El balneari Termes la Garriga va acollir els versos d’amor, satírics, de passió, enamorament i desencís, i tristor i enyor que canten alguns dels millors poetes clàssics de l’època romana. En un lloc tan apropiat com aquest, Catul, Horaci, Ovidi, Marcial, Tibul i Properci van començar la “gira”: “Poetrastrum est”, un muntatge de producció pròpia del Festival i que feia la seva estrena mundial dissabte, va permetre acostar al públic del segle XXI els ressons de la poesia llatina d’època clàssica, dels segles I aC a l’I dC. Núria Gómez Llauger, llicenciada en Filologia Clàssica i professora a la UAB, que va fer la selecció poètica per al muntatge, convidava els assistents -més de setanta persones entre a dins i a fora- a oblidar la distància temporal respecte aquests textos. I certament, la força sorprenent d’alguns dels poemes i el plantejament juganer que tenia el muntatge van ser capaços de trencar les fronteres dels segles.
Els déus es van posar d’acord per donar-nos un temps amenaçant, i per aquest motiu el recital es va haver de fer a l’interior del Termes, i no als jardins. Sigui com sigui, els dos actors, fantàstics, l’Albert Vilar i la Txus Martínez, van saber treure profit de l’imprevist, per capgirar-lo i donar, fins i tot, un nou aire al muntatge. Vestits amb barnussos –havien acabat de prendre un bany-, explicaven el que hagueren fet els dos personatges llatins que encarnaven si es trobessin als jardins. No hi eren, però això, que de primer semblava un inconvenient, es convertia en un ham més per captar l’atenció del públic, que en més d’una i de dues i de tres ocasions reia davant les situacions còmiques que recreaven.
L’Albert i la Txus van tramar un joc còmic, un fil conductor on apareixien les tortuositats de l’amor, a través dels versos dels poetes clàssics en gira: els poemes s’enllaçaven amb naturalitat, formaven noves escenes, i els dos actors regalaven, amb gestos i paraules, picades d’ullet constants amb situacions dels nostres temps, i fins i tot, algunes referències contemporànies divertides. “Com deia en Capri, l’amor se’n va, però ella es queda”, recordava, en un moment del recital, la Txus. I entremig de Catul, Horaci, Ovidi, Marcial... desfilaven les cançons de Paolo Conte, Franco Battiato, Lucio Battisti, Gino Paoli, per dir-ne alguns: el disjòquei Txaff va fer una selecció de música italiana per acompanyar l’espectacle. Al final, Bacus va oferir un regal per culminar la vetllada: una copa de vi per a tothom a la terrassa que dóna als jardins. Llarga vida a “Poetastrum est”! A tots, Albert, Txus, Núria, Termes, Bacus i els poetes convidats, moltes gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada