29 d’abr. 2009

Viatge poètic a la perifèria. Lluís Calvo i Jordi Valls

Anna Ballbona presentant Lluís Calvo i Jordi Valls

Última Oda a Barcelona, dissabte 25 de maig, Fundació Maurí

El Fondo, Sant Cosme, Torre Baró, la presó Model, Can Tunis, Mercabarna, el cementiri de Montjuïc, Ciutat Meridiana. Tots indrets estellosos, difícils, durs, cruents, intrincats, d'humanitat forçada, tots indrets que vam recórrer, agafats de la mà de Jordi Valls i Lluís Calvo, a través d'una poesia veloç i profunda alhora, d'un dring fresc i esmolat, en el recital que van oferir dissabte a la Fundació Maurí. Van protagonitzar el primer duet poètic d'aquesta cinquena edició del festival, i van exercir, en el ple sentit de la paraula, de duet, presentant el llibre que han fet a quatre mans: Última oda a Barcelona (La Garúa). Es tracta d'un volum que, tal i com van explicar, sorgeix de les llargues caminades plegats per diferents escenaris de la metròpoli
barcelonina, sovint oblidats, sovint denostats. I ens els van presentar convertits en poesia, sense caure amb cap pretensió social de baixa volada, sinó oferint uns poemes que trien aquest teló de fons realista però que s’enlairen i s'aguanten per ells mateixos. Dissabte ho van demostrar, i a més a més, van completar la recitació alternada amb comentaris d'anècdotes i curiositats sobre com van sorgir determinats elements que apareixen en els textos: des d'una Jessi plenament real fins a l'aparició espectral, en un castell de Torre Baró que imaginen encantat, del mestre Ricard Salvat, mort recentment. Valls i Calvo van relatar que a Salvat li havia encantat aquesta aparició espectral en el llibre. Amb ell, després, va néixer una relació d'amistat, i els poetes fins i tot van explicar que Salvat els havia reconegut que el seu únic teatre era el de Torre Baró. Ironies teatrals i literàries. Moments de poètica entranyable, propera, que Valls i Calvo -dos premis Jocs Florals a la Garriga, amb una tirallonga de llibres a les seves esquenes- van completar recitant poemes espigolats d'altres llibres propis ja publicats o d'altres que veuran la llum properament. Estarem atents. Valls, llibreter del centre de Barcelona, venia de la feinada de Sant Jordi. Calvo arribava de participar en unes jornades a Cracòvia. No paren, i a la Garriga van donar mostres del seu vigor poètic. Gràcies Lluís i Jordi, i endavant.