29 d’abr. 2009

Viatge poètic a la perifèria. Lluís Calvo i Jordi Valls

Anna Ballbona presentant Lluís Calvo i Jordi Valls

Última Oda a Barcelona, dissabte 25 de maig, Fundació Maurí

El Fondo, Sant Cosme, Torre Baró, la presó Model, Can Tunis, Mercabarna, el cementiri de Montjuïc, Ciutat Meridiana. Tots indrets estellosos, difícils, durs, cruents, intrincats, d'humanitat forçada, tots indrets que vam recórrer, agafats de la mà de Jordi Valls i Lluís Calvo, a través d'una poesia veloç i profunda alhora, d'un dring fresc i esmolat, en el recital que van oferir dissabte a la Fundació Maurí. Van protagonitzar el primer duet poètic d'aquesta cinquena edició del festival, i van exercir, en el ple sentit de la paraula, de duet, presentant el llibre que han fet a quatre mans: Última oda a Barcelona (La Garúa). Es tracta d'un volum que, tal i com van explicar, sorgeix de les llargues caminades plegats per diferents escenaris de la metròpoli
barcelonina, sovint oblidats, sovint denostats. I ens els van presentar convertits en poesia, sense caure amb cap pretensió social de baixa volada, sinó oferint uns poemes que trien aquest teló de fons realista però que s’enlairen i s'aguanten per ells mateixos. Dissabte ho van demostrar, i a més a més, van completar la recitació alternada amb comentaris d'anècdotes i curiositats sobre com van sorgir determinats elements que apareixen en els textos: des d'una Jessi plenament real fins a l'aparició espectral, en un castell de Torre Baró que imaginen encantat, del mestre Ricard Salvat, mort recentment. Valls i Calvo van relatar que a Salvat li havia encantat aquesta aparició espectral en el llibre. Amb ell, després, va néixer una relació d'amistat, i els poetes fins i tot van explicar que Salvat els havia reconegut que el seu únic teatre era el de Torre Baró. Ironies teatrals i literàries. Moments de poètica entranyable, propera, que Valls i Calvo -dos premis Jocs Florals a la Garriga, amb una tirallonga de llibres a les seves esquenes- van completar recitant poemes espigolats d'altres llibres propis ja publicats o d'altres que veuran la llum properament. Estarem atents. Valls, llibreter del centre de Barcelona, venia de la feinada de Sant Jordi. Calvo arribava de participar en unes jornades a Cracòvia. No paren, i a la Garriga van donar mostres del seu vigor poètic. Gràcies Lluís i Jordi, i endavant.


27 d’abr. 2009

De Klimt a Mafada. Albert Jordà i Sònia Carmona

De Klimt a Mafada, divendres 24 de maig, Auditori de l'Escola de Música

De Klimt a Mafada va ser un concert intimista i intens. Sònia Carmona i Albert Jordà van regalar al públic una vetllada emotiva a través d’un grapat de bons versos i bones cançons. Servint-se, només, de la guitarra, piano i uns xilòfons de joguina, els dos artistes van saber crear un clima de complicitat amb el públic. De Klimt a Mafada parteix de l’excel·lent llibre-disc de Sònia Carmona El bes a Klimt, basat en el quadre “El bes”, de Gustav Klimt. En el quadre “el pintor austríac va immortalitzar la unió de dues essències des de la nuesa de la llibertat; cada una d’elles, tot i fusionar-se amb l’Altre, manté intensament la seva independència. Amb aquest punt de partida”, diu Carmona, “vaig voler experimentar com es podia traduir aquesta evocació filosòfica utilitzant altres llenguatges (la poesia i la música). Cada un dels poemes creats intenta ser una quadre en què dues veus s’uneixen en un mateix bes (en un mateix tema universal) i, alhora, se separen una de l’altra a través de punts de vista oposats.” Alguns dels poemes, originalment musicats i cantats per diferents artistes (Xavi Lloses, Cris Juanico, Helena Miquel, Xavier Baró, Javier Álvarez, Nil Torres, Cabo San Roque, Gorka Benítez i Carme Canela...) són presents en l’espectacle, que també incorpora cançons d’Albert Jordà. De fet, Mafada és una cançó onírica d’Albert Jordà, la cançó que tanca el viatge i el cercle del recital, però durant l’espectacle també vam poder gaudir d’altres magnífiques cançons, algunes corresponents a discos anteriors amb el grup Papa:Noes i d’altres que formaran part de la gravació en solitari del proper disc que farà abans de l’estiu.

La calidesa i timbre d’ambdues veus fan De Klimt a Mafada un concert de gran qualitat. Els dos artistes van començar a col·laborar arran de la descoberta mútua a través del Myspace i de comprovar la sintonia estètica dels seus treballs i el seu concepte de creació musical i poètica. El resultat s’ha traduït en aquesta exitosa col·laboració amb vocació de continuïtat. Tots dos tenen previst composar noves cançons que consolidaran el duet i el projecte artístic que han endegat amb la denominació d’Asterisc (www.myspace.com/asteriscalbertsonia).

Gràcies, Albert i Sònia!

20 d’abr. 2009

Inauguració


La Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella de la Garriga té el goig de presentar, en el marc del Festival Primavera Poètica 2009, una exposició fruit de la selecció d’obres del pintor i poeta Albert Ràfols Casamada, produïda per la Fundació Palau de Caldes d’Estrac.

Les obres de l’exposició “EL TRAÇ I LA PARAULA” es mostren al costat de textos poètics de l’autor per evocar la profunda relació entre pintura i escriptura en les seves creacions. "No són activitats que provenen de dos compartiments diferents dintre meu, sinó d’un mateix i únic espai: el fons del jo, un lloc on el desig d’expressió s’activa fins a esdevenir forma, alguna cosa amb entitat pròpia capaç de ser transmesa " [del llibre D’un mateix traç, 1994]


La regidora de Cultura, Meritxell Rochina, el president de la Fundació Fornells Pla, Jaume Guardis, i el director del Festival, Albert Benzekry. (Fotografies de Dani Soler.)


Juntament amb les pintures i textos poètics també s’exposen les litografies que Ràfols Casamada va fer pel llibre Tao-Te-King editat al 1965, en col.laboració amb Josep Palau i Fabre, amb textos de Lao Tze.


Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 1923) va iniciar els estudis d’arquitectura però els abandonà per dedicar-se de ple a les arts plàstiques. Una primera exposició el 1946 i la seva adscipció al grup “Els Vuit”, marquen aquests anys. L’any 1950 s’instal·la a París fins el 1954 amb la seva esposa, la també pintora Maria Girona. La seva obra pictòrica, després d’uns inicis d’influència postimpressionista va derivar aviat cap a l’abstracció, amb una clara tendència a poetitzar els objectes de la vida quotidiana.


Els pintors Albert Ràfols Casamada i la seva esposa Maria Girona, pertanyen a la mateixa generació que Francesc Fornells-Pla i Conxa Sisquella, també pintors i parella. Tot i no formar part del mateix grup d’artistes els trobem coincidint en les exposicions dels Salons d’Octubre o al Cercle Maillol de l’Institut Francès a la Barcelona dels anys de postguerra. Ambdues parelles de creadors són un exemple del canvi d’actitud que va viure la pintura catalana a partir dels anys setanta.

Aquesta selecció d'obres comprèn peces des de la meitat dels anys seixanta fins a la dècada dels noranta. En totes elles, l’encant es troba en el propi procés de creació, línia, color i collage convoquen poesia i pintura en un espai únic.


La passió d’Albert Ràfols Casamada pels llibres l’ha dut, així mateix, a una intensa activitat com a il·lustrador de textos clàssics i a realitzar nombroses col·laboracions en edicions. La Fundació Palau presenta, en motiu d’aquesta exposició, un llibre fruit de la col·laboració entre Albert Ràfols Casamada i Josep Palau i Fabre. Es tracta de l’edició del llibre Tao-Te-King de Lao Tze, de l’any 1965, del qual Josep Palau i Fabre va realitzar la selecció i les versions catalanes dels textos, acompanyades cadascuna d’elles per una litografia d’Albert Ràfols Casamada en què s’utilitza com a motiu de la composició l’ideograma inicial de cada poema.


L'exposició es podrà visitar fins el proper 17 de maig a la Sala Municipal d'Exposicions de la plaça de can Dachs.

15 d’abr. 2009

Tot a punt

FESTIVAL PRIMAVERA POÈTICA - LA GARRIGA 2009

Divendres 17 d’abril, 20h

Obertura del Festival i inauguració de l’exposició

“El traç i la paraula”, d’Albert Ràfols Casamada

Sala Municipal d’Exposicions, plaça de can Dachs, s/n

Del 17 d’abril al 17 de maig

Horaris: de dimarts a dissabte de 17 a 20h

Diumenges i festius d’11 a 14h

La Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella, de la Garriga, presenta, en el marc del Festival Primavera Poètica 2009, una exposició fruit de la selecció d’obres del pintor i poeta Albert Ràfols Casamada, produïda per la Fundació Palau, de Caldes d’Estrac.

Les obres de l’exposició “EL TRAÇ I LA PARAULA”, es mostren al costat de textos poètics de l’autor per evocar la profunda relació entre pintura i escriptura en les seves creacions. “No són activitats que provenen de dos compartiments diferents dintre meu, sinó d’un mateix i únic espai: el fons del jo, un lloc on el desig d’expressió s’activa fins a esdevenir forma, alguna cosa amb entitat pròpia capaç de ser transmesa” [del llibre D’un mateix traç, 1994]

Juntament amb les pintures i textos poètics també s’exposen les litografies que Ràfols Casamada va fer pel llibre Tao-Te-King, editat el 1965, en col·laboració amb Josep Palau i Fabre, amb textos de Lao Tze.

Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 1923) va iniciar els estudis d’arquitectura però els abandonà per dedicar-se de ple a les arts plàstiques. Una primera exposició el 1946 i la seva adscripció al grup “Els Vuit”, marquen aquests anys. L’any 1950 s’instal·la a París fins el 1954 amb la seva esposa, la també pintora Maria Girona. La seva obra pictòrica, després d’uns inicis d’influència postimpressionista va derivar aviat cap a l’abstracció, amb una clara tendència a poetitzar els objectes de la vida quotidiana.

http://www.escriptors.cat/autors/rafolsc/pagina.php?id_sec=61

LA COLOR ROJA DEL SOL

La color roja del cel
la portem en la mirada;
quan érem enmig del camp
una flor hem arrencada.

Sobre els rostolls caminem
com sobre catifa clara,
millor encara, que sentim
com s'esquinça a cada passa,
amb un cruixir de somrís
i una dolça sotragada.

La calor roja del cel
es va tornant més daurada:
com si anés naixent de tu,
com si et brollés de la cara.

Albert Ràfols Casamada

1 d’abr. 2009

Cartell 2009


Ja tenim el cartell d'enguany, que és obra, com sempre -i sempre molt ben feta- d'en Jordi Musquera. Vejam si agrada. Ben aviat, l'agenda d'actes.