Dissabte 5 de juny, 22h
Auditori de l'Escola de Música
Concert de Carles Belda, "Sang i fetge"
Fotografia de Dani SolerSi un efecte té el festival Primavera Poètica de la Garriga és la recuperació de paraules. Amb tanta bioingenyeria i transgènics oblidem el mot 'empelt', breu i eufònic, que ens faria bon servei en anomenar moltes realitats actuals. L'acordionista Carles Belda el va fer brotar a la penúltima trobada del festival, divendres a l'auditori Josep Aymerich.
L'empelt de poesia amb formes de danses dels Països Catalans és el fil conductor de 'Fetge i sang', programa basat en poemes sorgits de fenòmens violents (entengui's el feixisme en la nostra història recent), tot i que també inclou honroses concessions a l'amor. Sense cap suport electrònic, el sabadellenc va posar damunt l'escenari la seva veu i el seu acordió: un nu sonor que va potenciar els textos triats. Pels que coneixen Carles Belda en projectes més 'canyeros' com Mesclat, Blat Segat, Ensaladilla So Insistent o Pomada, va servir per gaudir dels registres discrets i íntims d'un dels virtuosos de l'actual revifalla de l'acordió diatònic.
L'instrument emulava la simbomba mallorquina per airejar versos del sabadellenc Xavier Grimal, o escarnia les articulacions d'un saxòfon per recrear 'Vares venir fins on jo dormia', popularitzada per Maria del Mar Bonet. El fandango mallorquí emfasitzava la ironia de 'L'estraperlisme prospera' de Josep Maria de Segarra i unes 'albaes' valencianes -no mancades d'exhibició de tècnica- embolicaven 'Tinc una oda començada' de Joan Maragall. Al punt central de la vetllada, Belda posava la pell de gallina amb els versos de Koldo Izaguirre dedicats a Salvador Puig i Antich.
Les 'Corrandes d'exili' de Pere Quart tancaven el programa, però la insistència del públic va impulsar garrotins sobre els 'Coltells' d'Enric Casassas, així com el 'País Petit' de Lluís Llach (empeltat de 'Santa Espina') i el 'Rossinyol', cantat per tothom.
L'empelt de poesia amb formes de danses dels Països Catalans és el fil conductor de 'Fetge i sang', programa basat en poemes sorgits de fenòmens violents (entengui's el feixisme en la nostra història recent), tot i que també inclou honroses concessions a l'amor. Sense cap suport electrònic, el sabadellenc va posar damunt l'escenari la seva veu i el seu acordió: un nu sonor que va potenciar els textos triats. Pels que coneixen Carles Belda en projectes més 'canyeros' com Mesclat, Blat Segat, Ensaladilla So Insistent o Pomada, va servir per gaudir dels registres discrets i íntims d'un dels virtuosos de l'actual revifalla de l'acordió diatònic.
L'instrument emulava la simbomba mallorquina per airejar versos del sabadellenc Xavier Grimal, o escarnia les articulacions d'un saxòfon per recrear 'Vares venir fins on jo dormia', popularitzada per Maria del Mar Bonet. El fandango mallorquí emfasitzava la ironia de 'L'estraperlisme prospera' de Josep Maria de Segarra i unes 'albaes' valencianes -no mancades d'exhibició de tècnica- embolicaven 'Tinc una oda començada' de Joan Maragall. Al punt central de la vetllada, Belda posava la pell de gallina amb els versos de Koldo Izaguirre dedicats a Salvador Puig i Antich.
Les 'Corrandes d'exili' de Pere Quart tancaven el programa, però la insistència del públic va impulsar garrotins sobre els 'Coltells' d'Enric Casassas, així com el 'País Petit' de Lluís Llach (empeltat de 'Santa Espina') i el 'Rossinyol', cantat per tothom.
(Font: El9Nou)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada