra elèctrica, bateria...


El grup, creat l'any 2003, va seleccionar fragments de "Les metamorfosis del viatge", del "Gos geomètric" i del "Crist de 200.000 braços", entre d'altres. Precisament un fragment d'aquesta darrera obra, del "Crist de 200.000 braços", sobre l'exili, que anava acompanyada de la lectura d'una carta que l'il.lustrador sabadellenc apel.lat "Grapa" li havia escrit a Bartra des del camp francès d'Argelers, feia posar autènticament la pell de gallina. La van interpretar dues vegades, d'igual brutalitat expressiva les dues. Aquí la podeu escoltar mentre esperem amb candeletes l'enregistrament que faran aquest estiu. "Això de barrejar poemes amb soroll i folk ens agrada molt", deia en Xavi Grimau. I donem fe que al públic, sorprès per l'original proposta, també. Moltes gràcies i molta força, Labatzuca!

Jordi Llavina i Jaume Subirana, lliçó de poesia

Recital de poesia a l’auditori de l’escola de música, 16 de maig
Jordi Llavina i Jaume Subirana van oferir un autèntic duet poètic: juganer, àgil, atractiu, divertit i interactiu, carregat de sintonia, de picades d’ullet líriques entre l’un i l’altre, farcit de bon gust i amb ganes de passar-ho bé i de fer-ho passar millor. En la primera part del recital hi va haver una tanda de lectura: obria foc en Llavina, que va regalar poemes inèdits, d’altres del seu darrer llibre “Diari d’un setembrista” i també de l’anterior, “La corda del gronxador”. Van començar a desfilar elements quotidians com l’estenedor, una postal d’estiu, els polls dels fills...Concrecions properes amb les quals vesteix els seus poemes. I en Subirana es va agafar a aquestes concrecions per seguir-li la veta i llegir poemes amb motius similars als d’enLlavina, a través de poemes pertanyents sobretot a “Rapala” i “En altres coses”: d’aquesta manera, entaulaven paral.lelismes, connexions subterrànies entre una poesia i l’altra, i de pas, desvetllaven encara més l’atenció de la concurrència, prop de 40 persones.

A la segona part, l’un i l’altre van interrogar-se, es burxaven animosament sobre la tria dels motius, el caràcter real o no d’aquests, la polidesa de la forma... Així també regalaven les seves visions de la poesia: “en els meus llibres intento recollir la tradició d’on vinc, d’allà on bec”, deia Subirana. “Valoro molt la poesia amb imatges molt concretes”, afirmava en Llavina. I en Subirana afegia: “el joc amb els pretextos –aquestes concrecions– per mi no són coses menors”. “Fins a quin punt els motius són sempre reals?”, li demanava en Subirana a en Llavina. I aquest li responia invitant-lo a que llegís un poema seu sobre una mudança, i tot seguit, amb l’aclariment lúcid: “m’és igual si has fet mudances, però aquest poema transmet una emoció”.



El joc va donar per molt i va endinsar el públic amb total naturalitat i profunditat en la poesia dels dos autors. Ambdós coincidiren a dir que feien “poesia del record”, amb “estratègies diferents”: metafòricament, en Llavina l’assimilava a la “cuina del record” que faria l’enfadat cuiner Santi Santamaria, enfront de la “cuina de la sensació” corresponent als avantguardistes Adrià i companyia. Fins i tot hi va haver trucs de màgia poètica: ara la granota d’un poema d’en Subirana apareixia sobtadament en un fragment de narrativa del “Ningú ha escombrat les fulles” d’en Llavina. Jordi Subirana i Jaume Llavina. Un duet poètic dels que es recorden. Dels que es recordaran.

17 de maig 2008

La Poesia, un estat de lectura

Biblioteca de la Garriga, dijous 15 de maig


Una trentena de persones van assistir al recital que van oferir el poeta Ramon Sellarès i la Big Mama, una activitat organitzada per la Biblioteca de la Garriga dins el Festival Primavera Poètica.

La Poesia, un estat de lectura. Es pot llegir, es pot escriure, es pot dir, es pot escoltar, es pot cantar..."Ara tu, ara jo", com fan a la vida diària com a parella, Sellarès i Big Mama van delitar els assistents amb els versos de poetes i poetesses a ritme de blues, de soul i de ragtime.Amb la força del cant, la Big Mama, acompanyant-se amb la guitarra elèctrica, i amb la subtilesa de la mirada, del gest i el somriure, musicant amb delicadesa una tirallonga de poetes amigues; i amb la veu explícita de Ramon Sellarès, enriquint la lectura amb dicció segura. La lectura es va fer a partir d’una tria absolutament heterodoxa i molt del gust de Sellarès i Big Mama. Es van llegir i cantar poemes de Baudelaire, Maria Mercè Marçal, Joan Vinyoli, Teresa d’Arenys, Miquel Àngel Riera, Mercè Rodoreda, Eduardo Mazo, Rosa Fabregat, Valery Larbeau, Pilar Cabot, Anna Aguilar Amat, Conxita Rache, Carlos Murciano, Rosa Leveroni, Ramon Sellarès, Jaroslaf Seifert, Margarita Ballester, Carlos Drumon Andrade, Josefa Contijoch, Josep Checa, Marta Pessarrodona, Josep Palau i Fabre, i Mario Benedetti.



El resultat va ser un espectacle íntim i sentit, gràcies al contrapunt que es donaven els dos artistes i al contrast entre els poemes. La Poesia, un estat de lectura, amb anterioritat només s’havia presentat a Aiguafreda i és, per tant, un recital acabat d’estrenar. Llarga vida i bon recorregut. Gràcies Ramon Sellarès i Big Mama!

14 de maig 2008

Agenda 15-16-17 de maig


Dijous 15 de maig
La Poesia, un estat de lectura
Lectura de l’obra de diversos poetes, a càrrec de Ramon Sellarès, amb la col·laboració de Big Mama.
Lloc: Biblioteca Municipal
Hora: 20,30h

Divendres 16 de maig
Recital de poesia
Jaume Subirana + Jordi Llavina
Lloc: Auditori de l’Escola de Música
Hora: 22h

Recital amb dues veus més fermes de la poesia catalana actual, que presenten llibre nou de poesia publicat en aquest darrer any: Jordi Llavina amb Diari d’un setembrista (Edicions Bromera); i Jaume Subirana amb Rapala (Edicions 62).

Jaume Subirana (Barcelona, 1963)
El seu darrer llibre, Rapala, pren el nom d’un pescador finlandès que fa pràcticament un segle va inventar un ham que ha acabat rebent el seu nom. El llibre estableix un vincle entre l’art de la pesca i la poesia, i al voltant d’aquest nucli s’articulen aquests poemes. En una crítica literària signada pel propi Llavina sobre Rapala, aquest en destacava: “cada poema parteix, almenys, d’una imatge poderosa”, “cada poema és construït des del rigor màxim, amb una clara preferència pel vers menor i per la rima subtil”, “cada poema sap encapsular de manera molt sàvia una emoció, de vegades una reflexió”.
Gran especialista de l’obra i figura de Josep Carner (va publicar l’estudi literari “Josep Carner: l’exili del mite”, i ofereix el blog Carneriana, “josepcarner.blogspot.com), té cinc llibres de poesia publicats: En altres coses (Edicions 62-Empúries, 2002), El rastre de l’animal més lliure (Proa, 1994), Final de festa (Premi Carles Riba, Proa, 1989) i Pel viure extrem (Proa, 1985). També ha publicat quatre llibres de narrativa i una colla de llibres sobre literatura catalana i treballs d’investigació i divulgació, a banda d’algunes traduccions.
Professor de literatura catalana als Estudis de Llengües i Cultures de la UOC, Subirana ha estat director de l’espai virtual de literatura catalana Lletra durant quatre anys (www.uoc.edu), i director de la Institució de les Lletres Catalanes del 2004 al 2006. Ha col.laborat de manera regular en diversos mitjans de comunicació (Avui, Catalunya Ràdio, El País), i ara escriu de manera habitual una columna a El Periódico. Manté una intensa activitat blocaire: a banda del Carneriana, se li pot seguir la petja a Flux (jaumesubirana.blogspot.com) i al “cosesderapala.blogspot.com”.

Jordi Llavina (Gelida, 1968) arriba a la Primavera Poètica amb el Premi Serra d’Or a la butxaca, que ha premiat precisament el seu darrer poemari, Diari d’un setembrista, publicat per Edicions Bromera, com el millor poemari de 2007. Després de La corda del gronxador, aquest és el seu segon llibre de poemes, on combina temes clàssics, com l’amor o el pas del temps, amb d’altres de gran modernitat literària, com la quotidianitat com a pretext poètic.
A parer del crític Sam Abrams, Diari d’un setembrista “és ple a vessar de maduresa, d’humanitat, de saviesa, de sensibilitat i de mestratge artístic”, en definitiva, “un exercici extraordinari que ens dóna una lliçó de gran valor sobre la potència de la vida sense pretensions”. Té tres novel.les publicades i tres llibres de narrativa, el darrer “Ningú ha escombrat les fulles”, editat aquest mateix any per Amsterdam.
Llavina ja va estar l’any passat al festival. En aquella ocasió va oferir una conferència sobre la figura de Joan Vinyoli. Llicenciat en Filologia Catalana, crític literari i presentador de ràdio i televisió, actualment copresenta l’espai televisiu de llibres El book insígnia, i col.labora en diversos mitjans de comunicació, entre els quals figuren Catalunya Ràdio (al programa “L’ofici de viure”), TV3, El 3 de vuit, El Punt i La Vanguardia.

Dissabte 17 de maig
Labatzuca diu Bartra
Concert homenatge a Agustí Bartra en el centenari del seu naixement
Lloc: Auditori de l’Escola de Música
Hora: 22h


De Barcelona a Mèxic i de Mèxic a Terrassa en l’obra d’Agustí Bartra (Barcelona, 1908 – Terrassa, 1982) és present de forma constant el seu entorn i les experiències que li toquen de viure. Ja siguin textos amb referència a la seva estada al camp de concentració d’Argelers, al seu exili a Mèxic o als últims anys de retorn a Catalunya, la seva poesia gira entorn de la redempció i realització humana. La importància dels mites, des dels mediterranis als asteques, surt de l’arrelament en la terra que trepitja Bartra en cada moment de la seva existència. Utilitza aquests mites per a aproximar-se a l’home total, un home reconciliador, agraït, humà i conscient, doncs la seva és una poesia amb compromís, amb funció social, i la seva és una revolta basada en la lúcida acceptació del caràcter tràgic de l'existència humana i en el retorn a les concepcions miticosimbòliques tradicionals.

Labatzuca: poesia, música i visuals, interpreta poemes d’Agustí Bartra. Xavi Grimau diu el poeta, recollint la tradició de l’spoken word, i en el viatge a través de l’obra poètica de Bartra la música crea textures sonores per servir de fons a la veu, o pren el protagonisme en moments de melodia tradicional. El fons visual complementa la intenció poètica de l’espectacle. Ototoi, labatzuca diu Bartra vol bastir un viatge a través de l’obra d’Agustí Bartra on la instrumentació amb sonoritats tradicionals i contemporanis realci la força poètica del text. Alhora que la viola de roda i el sac de gemecs creen un so tradicional, el baix, la guitarra i les programacions actualitzen la proposta, sempre el servei de la melodia. El repertori es basa tant en arranjaments de
melodies populars com en creacions pròpies. L’objectiu és crear un espectacle total i subjectiu al voltant de l’obra d’aquest poeta, obra encara massa poc coneguda tot i la importància que té en la literatura del nostre país.
No es tracta en cap moment d’una antologia cronològica de la seva obra poètica, sinó d’un recull totalment personal de textos que comparteixen una coherència interna a l’hora de tractar el tema de l’ésser humà i de la seva relació amb el món. I és precisament ara, quan es compleixen els 25 anys de la mort d’Agustí Bartra i es commemora el centenari del seu naixement, que l’espectacle esdevé encara més adient i necessari per recuperar una figura –una veu- moltes vegades oblidada.

COMPONENTS
Xavi Grimau, veu
Marc Torrent, viola de Roda
Ricard Oliva, sac de gemecs
Roger Pineda, guitarra elèctrica i programacions
Josep Oriol Oliva, baix elèctric
Cristina Brossa, visuals
Laia Pampalona, visuals

Poesia pels menuts

Biblioteca de la Garriga, 14 de maig, 12 hores
Gerard Agustín i Xavier Vilaró a l'Hora del Conte

La Biblioteca de la Garriga va oferir dissabte passat una Hora del Conte especialment dedicada a la poesia en el marc del Festival Primavera Poètica de la Garriga.
La sessió es va titular “Hem de fer riure al sol” (conte optimista farcit de de poesia) i va anar a càrrec de Gerard Agustín (mestre de primària i contacontes) amb acompanyament musical amb guitarra a càrrec de Xavier Vilaró.
En Gerard va explicar la història que va passar un dia quan el sol estava trist i no sabia per què. Els seus amics, molt preocupats, buscaven la manera de fer-lo feliç. Per començar li van cantar una cançó que els assistents també van cantar. A mesura que la història avançava, i amb la col·laboració dels assistents, es van crear uns rodolins que havien de servir per fer content al sol. A més, els rodolins creats tenen la virtut de ser bons consells per a una vida més sana i més plena:
- Sol solet tingues un amiguet. (Cal tenir amics per ser feliç)
- Astre bonic tingues un bon profit. (Cal menjar bé)
- Sol solet fes molt esportet.
- Si cantes els teus mals espantes.
- Si llegeixes una mica t’ho passaràs pipa.
- Si vius sol faràs cara de mussol.
Hi van assistir unes 70 persones, sobretot nens i nenes que s’ho van passar molt bé escoltant (i cantant!) aquesta història ben amanida amb rodolins fets entre tots.

11 de maig 2008

En/Doll desendollat


Teatre de la Garriga-El Patronat, dissabte 10 de maig

No sabem si celebrar el dubtós privilegi de veure que un espectacle com En/Doll és desendollat definitivament a la Garriga o lamentar no poder-lo tornar a veure a qualsevol altre lloc. Un mateix riu, sempre diferent. Això ha estat En/Doll, un espectacle inclassificable només deutor de la rauxa lúdica dels seus creadors, el músic Pau Guillamet i el poeta Josep Pedrals. Un concert que es trasforma ell mateix, un espectacle mutant a cada cita de les vint-i-nou que li han estat concedides. "Vam començar a Granollers i acabem a la Garriga", va dir en Pedrals, "al capdavall no ens hem mogut tant...!". Home, van arribar fins a Frankfurt, on l'únic que van saber dir en alemany fou "el passadís és fosc" (no hi busqueu massa explicacions).
Fil conductor? No massa. Ritmes trepidants de música electrònica sobre bases pregravades i lletres fotetes, juganeres, parauleres, amb un teló de fons entre oníric, sardònic i surrealista: "No em surt res de seriós, no hi puc fer res". La ballaruga rapejada -física i verbal- és una constant en l'espectacle i com a mostra el parell de fotografies. També certa improvisació, més generosa en aquest darrer concert, fins al punt de compartir amb el públic -una trentena d'atrevits- una ampolla de cava que es va perdre entre les fileres d'un teatre fred i desangelat malgrat l'ímpetu dels artistes i el convenciment i complicitat d'un selecte respectable.


La ment inquieta, de cul d'en Jaumet però en realitat d'en Pep Pedrals, no para de fer bullir l'olla. De fet, no en té prou amb ser un dels poetes-rapsodes que més gira arreu sinó que reinventa el diguem-ne gènere del recital donant-li un format diferent, proper al monòleg cantat i musicat. I és així que ben aviat -de fet ja està en rodatge- gravarà algunes cançons del seu proper xou particular amb amb la banda Els Nens Eutròfics (d'en Pedrals). Tot sigui per continuar gaudint de la inventiva verbal i de l'esperit lúdic de la poesia que en el verb i ploma d'aquest poeta assoleix cotes inversemblants d'hilaritat, humorisme i efectisme sonor.

10 de maig 2008

Feliu Formosa i Àlex Susanna

Termes La Garriga, dissabte 9 de maig

Àlex Susanna i Feliu Formosa al Termes La Garriga

La beneïda pluja inoportuna no va deslluir l'acte, ben al contrari. Una quarantena bona de persones es van aplegar al Termes La Garriga, en una de les sales interiors, a sobre del menjador, reconvertida, improvisadament, en la sala d'estar de casa -sofà, televisió...-. La vetllada va acollir dos dels poetes importants de la literatura catalana: Feliu Formosa, de categoria veterans, gran reserva; Àlex Susanna, il·lustre sènior, criança en roure.
Ambdós poetes oferiren al públic un recorregut comentat per la seva poètica, destacant les línies de força que subjecten la seva escriptura, sovint amb traces paral·leles però amb punts d'origen diferents. Obrí foc Feliu Formosa ("així després et podré escoltar tranquil·lament"), qui destacà el progressiu depurament dels seus poemes, alliberant-los de tot allò accessori i superflu. El mateix Susanna, posteriorment, en destacà la gestió dels "propis silencis", això és, dir només "quan s'ha de dir". Certament, els poemes de Formosa no busquen respostes, més aviat plantegen interrogants i defugen conclusions. La seva imatgeria és interior, el punt de partença és reflexiu, i com bé assenyala Enric Sòria al pròleg de Darrere el vidre. Poesia 1972-2002, "la de Formosa és qua poesia feta de contradiccions, o més aviat una poesia dialèctica, que resol els oposats en la síntesi precària del poema. Síntesi que, molt sovint, no conclou en res, només assenyala, en passant, l'escletxa del dubte o la incertesa". El poema que dóna títol al recull és ben explícit:

Darrere el vidre veig
Com de sobte s'imposa
El gotejar incessant
De la pluja damunt
Les rajoles vermelles
De la terrassa immersa
En un silenci gris

També cessa de sobte
El torturat repàs
Mental de tot allò
Que crec tenir pendent
I que vol ser ordenat
Dintre meu amb aquest
Sentiment prou sabut
Del deure no buscat

Tot ho deixa en suspens
El lleu so de la pluja
Que va caient damunt
Les rajoles vermelles
De la terrassa immersa
En un silenci gris

Com al menjador de casa una nit de pluja

Al seu torn, Àlex Susanna inicià la seva intervenció amb una declaració de principis sobre el paper de la poesia, amb el convenciment que malgrat el tragí diari "hi té un espai i un paper a jugar". Molt sovint, la poesia de Susanna és una meditació sobre el mateix fet poètic i la "manera com ens hi podem relacionar", amb el benentès que és "el camí més eficaç per tornar a nosaltres mateixos". El punt de partença de Susanna, doncs, difereix del de Formosa en el fet que l'estímul desencadenant del poema és l'observació d'alguna perplexitat exterior, filtrada a través del record, que a vegades provoca el que anomenà "poemes d'efecte retardat", aparentment anodins abans de desenvolupar el pòsit. Aquest procés de la creació del poema neix de l'experiència conscient del poeta -de qualsevol persona-, però amb la particularitat -o tràgic revers- que la vida no deixa anar el sentit d'aquestes experiències.
Susanna afirmà, amb sornegueria, que aquest sentit només s'entreveu quan la vida "té la guàrdia baixa" i no sospita de l'escriptura d'un poema. Aquesta vinculació amb la realitat referencial és el que ha inscrit, per part de la crítica, la poesia d'Àlex Susanna dins el corrent anomenat de poesia de l'experiència, etiqueta que el poeta tampoc defuig. Bàsicament, transcendir la realitat del poema en la veu de l'autor per a convertir la realitat del poema en experiència reconeixible pel lector. Una de les particularitats de la poesia de Susanna és la referència constant al món de l'art plàstic -pintura, escultura- i la música com a punts de partida per a la construcció del poema. És el cas, per exemple, del dedicat al compositor Xavier Montsalvatge -el qual, per cert, estigué casat amb Elena Pérez de Olaguer, de la família que havia estat propietària de la desapareguda Torre del Pedró de la Garriga, on el músic tan havia sovintejat.

Sortilegi

Tantes vegades com la vostra música
havia guarit ànimes malaltes
d'algun excés o mancança
-perquè aixó és el que fa
l'art més generosa:
acompanyar i escoltar,
per poder-nos tornar de sobte
allò que més necessitem
en cada precís moment-,
i en canvi avui res no ha impedit
que els vostres metalls, fustes i cordes
s'estremissin tots alhora
amb un acord immensament agut i greu:
tota la tessitura del dolor,
i l'agraïment pel qui va saber
aparellar-vos amb tanta gràcia
que ja mai més no serem els mateixos.

Parlen de nosaltres, parlem de nosaltres

Revista GAR, número 119

El 9 Nou, edició del 5 de maig
Alguns links:
  • Jaume Subirana, al bloc on promociona el seu darrer llibre de poemes, Rapala
  • Rafael Vallbona, al bloc on recull els articles periodístics
  • Cabaret Elèctric, programa cultural d'IcatFm, on s'entrevista el director del Festival, l'Albert Benzekry, emès la nit dia 9 de maig (escolteu la segona hora del programa a partir del minut 16), just quan acabava l'esplèndida lectura de Feliu Formosa i Àlex Susanna a la suite particular del Termes La Garriga. Aviat vindrà la crònica.

8 de maig 2008

Agenda 9-10 de maig

FESTIVAL PRIMAVERA POÈTICA – LA GARRIGA 2008

Divendres 9 de maig


Recital poètic
Feliu Formosa + Àlex Susanna
Lloc: Jardí de les Termes la Garriga (Banys, 23; entrada per darrera, c/ St. Lluís)
Hora: 22h

(En cas de pluja l’acte es celebrarà a les sales interiors de les Termes. L'entrada serà pel carrer Banys)

Feliu Formosa (Sabadell, Vallès Occidental, 1934) és un escriptor prolífic i polifacètic: poeta, traductor, dramaturg, assagista, actor i director escènic. Ha traduït obres de poesia, novel·la i teatre, sobretot de l’alemany, però també de l’anglès, francès, rus, suec o noruec (George Trakl, Thomas Mann, Bertold Brecht, Anton Txèkhov, Henrik Ibsen...), en un total que sobrepassa els seixanta títols. Ha publicat la primera part del seu diari El present vulnerable. Diaris I (1973-1978) i l'any 1980 va aplegar la producció poètica i traduccions a Si tot és dintre.

L’any 2002, per la seva dedicació a l’escena catalana li va ser atorgat el premi Nacional de Cultura de teatre. A partir d’aleshores es dedicà a enllestir la publicació de la seva obra poètica reunida en el volum Darrere el vidre. Poesia 1972-2002 (Edicions 62/Empúries, 2004). Més recent encara és la continuació dels seus diaris, A contratemps (Perifèric Edicions, 2005), fet que ha posat de nou l’autor entre els prosistes més destacats de la literatura catalana.

Entre els guardons per la seva obra, destaquen la Creu de Sant Jordi (1988), atorgada per la Generalitat de Catalunya, el premi Carles Riba, el premi Ciutat de Barcelona, el premi d'honor de l'Institut o el premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2005). Per la seva dedicació a la traducció de textos literaris ha rebut diverses distincions, entre elles el premi nacional de traducció del Ministeri de Cultura. Feliu Formosa ha estat degà de la Institució de les Lletres Catalanes.

Àlex Susanna (Barcelona, 1957) és un escriptor de diversos fronts. Va cursar els estudis de Filologia Catalana i actualment ocupa el càrrec de director de l'Àrea de Cultura de la Fundació Caixa Catalunya.

Ha estat professor a la Universitat Rovira i Virgili i editor a Columna Edicions. També ha traduït i ha fet de crític literari, crític pictòric i articulista en diferents mitjans (El Mundo, Avui). Va dirigir el Festival Internacional de Poesia de Barcelona (que ell mateix havia fundat l'any 1984) fins l’any 2000, així com també el departament de cultura de l'Institut Ramon Llull. Ha estat fundador i director literari de l’editorial Columna, on va crear el segell Columna Música. La seva tasca ha estat reconeguda amb diferents premis, com el Carles Riba de poesia (Les anelles dels anys, ...)o el Josep Pla de narrativa. Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, francès, portuguès, anglès, italià, croata, grec, hebreu, àrab, xinès i rus.

De la seva poesia, aplegada en dotze títols, hom n’ha destacat la qualitat que el defineix com un autor que opta per un estil perspicaç i subtil, amb constants canvis de ritme i certs contrastos, amb un tractament sensual de l'amor, dels fets quotidians, buscant el sentit recòndit de l'existència sensorial i literària per mitjà d'experiències aparentment intranscendents. Angles morts, el seu darrer llibre de poemes, n’és un bon exemple. Alhora, Susanna ha cultivat l’assaig artístic i el dietarisme, amb quatre volums des del 1988, l’últim, Quadern dels marges (2006).

Dissabte 10 de maig

Contes amanits de poesia
Activitat infantil dins “L’hora del conte”
A càrrec de Gerard Agustín (mestre de primària i contacontes) i Xavier Vilaró (guitarra).
Biblioteca Municipal, 12h (c/ Centre, 49)

El contacontes particular de la Biblioteca aproparà els més menuts –i no tan menuts– a la poesia a través de la seva habilitat especial a l’hora d’explicar les històries més curioses, inversemblants i divertides. Activitat familiar apte per a tots els públics. No se n’han descrit contraindicacions.

