Assumiràs la veu d'un poble

Divendres 30 d'abril

Auditori de l’Escola de Música, 22h

Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és un poeta enciclopèdic. De les moltes antologies possibles, el col·lectiu Ramat de Pedres (bloc) en va presentar una selecció que recollia les diverses temàtiques que travessen de cap a cap la seva poesia: l’amor arrauxat, el país, València, les relacions humanes, la lluminositat mediterrània...

Amb una escenografia teatralitzada –tres músics van encoixinar la banda sonora– que incloïa uns panells amb pintures i fotografies –amb milicians i el cartell Aixafem el feixisme, de Pere Català Pic–, a més d’un bodegó amb fruita, evident evocació de l’horta valenciana i de les alqueries, el recital va anar enllaçant poemes i música. A més de Jordi Condal i Jaume Sobrevals, el pintor i poeta Misael Alerm s’afegí al recital mentre pintava un quadre –gris blau elèctric a cops i pinzellades de bruc–.

Estellés és considerat un dels més grans lírics de la poesia catalana contemporània. Joan Fuster assenyalava que des d’Ausiàs March no hi havia hagut un poeta que tractés l’amor amb tant d’arravatament. El públic –una cinquantena de persones que quasi omplien l’Auditori– va escoltar atentament alguns poemes clàssics d’Estellés (“No hi havia a València dos amants com nosaltres...”, “Assumiràs la veu d’un poble...”) i d’altres que configuren un dels imaginaris més potents de la poesia catalana del segle XX.

Estellés, que patí com d’altres autors valencians –Sanchis Guarner, Enric Valor, Ovidi Montllor...– la persecució franquista i blavera, dedicà la seva vida professional al periodisme i durant molts anys treballà al diari Las Provincias, fins que el 1978 en fou apartat aprofitant una de les moltes convalescències arran d’una malaltia. Per desig exprés, fou enterrat amb les seves ulleres, però les miopies culturals i polítiques han perviscut a la intempèrie fins avui. El 2007 es van donar les condicions per crear la Fundació Vicent Andrés Estellés a Burjassot, el seu poble. La seva obra completa es pot trobar editada, en diversos volums de butxaca, a l’Editorial 3 i 4. Per iniciativa de la seva filla Isabel, s’edità l’antologia Mort i Pam (Carena Editors, 2004).