6 de juny 2011

Dissabte 4 de juny, 21h

Sopar festa de cloenda

Amb l’actuació d’Amics del Jazz de la Garriga

Plaça del Silenci

La pluja no va ser excusa per reunir-nos, un any més, a l'auditori de l'Escola de Música i celebrar la cloenda del VII Festival Primavera Poètica. En aquesta ocasió, els convidats van ser membres de l'associació Amics del Jazz de la Garriga, que, després de sopar, ens van oferir part del seu repertori. Entre tema i tema, el públic va poder llegir poemes d'entre una selecció bibliogràfica: Margarit, Carner, Màrius Sampere...

Fotografies de Dani Soler

Actuació dels Amics del Jazz

Joan Brossa dels Ventalls

Divendres 3 de juny, 22h

Joan Brossa dels Ventalls

Amb Carme Callol. Direcció de Moisès Maicas. Dramatúrgia de Glòria Bordons

Auditori Escola de Música

Fotografies de Dani Soler. Glòria Bordons presentant l'acte.


Joan Brossa era un gran intuïtiu però no nasqué del no res. L’any 1941, acabat d’arribar del servei militar a Salamanca i delerós de demanar consell per a l’aventura poètica que havia tot just iniciat tingué la sort de topar amb els puntals de l’art d’avantguarda català: J. V. Foix, Joan Miró, Joan Prats, Sebastià Gasch, Josep Llorens Artigas, Josep Lluís Sert, Carles Sindreu, Josep Carbonell, etc.
Joan Brossa dels ventalls és un recital que vol fer memòria de la relació que Brossa establí amb la generació anterior i de la consideració en què els tenia. Des de l’evocació global d’aquells pioners i del record pel que significà Salvat-Papasseit, diverses proses, poemes i una acció ens mostraran les diferents cares d’aquests personatges.

Joan Brossa ens hi acompanyarà personalment explicant-nos anècdotes i records sobre Foix, Miró i Prats. Amb els seus ventalls i paraules revifarem el missatge d’aquells autors cabdals per a la Catalunya del segle XX: “Obriu totes les finestres a ple sol de l’homenatge! Pinteu les taules! Renoveu l’aire clos!” A més, en moments puntuals de l'espectacle, és Brossa mateix qui ens parla dels seus gustos, dels seus amics, de les seves influències. Les imatges, projectades a la paret, són extretes del programa Stromboli, enregistrat per Tv3 el 1994.

1 de juny 2011

Ruta poètico-modernista (II)

Diumenge 29 de maig, 11,30h

Ruta poètico-modernista (II)

Versos entre pedres, forjats, vitralls i trencadís

Plaça del Silenci

Col·labora Fundació Fornells Pla-Conxa Sisquella i Amics del Jazz de la Garriga

Conduïts per l'arquitecte Lluís Cuspinera, i amb les lectures d'Albert Vilar i els comentaris d'Oriol Ramon, la segona ruta ens va portar fins la Ronda del Carril, via paral·lela al ferrocarril i on es concentren bona part de les primeres torres que es construïren a la Garriga a finals del segle XIX. Es va fer parada i fonda a l'antiga torre Suñol, també coneguda per can Cottet -sí, els de l'òptica-, avui seu de la Fundació Privada Congost Autisme i que acull a persones afectades d'autisme.

Fotografies de Dani Soler. Interior de can Cottet

La torre, d'estil modernista, va ser la residència d'Ildefons Suñol, prohom de la Lliga Regionalista i president de l'Ateneu, el qual estiuejava amb la seva família a la Garriga. Durant el primer quart del segle XX la Garriga fou un nucli important de l'estiueig burgès barceloní. El termalisme fou un pol d'atracció per a les classes benestants i moltes famílies s'hi construïren segones residències.

Al Balneari Blancafort, potser el de major anomenada, hi feren, també personalitats i literats diversos, entre els quals Josep Carner. Carner era amic de Suñol, i es deixà seduir pel paisatge de la Garriga i també de l'Ametlla -l'Atenes del Vallès, com l'anomenava- i també per les seves noies. El jove Carner, de vint-i-pocs anys, composà alguns poemes durant les seves estades a la Garriga, un dels quals, "Cançó d'un doble amor", fa referència a dues noies, Teresa Bartomeu Granell "Tissy" i Pilar Sunyol Musterós, una de les tres filles d'Ildefons Suñol -poema que Guillermina Motta musicà als anys setanta. És el següent:

Cançó d’un doble amor

L’amiga blanca m’ha encisat,

també la bruna;

jo só una mica enamorat

de cadascuna.

Estimo l’una, oh gai atzar!

Estimo l’altra, oh meravella!

Bella com l’una no m’apar,

fora de l’altra, cap donzella.

L’amiga blanca m’ha encisat,

també la bruna;

jo só una mica enamorat

de cadascuna.

Ho fan l’airet o la claror:

estenc els braços per ma via:

va cadascuna pel seu cantó,

du cadascun qui jo volia.

L’amiga blanca m’ha encisat,

també la bruna;

jo só una mica enamorat

de cadascuna.

I quan ja són a prop de mi

i ja mos dits les agombolen,

sota les túniques de lli

hi ha dues vides que tremolen.

L’amiga blanca m’ha encisat,

també la bruna;

jo só una mica enamorat

de cadascuna.

La ruta es va acabar a la plaça del Silenci, amb un vermut i un concert de jazz ofert pels Amics del Jazz de la Garriga.

Juguem amb els poetes

Dissabte 28 de maig, 12h

Juguem amb els poetes

Activitat infantil amb Rosa Fité

Biblioteca Núria Albó

Fotografies de Dani Soler

Dissabte al matí, a la Biblioteca, Rosa Fité proposa una activitat per als més menuts a partir de jocs de paraules i de poemes de diversos autors, com Miquel Martí i Pol o Olga Xirinacs. Es tracta de descobrir la màgia de les paraules i d’estimular la imaginació amb la descoberta de la poesia.

Pàgines de poesia

Divendres 27 de maig, 19,30h

Pàgines de poesia

Lectures de Miquel-Lluís Muntané i Jordi Pàmias

Llibreria Àgora

Fotografies de Dani Soler

Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 1956) és poeta, novel·lista i assagista. El 1980, amb un grup de joves companys, funda la revista Saba Poètica, de la qual fou editor i director al llarg dels dotze anys que la publicació va existir. Col·labora, des de fa anys, als mitjans de comunicació, entre els quals, Cultura, Catalònia, Avui, El 9 Nou, El Temps, Revista de Catalunya, Serra d'Or i Caràcters, i les emissores Ràdio Nacional d'Espanya a Barcelona, Catalunya Cultura i Onda Rambla. Muntané ha estat president de la Federació Catalana d'Associacions UNESCO, i en l'actualitat ho és de l'Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana. Així mateix, és vicepresident de la Penya Literària Joan Santamaria, patró de la Fundació Miquel Arimany i membre del Consell de la Cultura de Barcelona.

Té una vintena de títols publicats. Els seus darrers llibres de poemes són Migdia a l’obrador (2003) i El tomb de les batalles (2009).

Jordi Pàmias (Guissona, 1938) és un poeta de llarga i consolidada trajectòria. És Creu de Sant Jordi i entre d’altres ha obtingut els premis Carles Riba (1978), Jocs Florals de Barcelona (1984), Vicent Andrés Estellés (1985), Ciutat de Palma (1991), Miquel de Palol (2001) o el Crítica Serra d’Or (2005).

La qualitat i la constància de la seva escriptura l'han convertit en una de les veus més representatives de la seva generació, i en un referent per als nous autors. Tant és així que l'any 2002 va guanyar el premi Josep Ma. Llompart al millor llibre de l'any, pel seu recull de poemes Narcís i l'altre.

També ha conreat, fruit de la seva recerca contínua i de la seva curiositat literària, altres gèneres, com ara el teatre (Camí de mort, 1979) i l'assaig (Quadern de tres estius, 1986). Durant trenta anys va exercir com a professor de Llengua i Literatura a l'Institut Màrius Torres de Lleida. Actualment està editant la seva obra completa.