Fotografies de Dani Soler. Explicacions de Lluís Cuspinera al pati de can Barbey (1911)
La Garriga va celebrar diumenge al migdia la primera ruta poètico-modernista, dins els actes dels festival de poesia Primavera Poètica. Una tast inèdit dels paral·lelismes entre l’arquitectura i la poesia amb la col·laboració de l’arquitecte Lluís Cuspinera, el professor de literatura de batxillerat Oriol Ramon, el president de la Fundació Fornells Pla-Conxa Sisquella Jaume Guardis, i l’actor Albert Vilar, que va recitar els versos de diferents poetes entre ferro forjat i vitralls.
Can Barbey, de l’arquitecte Manuel Raspall, va ser la casa modernista que va inaugurar el passeig poètic, ambientada amb versos de l’escola mallorquina, una tendència que s’emmiralla amb el món mediterrani antic fent més cas a la forma que el fons. El sonet Vila, de Miquel Costa i Llobera; Desolació, de Joan Alcover; i Casa pagesa, de Maria Antònia Salvà, van ser les poesies escollides per recitar als jardins de Can Barbey.
Apel·les Mestres, dins el corrent modernista però agafant l’últim moment del naturalisme i avançant cap a un compromís social i polític, va ser el poeta escollit davant davant la Villa Cristina, al Passeig. Les rentadores i La cançó dels invadits, aquest últim molt compromès políticament, van ser els poemes que es van poder degustar.
Dins el pati de can Barbey
La següent aturada va ser davant el número 39 del Passeig, la primera casa que l’arquitecte Raspall va fer al Passeig després d’haver fet casa seva. També es van conèixer els detalls de la casa situada just davant, el número 38, que conserva una font semblant a la que més tard Raspall faria a Can Barbey i unes tanques de ferro forjat molt treballades, entre d’altres. En aquest punt es va recórrer a Joan Maragall, amb el poema Oda infinita, uns versos amb què el poeta modernista expressa la vida amb espontaneïtat.
La ruta va acabar davant el número 81 del Passeig, una casa amb influència austríaca i situada davant d’una de les sis illes que Raspall va fer a la Garriga. Van tancar la ruta poètico-modernista el sonet Rosa d’infern, de Jeroni Zanné, molt influenciat per l’estètica simbolista; i el poema Xàfec d’estiu, de Joaquim Ruyra.
El dia 29 de maig tindrà lloc la segona part d’aquesta ruta poètico-modernista, que finalitzarà amb un concert vermut a la plaça del Silenci amb els Amics del Jazz.
(Text d'Helena Masó, publicat al diari El9Nou)
Guardis, Cuspinera, Vilar i Ramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada