Un dels exercicis més interessants en el món de l'art, en general, és comprovar els sistemes de tranmissió generacionals. Veure com determinades tradicions són assumides pels més joves i com en la mesura de la desvergonya i impetuositat pròpia de l'edat subverteixen o no aquesta tradició resseguint una continuïtat estètica i de discurs. Amb els matissos i excepcions de cada cas, això és una mica el que va passar en la trobada entre Ivette Nadal i Joan Vinuesa, en el primer concert programat al bar de L'illot, que va resultar ser un marc idoni per a un espectacle de petit format com aquest, amb un rodatge de ja més d'un any per diverses sales i petits teatres. La barreja de públic també fou interessant, ja que a part del públic seguidor de les activitats del Festival s'hi ajuntaren aquells espectadors ocasionals habituals del local sorpresos per una oferta fins avui inexistent.
Ivette Nadal, de Granollers, va aprofitar per presentar algunes de les cançons del seu primer disc, "Guerres dolcíssimes", acompanyant-se només de la seva guitarra. Unes cançons de to intimista, que guanyen calidesa en una interpretació nua, desprovista de les bases instrumentals d'un disc produït per Toni Xuclà, de bellíssima factura. La versatilitat d'Ivette Nadal dalt de l'escenari (i és un dir perquè s'actuava a peu pla) -malgrat els seus vint anys escassos duu una bona colla de recitals al currículum- va quedar palesa en el recitat dels seus poemes, amb una dicció força personal i emfàtica, que donava contundència al text. Pels qui encara no conegueu aquesta jove artista, us anunciem que aquest estiu actuarà dins el cicle Trobadors i Joglars de Granollers, fent duet amb Gerard Quintana.
Ivette Nadal, de Granollers, va aprofitar per presentar algunes de les cançons del seu primer disc, "Guerres dolcíssimes", acompanyant-se només de la seva guitarra. Unes cançons de to intimista, que guanyen calidesa en una interpretació nua, desprovista de les bases instrumentals d'un disc produït per Toni Xuclà, de bellíssima factura. La versatilitat d'Ivette Nadal dalt de l'escenari (i és un dir perquè s'actuava a peu pla) -malgrat els seus vint anys escassos duu una bona colla de recitals al currículum- va quedar palesa en el recitat dels seus poemes, amb una dicció força personal i emfàtica, que donava contundència al text. Pels qui encara no conegueu aquesta jove artista, us anunciem que aquest estiu actuarà dins el cicle Trobadors i Joglars de Granollers, fent duet amb Gerard Quintana.
Per la seva part, Joan Vinuesa és tot un veterà dels circuits alternatius i de contracultura de la ciutat de Barcelona. Bregat en els moviments llibertaris de finals dels setanta i dels vuitanta, Vinuesa ha encarrilat la seva trajectòria artística en la pintura, en la música i en la poesia. Com a poeta, va llegir textos dels seus cinc llibres autoeditats, poemes que reivindiquen la llibertat com a virtut suprema de l'ésser humà. En el seu vessant de cantautor, Vinuesa, a part de musicar poemes propis, també va interpretar poemes musicats de Joan Teixidor, Jordi Pope, Allen Ginsberg, Joan Vinyoli i un esplèndid "És quan dormo que hi veig clar", de J.V. Foix. "Una barreja de Bob Dylan i de la Nova Cançó", va deixar anar, i que cadascú ho prengui com vulgui. Gràcies Ivette, gràcies Joan, gràcies Pere de L'illot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada