FESTIVAL PRIMAVERA POÈTICA - LA GARRIGA 2009
Divendres 17 d’abril, 20h
Obertura del Festival i inauguració de l’exposició
“El traç i la paraula”, d’Albert Ràfols Casamada
Sala Municipal d’Exposicions, plaça de can Dachs, s/n
Del 17 d’abril al 17 de maig
Horaris: de dimarts a dissabte de 17 a 20h
Diumenges i festius d’11 a 14h
La Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella, de la Garriga, presenta, en el marc del Festival Primavera Poètica 2009, una exposició fruit de la selecció d’obres del pintor i poeta Albert Ràfols Casamada, produïda per la Fundació Palau, de Caldes d’Estrac.
Les obres de l’exposició “EL TRAÇ I LA PARAULA”, es mostren al costat de textos poètics de l’autor per evocar la profunda relació entre pintura i escriptura en les seves creacions. “No són activitats que provenen de dos compartiments diferents dintre meu, sinó d’un mateix i únic espai: el fons del jo, un lloc on el desig d’expressió s’activa fins a esdevenir forma, alguna cosa amb entitat pròpia capaç de ser transmesa” [del llibre D’un mateix traç, 1994]
Juntament amb les pintures i textos poètics també s’exposen les litografies que Ràfols Casamada va fer pel llibre Tao-Te-King, editat el 1965, en col·laboració amb Josep Palau i Fabre, amb textos de Lao Tze.
Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 1923) va iniciar els estudis d’arquitectura però els abandonà per dedicar-se de ple a les arts plàstiques. Una primera exposició el 1946 i la seva adscripció al grup “Els Vuit”, marquen aquests anys. L’any 1950 s’instal·la a París fins el 1954 amb la seva esposa, la també pintora Maria Girona. La seva obra pictòrica, després d’uns inicis d’influència postimpressionista va derivar aviat cap a l’abstracció, amb una clara tendència a poetitzar els objectes de la vida quotidiana.
http://www.escriptors.cat/
LA COLOR ROJA DEL SOL
La color roja del cel
la portem en la mirada;
quan érem enmig del camp
una flor hem arrencada.
Sobre els rostolls caminem
com sobre catifa clara,
millor encara, que sentim
com s'esquinça a cada passa,
amb un cruixir de somrís
i una dolça sotragada.
La calor roja del cel
es va tornant més daurada:
com si anés naixent de tu,
com si et brollés de la cara.
Albert Ràfols Casamada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada