Un espectacle polipoètic apte per a públic de 6 a 106 anys!
www.pissiganya.cat
Andreu Galan i Martí (Alboraia, l’horta de València, 1980)
Andreu Galan és valencià, de l’horta de València. Malgrat això, ell sempre
defensa amb convenciment que habita el Diccionari
català-valencià-balear, l’Alcover-Moll. En l’actualitat treballa de mestre
a Barcelona i arrodoneix la seva diplomatura en Magisteri (especialitat musical)
per la Universitat de València amb la llicenciatura en Filologia Catalana.
Malgrat la seva joventut, té molt clars quins són els seus objectius: tenir
fills, escriure, com a mínim, un bon llibre de poemes i despertar un exèrcit de poetes mitjançant la seva
tasca docent, perquè la seva edat li permet creure, encara, que l’escola és el
lloc ideal per despertar la inquietud per la poesia en els infants. Seguint
aquest objectiu ha posat en marxa, juntament amb la poetessa Martina Escoda,
Pissiganya. Revista de poesia per a xiquets de 0 a 100 anys (www.pissiganya.cat), que és un web
dirigit a infants, pares i educadors i que té la funció d’estimular la creació
poètica infantil i mostrar les creacions poètiques fetes per i per
a xiquets. (Font: La Breu Edicions).
Fotografia de Dani Soler
16 de maig 2012
Pere Vilanova - Una magrana d'astres
La poesia és com una magrana, l'obres i n'obtens el fruit.
http://www.enderrock.cat/disc/863/magrana/astres/poemes/carles/duarte
Fotografia de Dani soler
http://www.enderrock.cat/disc/863/magrana/astres/poemes/carles/duarte
Fotografia de Dani soler
Cercatasques poètic
Llegiu aquí la crònica verídica del que s'esdevingué el proppassat divendres 4 de maig a la Garriga.
http://www.nuvol.com/noticies/poetes-de-hamelin/
http://www.nuvol.com/noticies/poetes-de-hamelin/
2 de maig 2012
Intel·lectuals i gamberros
Albert Forns + Max Besora
Diumenge 29 d'abril, 12h
Pati de can Raspall
Nura
Nura, de Guiem Soldevila
27 d'abril, 22h
Auditori de l'Escola de Música
Nura és un dels millors llibres de Ponç Pons.
Ponç Pons és un dels millors poetes de la literatura catalana contemporània. I
Nura és també un dels millors concerts que ha acollit el Festival Primavera
Poètica al llarg dels seus vuit anys. Un disc excel·lent, dels que honoren una
cultura.
La delicadesa i la qualitat de les
composicions van quedar paleses en un concert de bellesa íntima, d’escenografia
mínima i màxim lirisme –només la instrumentació del piano, violí i contrabaix–
i on paraula i música assoliren un rar equilibri que el públic va saber copsar
agraït immers en la penombra que possibilitava unes suggerents projeccions de
pintura i paisatges.
Els poemes de Pons escruten l’ànima illenca
menorquina (“Lloc efímer de pas i vacances d’estiu / molts no saben ni entenen
què és ser menorquí”) i s’esbalcen, contundents, contra tot allò que n’atempta
la integritat. “Sense més heretat patrimoni o pervindre que la llengua on
perdura el record d’una terra que estim fins la mort que vull plena de vida”.
La integritat de l’illa, però també la dignitat humana, sigui a Rwanda o
Sarajevo. Només des d’un arrelament profund és possible projectar-se enllà dels
versos (“Cal fer versos que ens obrin als altres i al món. No es pot viure
tancat dins l’espai d’un poema.”). Nura és un llibre compacte, d’ètica
granítica, on Pons “escriviu” intensament la seva manera de ser i veure el món
des del reialme ventat i solar de Macaret. La transposició musical dels
dodecasíl·labs, executada en partitures orfebres per Guiem Soldevila, és una
aposta sincera perquè els versos flueixin enllà del llibre perfets en cançons
que vessen maig mediterrani a l’horabaixa. Res hi és impostat, els versos s’han
entès. Les cadències musicals i literàries són un mateix onatge d’esperança,
denúncia, reivindicació i melangia destrament dosificades. L’esnobisme hi és
paper mullat. Enrere els cretins. Enrere. “Tot allò que perdura ho funda
l’Esperit / Un poema no pot salvar gent de la fam / ni evitar les matances que
estigmen la història / Sense trencs fronterers que curtonin cap mapa / fundarem
llibertaris la pàtria dels llibres.”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)