La Catedral de Joglaria

Divendres 21 de maig, 22h

Auditori de l'Escola de Música

La Catedral de Joglaria, amb Xavier Baró

Amb barret, enigmàtic, veu i lletres suaus, com aquelles persones que semblen no tenir cap edat, com si fos un follet del bosc, arribat de les terres de Lleida, el cantautor Xavier Baró va oferir divendres al vespre un concert ric en matisos i estils. Perfectament acompanyat per Txabi Àbrego (guitarres i mandolina), Baró ens va parlar i transportar amb cançons fetes “al mig d’un prat emboirat”, que fan veure “falses llars a l’horitzó” i “hermètics déus, reis oblidats”. Davant d’una trentena de persones, el concert en alguns moments va ensenyar potència “guitarrera”, en d’altres sortides musicals més inusuals, juganeres, i en d’altres la intimitat o el surreal d’un cantautor molt propi. “Què fem aquí, oh cor meu, en aquest bosc ple de destrals?”.
“Hem passat una primera fase truculenta, ara faré una cançó d’amor on tot el que es diu és literal”. Deia Baró, en un moment del concert, entre irònic i contingut, per donar pas a una tirallonga de cançons d’un to “més romàntic”, si es pot dir així. O romàntic a la manera Baró. “Aquesta és una cançó nova, molt romàntica, la més romàntica que he sentit mai”. I ens explicava una particular història d’amor, entre un lliri blau i una viola. “Crec que la cançó acaba que s’arreglaran”, precisava, simpàtic, sense abandonar la posició.
Reafirmant a cada pas l’aire eclèctic que caracteritza el seu repertori, del qual en va traçar una antologia, Baró va oferir també un poema musicat de Verdaguer, del llibre pòstul “Al cel”, també “La caiguda de Lleida” –“una cançó que té quatre-cents anys”–, “Matinada de Sant Joan” –“una cançó de salutació a l’estiu”– i algunes cançons del seu darrer disc, “Lluny del camí ral”. Un disc escrit, musicat, creat, enregistrat i produït tot sencer de nit. A partir de les dotze de la nit, ens va dir després. Per què? Per reflectir aquesta foscor “que ens té com agarrotats”. La foscor no es va instal·lar, i va regalar uns bisos repartint, aquí i allà, “flors i violes”.