20 de maig 2010

Combat i retrobament amb la paraula

Dissabte 15 de maig, 18,30h
Banys de poesia, amb Montserrat Rodés i Carles Camps Mundó
Balneari Termes la Garriga
Hi va haver combat amb la paraula, per modelar-la i servir-nos-en abans, ella no es tombi, i “punyetera” com és –ho diu en Carles Camps Mundó!– no ens clavi un ganivet a l’esquena. Hi va haver combat i també retrobament. Un duet poètic d’alta volada, de dos poetes de trajectòries, discurs i vers sòlids, que ens van tornar a recordar que en aquest partit en què ens trobem, i a aquestes alçades, no hem d’oblidar que la paraula es troba al centre. En el recital que van oferir Montserrat Rodés i Carles Camps Mundó al balneari Termes la Garriga –a l’interior, perquè a fora el temps boig de primavera tornava a fer la guitza–, els poetes van recitar peces dels seus últims llibres. “Alarma”, en el cas de Rodés. “La mort i la paraula”, Camps Mundó.


Va començar Rodés i de seguida va ser teixir versos, opinions de l’un i de l’altre, sobre l’un i l’altre, i reflexions que arribaven, que es feien properes. “Alarma” és “fruit de la introspecció, alguns versos són durs i tensos, és la poètica amb què em sento més a gust”, deia Rodés. I comprovàrem que l’autodefinició era ajustada. Punyent, tempestejada. “Tinc una gran admiració per la seva poètica i m’hi sento molt identificat”, li responia Camps Mundó, darrer Carles Riba, ribià fins a la medul·la, per seguir: “la poesia de la Montserrat és antiretòrica, s’acosta molt a com actua el pensament”. I després Camps Mundó ens oferia els seus poemes, on la reflexió sobre el que significa la paraula, que ho és tot, el pas del temps i la mort –amb l’experiència, en la pròpia carn, d’un càncer– tenien un paper preponderant. “Tinc un tros de mort viva dintre meu”, diu un vers estremidor de Camps Mundó que es va sentir al Termes. I qui sap com fou, que parlant de la mort vam acabar rient, en una sessió que es va allargar fins a la tertúlia més agraïda. I després el sopar, ai el sopar..., una festa que ens van regalar els dos poetes. I nosaltres que els en donem les gràcies!