En/doll
Guillamino + Pedrals
Hora: 22 h
Lloc: Teatre de la Garriga - el Patronat (el Passeig, 42)
Preu: 8€ Taquilles del Teatre i Tel-Entrada

Tenim, a la Garriga, una de les darreres oportunitats per veure aquest espectacle de pirotècnia verbal i musical, enginyat per dos joves artistes inquiets i iconoclastes: a la dreta, el púgil Guillamino (Pau Guillamet), cantant, dj, home orquestra del segle XXI, amb l’ordinador abillat de farbalans, creador de músiques electròniques i autor dels treballs 1 dia i Somnis de llop (BankRobber, 2005); a l’esquerra, el púgil Josep Pedrals, vell conegut del Festival, poeta (ha perpetrat els llibres Escola italiana i El furgatori) i rapsode bregat en deu mil tres-centes cinquanta-vuit batalles pel cap baix, mantenidor del cicle poètic al bar Horiginal, a la capital del Barcelonès, i darrerament llençat als lleons de les llistes d’èxit pop amb el seu nou experiment: Els Nens Eutròfics (d’en Pedrals).

L'espectacle “En/doll” proposa un hip-hop juganer, fresc i espontani, nascut entre l’Eixample i el Carmel, molt tocat per la marinada. És una sonora bufetada a l'ortodòxia de la poesia i del rap al forn o a la planxa. El títol de l’espectacle és un enunciat doble que remet a la cultura de l’endoll (enrampeu-vos-hi com vulgueu) i a la incontinència verbal i insubordinada que és pròpia de MAC’s i poetes de vida llicenciosa i dissoluta.

En fi, un espectacle trencador on la paraula és el vehicle i les bases electròniques la benzina. Divertit, irreverent i surrealista. Com si els Monthy Pyton fessin hip-hop, vaja. Doncs que no t’ho expliquin. Vine i gronxa’t.

Ordinador i veu: Pau Guillamet
Veu: Josep Pedrals
Cors: Raquel Salazar i Mar Abella

6 de maig 2008

Recordant Palau i Fabre (i II)

Oriol Izquierdo dirigint unes paraules als assistents

Acabada la intervenció dels sis ponents, va venir el privilegi d’escoltar Palau, en pròpia veu, recitar els seus poemes. Va ser a través de la projecció del documental “L’alquimista”, de Pere Vilà, que mostrava imatges del poeta a Guifreu, al mar nedant –tant com li agradava-, a Barcelona o a la Fundació Palau de Caldetes, durant l’execució de les obres i el dia de la inauguració. La veu de Palau, segura, impertorbable, arribava a estremir.
Entre el públic, ens acompanyava el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, que va obrir l'acte amb unes paraules i que ja abans havia sopat amb tota la colla de participants. “El director” ofereix les seves impressions de la nit en el seu bloc recentment estrenat. Moltes gràcies! I gràcies també al director de la Fundació Palau, Josep Sampera, que amb la seva presència donava suport a l'acte.

PS.- Quan ja érem a punt de tancar l'auditori de l’escola de música, a fora quedàvem quatre gats, i Oriol Ponsatí-Murlà, pres de la rauxa gironina, es va enfilar en un dels bancals de ciment que hi ha i va recitar “La rosa”. Petita reivindació del Palau més estripat i fosc que calia anotar. “...Si et trobo un altre cop et masegaré, com quan era infant, et llençaré a un toll i t’anomenaré pel teu nom veritable, perquè ets la puta rosa!”

Recordant Palau i Fabre (I)

Dissabte 3 de maig, auditori de l'escola de música

D'esquerra a dreta, a la taula, Broch, Ponsatí-Murlà,
Pi de Cabanyes, Nofre, Costa-Gramunt i Solà

L’interès per la figura de Palau i Fabre es va imposar, deixeu-nos dir per golejada, al cap de setmana de pont. I dissabte a la la nit una setantena de persones es van acostar a l’acte d’homenatge al gran alquimista de la literatura catalana, a l’auditori de l’escola de música. L’acte aplegava, en una mateixa taula, sis persones que l’han conegut, estudiat, analitzat i editat. Cadascú va oferir un esbós de la seva visió de Palau i Fabre o d’algun aspecte destacat, i en va llegir algunes peces.
Amb recitar solemne, el poeta i dramaturg Lluís Solà, l’encarregat d’obrir el foc, va recalcar la defensa de "la nostra paraula" que significa la literatura de Palau: es va referir al pròleg dels Poemes de l’Alquimista, al "text excepcional" del Cant Espiritual i també va llegir algun fragment teatral. La poeta Teresa Costa-Gramunt va destacar "la influència de la poesia oriental" en l’obra del poeta per dibuixar el pas "de la física a la metafísica".

