...i si no, com a mínim recita, perquè així es va acabar l'espectacle homònim, amb el poeta homenatjat llegint alguns poemes del seu darrer llibre, Ens trobarem a fora. I van ser una trentena les persones que ens vam aplegar per veure aquest suggerent espectacle que combina el recitat emfàtic, però pausat, de Jordi Condal, les vídeoprojeccions de Kippelboy i el violí elèctric i electritzant de Manel Salas.
Al llarg de 24 poemes seleccionats de Màrius Sampere -que té una obra, recordava, de més de vint títols- el recital és una antologia dels motius que impulsen una de les poètiques més originals de la poesia catalana actual. Perquè la poesia de Màrius Sampere té una dimensió transcendent en la mesura que no s'acontenta amb el fet de partir del detall ínfim, quotidà, sinó que l'embolcalla en un context que es pregunta pel sentit de la vida, de la mort, de l'existència mateixa d'una vida que permet experimentar mulitplicitat de sensacions. En aquest sentit, les referències a Déu no són gratuïtes, però no es tracta, tampoc, d'un Déu confessional, identificable amb un credo i dogma ("Déu no és omniscient: fa zàping. / I no té nom. O bé tants noms / com tots els difunts plegats. O bé / un nom podria ser jo, / tu, ell."); més aviat es tracta d'un Déu en si mateix panteista, personificat com la vida i la mort ("I a taula, / d'hora, ben d'hora, / transfigurat en pa, / li dic a la Mort: té, menja, menja!"), resum d'una experiència vital intensa i laberíntica ("Qualsevol entrada dóna a dins, /però l'interior no té sortida, té l'entrada / d'un nou passadís que dóna a fora, d'on / se surt cap a dins per retornar / de bell nou, i sempre aquest traüll i sempre / serem a mig camí").
La poesia de Màrius Sampere, doncs, si és radical ho és perquè busca incessant l'orígen ocult de la raó darrera del crit de Munch, del desesper i l'ànsia de viure. A la "Confidència" del seu últim llibre llegim, contundent: "No vull aclarir ni justificar res: la poesia es revela autosuficient; allò que diu és dogmàtic. (...) Abans, doncs, de cap aventura, cal preguntar-nos si vivim per dins o per fora. Superat el tràmit dialèctic, ens queda això tan senzill: la sospita que la vida consisteix en una mera oganització gelatinosa, cel·lular, que s'afanya incessantment per gaudir de si mateixa i perpetuar-se. No té cap més voluntat ni finalitat."
Màrius Sampere recitant poemes del seu darrer llibreL'espectacle Pagant Sampere canta, doncs, escruta a través de la imatge, música i paraules tot aquest imaginari reblert de sensacions, potenciades, sobretot, pel vídeomuntatge precís -preciós- de Kippelboy, un correlat de cadascun dels 24 poemes que configuren el muntatge. A la fi, un Màrius Sampere sorprès, emocionat -només havia vist la performance una de les primeres vegades que es va fer (porten vuit representacions)-, va confessar haver-se sentit, per moments, estrany -al muntatge hi surten imatges seves llegint-se- i algun cop, fins i tot, allunyat dels seus propis versos. Sampere va llegir tres poemes de "Ens trobarem a fora", llibre amablement cedit per la Biblioteca de la Garriga ja que, segons el poeta, "no m'havien avisat que hauria de llegir!". Tot fos tan fàcil d'arreglar com això. La Biblioteca, a més a més, ha guanyat un exemplar signat pel poeta.
Gràcies Manel, Kippelboy, Màrius, Jordi!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada