Dissabte 24 d'abril
Fundació Maurí, 19,30h
Helena Vidal i Xènia Dyakonova
Helena Vidal i Xènia Dyakonova
Allò important és el resultat de la traducció. Aquesta és la conclusió que compartiren Helena Vidal, traductora, i Xènia Dyakonova, poeta, el dissabte passat a la Fundació Maurí davant d’una quarantena de persones.
Totes dues van repassar breument la biografia de cinc veus clàssiques del segle XX rus: Anna Akhmàtova (1889-1960), Marina Tsvetàieva (1892-1941), Ossip Mandelstam (1891-1938), Boris Pasternak (1890-1960) i Joseph Brodsky (1940-1996). Amb l’excepció d’aquest darrer, l’obra literària de tots ells va estar profundament marcada per la revolució de 1917. I no només l’obra, sinó també la vida, com van assenyalar Vidal i Dyakonova, ja que en tots els casos van ser perseguits per les seves idees contràries o poc fidels als principis de la revolució comunista. Mendelstam, per exemple, va morir en un camp de concentració i Tsvetàieva es va suïcidar. L’obra de Mandelstam -la seva vídua la va memoritzar per preservar-la-, va començar a ser coneguda entre nosaltres a partir dels anys seixanta. Tsvetàieva va emigrar a Praga i a partir del 39 volgué tornar. La seva lírica és una visió tràgica de la vida expressada amb un apassionament i un virtuosisme lingüístic.
Brodsky, l’únic dels ressenyats que va néixer després del 1917 també fou depurat i empresonat en diverses ocasions, fins que emigrà als Estats Units i mai més no tornà a Rússia. El 1986 va obtenir el premi Nobel. També Pasternak hauria d’haver rebut el Nobel el 1958, però les pressions del govern rus ho van impedir. Adscrit en un principi a l’avantguarda, el seu estil es va anar depurant i es distancià aviat de la revolució.
La lectura dels seus poemes –traduïts per Jaume Creus, Monika Zgustová, Maria Mercè Marçal, Ricard San Vicente, Júlia Ferrer, Helena Vidal, Xènia Dyakonova, Esteve Miralles, Guillem Nadal, Joan Cornudella i Oriol Prat-, tot i evidenciar unes vicissituds complexes i, en el pitjor dels casos, irresolubles, va deixar entre el públic una vivíssima impressió.
Recentment s’ha editat la poesia completa d’Akhmàtova (Edicions de 1984), traduïda per Jaume Creus, i una antologia de Mandelstam (Quaderns Crema) seleccionada i traduïda per Helena Vidal.
Totes dues van repassar breument la biografia de cinc veus clàssiques del segle XX rus: Anna Akhmàtova (1889-1960), Marina Tsvetàieva (1892-1941), Ossip Mandelstam (1891-1938), Boris Pasternak (1890-1960) i Joseph Brodsky (1940-1996). Amb l’excepció d’aquest darrer, l’obra literària de tots ells va estar profundament marcada per la revolució de 1917. I no només l’obra, sinó també la vida, com van assenyalar Vidal i Dyakonova, ja que en tots els casos van ser perseguits per les seves idees contràries o poc fidels als principis de la revolució comunista. Mendelstam, per exemple, va morir en un camp de concentració i Tsvetàieva es va suïcidar. L’obra de Mandelstam -la seva vídua la va memoritzar per preservar-la-, va començar a ser coneguda entre nosaltres a partir dels anys seixanta. Tsvetàieva va emigrar a Praga i a partir del 39 volgué tornar. La seva lírica és una visió tràgica de la vida expressada amb un apassionament i un virtuosisme lingüístic.
Brodsky, l’únic dels ressenyats que va néixer després del 1917 també fou depurat i empresonat en diverses ocasions, fins que emigrà als Estats Units i mai més no tornà a Rússia. El 1986 va obtenir el premi Nobel. També Pasternak hauria d’haver rebut el Nobel el 1958, però les pressions del govern rus ho van impedir. Adscrit en un principi a l’avantguarda, el seu estil es va anar depurant i es distancià aviat de la revolució.
La lectura dels seus poemes –traduïts per Jaume Creus, Monika Zgustová, Maria Mercè Marçal, Ricard San Vicente, Júlia Ferrer, Helena Vidal, Xènia Dyakonova, Esteve Miralles, Guillem Nadal, Joan Cornudella i Oriol Prat-, tot i evidenciar unes vicissituds complexes i, en el pitjor dels casos, irresolubles, va deixar entre el públic una vivíssima impressió.
Recentment s’ha editat la poesia completa d’Akhmàtova (Edicions de 1984), traduïda per Jaume Creus, i una antologia de Mandelstam (Quaderns Crema) seleccionada i traduïda per Helena Vidal.
Helena Vidal i Xènia Dyakonova. Fotografies de Dani Soler.
Al final de l’acte, a mode d’epíleg distès, Vidal va llegir alguns poemes de poetes russos contemporanis, dedicats als infants, i Dyakonova va llegir poemes propis corresponents als llibres “La meva vida sense mi” (2003), “Vacances” (2007) i d’altres d’inèdits que conformaran un nou volum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada