Perejaume i Ruth Galve. (Fotografia de Dani Soler)
Escoltar Perejaume ja és una cosa especial i singular de per sí. I més si Perejaume ve a presentar un curt –una peça de videoart de 23 minuts– que no es pot veure. Això, i una experiència ben única, és el que va passar dissabte passat a l’auditori de l’Escola de Música de la Garriga. En un acte coorganitzat pel Festival Primavera Poètica i pel col·lectiu El Ganxo, s’havia de projectar el curt “Assaig de mimologia forestal” de Perejaume. Uns problemes tècnics de darrera hora ho van impedir –la reproducció alentida del curt l’allargava fins als cinquanta minuts–, però, en canvi, van servir per veure i degustar un Perejaume en estat pur, multiplicant-se en explicacions, reflexions i lligams d’idees i jugant i donant la volta al petit contratemps: “aquesta obra que presentarem no hi és, però ja està bé, explicar una obra i no veure-la sí que té sentit”.
Prèviament, Ruth Galve havia presentat a Perejaume d’una manera didàctica, dient que la seva vida i obra constitueix una “obreda”, en el sentit que hi transcorre “una fusió de paisatge, territori, obra plàstica i literària fins a configurar tot un seguit de camins i rutes”. Barreja de “modern i ancestral”, Galve va incidir, davant la seixantena d’assistents, en “la dimensió pòetica” de la seva obra no poètica, posant d’exemple tres quadres que es van poder visionar a través del projector de la sala. I després va venir el vendaval Perejaume: seguint el fil del curt, va explicar el seu treball sobre el diàleg amb “totes les coses del món” no humanes i l’intent d’oir, connectar-se amb aquestes altres veus i traduir-les. L’artista va acabar la seva intervenció amb un regal: la invitació a escoltar, amb els llums apagats, tres enregistraments de la lectura de tres poemes: una lectura de Ruyra dita per Borja Moll, Foix dient Foix i un fragment de Coral Romput, d’Estellés, recitat per Ovidi Montllor.
La darrera part de l’acte va consistir en un diàleg de Perejaume amb el públic, el qual es va interessar per la seva obra i pels límits expressius tant del llenguatge verbal com de la pintura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada