Més càntic (i 2)

Més càntic
Homenatge a Salvador Espriu en el 25è aniversari de la seva mort. Amb Misael Alerm i Víctor Sunyol

Un mosaic de xiprers pintats sobre paper i enganxats amb cola sobre l’antiga entrada tapiada d’una pizzeria. Un edifici sentenciat condemnat a ser runa. Una breu interpretació a càrrec del poeta Víctor Sunyol sobre la simbologia del xiprer en la nostra cultura. I una pregunta inquietant: els xiprers dibuixats a la paret ens mostren l’entrada a un cementiri de morts o bé en són la sortida? Una lectura de poemes d’Espriu va il·lustrar i arrodonir la intervenció de Sunyol. Tothom escoltà, ningú demanà explicacions.

Més càntic

Dissabte 8 de maig

c/ Centre, 12h

Intervenció artística en homenatge a Salvador Espriu en el 25è aniversari de la seva mort, a càrrec del poeta i pintor Misael Alerm. El proper dissabte, al mateix lloc i hora, lectura de poemes amb Víctor Sunyol i Misael Alerm. (Fotografies de Miquel Sebastià).

Espriu i Fina Rius camaleònics

Dissabte 17 d'abril
Teatre de la Garriga-El Patronat, 21h
Amor hermètic
Amb Fina Rius. Direcció de Teresa Vilardell. Selecció de textos de Rosa Delor

"Amor hermètic" és un monòleg teatral a partir d’una acurada tria de textos de Salvador Espriu. I és aquest relat xocant de diverses vies de viure amors punyents, tancats a pany i clau i que s’obrien mentre els descabdellava l’actriu Fina Rius, el que es va poder veure dissabte passat a El Patronat de la Garriga. "Amor hermètic" va donar el tret de sortida al sisè Festival Primavera Poètica mostrant, amb la tria de textos de Rosa Delor i la direcció de Teresa Vilardell, cinc miralls ben diferents de l’amor en l’univers d’Espriu. Un amor punxegut com les puntes del triangle pitagòric que una Fina Rius més que camaleònica anava dibuixant sobre l’escenari. Un triangle i un escenari que l’actriu va saber omplir i situar-s’hi just al bell mig, al centre.
Dissabte passat, com a alternativa al gasiu matx Espanyol Barça, els espectadors que es van acostar al Patronat i fins i tot hi van entrar –una trentena– van poder degustar un Espriu intel·ligible i cru (fora, d’una vegada, tots els mites al voltant d’aquest autor cabdal de la literatura catalana) i van poder apreciar una actriu que es llevava la pell, com les serps i com volia, per ser ara Letízia, ara Laia, ara Fedra o ara Carlota. Per colpir i per fer arribar Espriu.

.

(Més informació aquí)