Dissabte 7 de maig, Teatre de la Garriga – el Patronat, 21h
Fotografies de Dani Soler
Estrena mundial d’aquest espectacle de petit format basat en l’obra de l’escriptor ebrenc i recent premi dels Jocs Florals de Barcelona anomenat Albert Roig. De fet, el premi se li concedí el mateix dissabte. El recital, amb veu, guitarra i contrabaix, va tenir lloc a dalt l’escenari, amb una quarantena de butaques disposades en dos rengles davant dels artistes. De to intimista, durant cinquanta minuts Van Campen i Gaspar alternaven el recitat i la cançó, evocant ambients suggerents amb la natura –el mar i la platja, sobretot– com a teló de fons, entre l’al·legoria i la metàfora.
Segons el mateix Albert Roig, “la tradició catalana es basa en l’experimentació en les arts. Ara, dins el món espanyol la poesia de l’experiència nega l’experimentació. [...] Potser com que no tenim públic, no hi tenim res a perdre. Quan faig poesia, no penso en el públic, perquè tot ja és dit i el quid està a dir la mateixa cosa d’una manera diferent. Per això cal experimentar. Ara, editar és seriós i traumàtic. Hi pateixes molt. Aleshores sí que penses en el lector i, bàsicament, et poses a retallar i a llegir els versos en veu alta, perquè la poesia és oralitat.”
Ho demostraren Van Campen i Gaspar, que sí que van pensar en el públic alhora de bastir aquest petit muntatge. Desitgem un llarg galop als cavalls negres d’Albert Roig.