L'homenatge a Palau va aplegar una setantena de persones

El binomi genial Picasso-Palau és el que va explicar Tomàs Nofre, vicepresident de la Fundació Palau, que va llegir i comentar alguns fragments del Vides de Picasso. "Per Palau, Picasso és el vèrtex on va a parar tot", concloïa. Va continuar l'escriptor i periodista Oriol Pi de Cabanyes, amb tot d’anècdotes al voltant de l’escriptor: va parlar de la seva "devoció per Greta Garbo", de "la psicologia de la seducció" que impregnava cada moviment del poeta o de la seva "obsessió per fer salut".
Oriol Ponsatí-Murlà, editor de La claredat d’Heràclit (Accent Editorial), va proposar "revisitar l’obra de Palau" des del prisma de la influència del filòsof presocràtic, que hi ressona en més d’una ocasió i de diferents maneres. Entre un i l’altre, els paral.lelismes que es poden establir són nombrosos i sovint Palau entaula un joc de contraris respecte Heràclit, segons va comentar. El darrer en intervenir va ser Àlex Broch, que va exposar els principals trets dels cinc llibres que integren Poemes de l’alquimista: L’aprenent de poeta és "l’erotisme blanc, no torturat"; L’alienat és "la recerca de l’altre, del doble, l’operació de desdoblament"; Càncer suposa "el poemari aturmentat, d’un erotisme negre, pervers", Laberint, "la recerca del camí de sortida"; i finalment, Atzucac, "l’afirmació pública de tancament de l’escriptura poètic". Precisament pertanyents a Laberint, i per culminar l’explicació de Broch, Charo Martínez va llegir la versió en francès de "L’étranger" (Baudelaire) i "Sénsation" (Rimbaud), i tot seguit la versió catalana que en va fer Palau.

5 de maig 2008

Àlex Broch: la voluntat de justícia poètica


Llibreria Àgora, dissabte 3 de maig

És una de les veus més respectades en l’anàlisi i la crítica de la literatura catalana. Ha treballat per a les principals editorials del país (Edicions de la Magrana, Edicions 62 i Proa, i ara, Enciclopèdia Catalana), i també s’ha desdoblat en la tasca docent. Tenir Àlex Broch dissabte a la tarda, a la Garriga, va ser un pur privilegi. En l’hora generosa de xerrada que va oferir per presentar el seu llibre "Sobre poesia catalana" (Proa), a la llibreria Àgora, va ser capaç de condensar i apropar idees i pensaments sobre la poesia de Palau i Fabre, el paper implicadíssim del crític literari i la centralitat que otorga a la generació d’escriptors dels 70.
"Sobre poesia catalana", recentment guardonat amb el premi Cadaqués a Quima Jaume a obra publicada, condensa materials de 33 anys de crítica literària, de procedència diferent, des de les "crítiques d’urgència" (els articles de "crítica militant" publicats al Correo Catalán i l’Avui) fins a textos més llargs i d’anàlisi sobre autors de la generació dels 70, Palau i Fabre o les antologies poètiques. Tot plegat, tal com va explicar Broch, amb una intenció molt clara: "posar ordre", marcar "un itinerari". "Mai he entès la crítica de manera passavolant, el crític ha de fer diana el màxim de vegades possibles".

Broch, amb la periodista Anna Ballbona, que el va presentar

La defensa del crític que va fer com a "creador", constructor d’un discurs que transmeti interpretacions, amb la voluntat d’oferir obra cridava especialment l’atenció. Per això, per aquest fort sentit crític del crític, s’entén que Broch hagi volgut incloure en el llibre noms de referència en la poesia catalana actual i d’altres que no. Ho deia ell mateix, parlant de la generació dels 70, a la qual pertany i a la qual ha explicat: "hi ha autors que no tenen la presència dels altres, perquè han vingut després i no han tingut els focus mediàtic". Ras i curt, el crític ha de tenir "voluntat de justícia poètica". Ell la té, com també una capacitat ingent, incansable d’anàlisi i didàctica. A l’Àgora ho va demostrar amb escreix. Gràcies!

PS.- En propers apunts, rebreu comentaris sobre l’acte d’homenatge a Palau i Fabre, dissabte passat a la nit.

4 de maig 2008

Aparador poètic


Arribem a la llibreria Àgora per presentar "Sobre poesia catalana", d’Àlex Broch, i ens trobem un regal a l’aparador: un aparador poètic. Hi ha, ben posats, lluïnt, diversos volums d’alguns dels autors que desfilaran per la Primavera Poètica d’una manera o una altra. Tots posant per la foto. A tots els disfrutarem fins a mitjans de juny.