2 de maig 2012

Nura


Nura, de Guiem Soldevila
27 d'abril, 22h
Auditori de l'Escola de Música



Nura és un dels millors llibres de Ponç Pons. Ponç Pons és un dels millors poetes de la literatura catalana contemporània. I Nura és també un dels millors concerts que ha acollit el Festival Primavera Poètica al llarg dels seus vuit anys. Un disc excel·lent, dels que honoren una cultura.
La delicadesa i la qualitat de les composicions van quedar paleses en un concert de bellesa íntima, d’escenografia mínima i màxim lirisme –només la instrumentació del piano, violí i contrabaix– i on paraula i música assoliren un rar equilibri que el públic va saber copsar agraït immers en la penombra que possibilitava unes suggerents projeccions de pintura i paisatges.
Els poemes de Pons escruten l’ànima illenca menorquina (“Lloc efímer de pas i vacances d’estiu / molts no saben ni entenen què és ser menorquí”) i s’esbalcen, contundents, contra tot allò que n’atempta la integritat. “Sense més heretat patrimoni o pervindre que la llengua on perdura el record d’una terra que estim fins la mort que vull plena de vida”. La integritat de l’illa, però també la dignitat humana, sigui a Rwanda o Sarajevo. Només des d’un arrelament profund és possible projectar-se enllà dels versos (“Cal fer versos que ens obrin als altres i al món. No es pot viure tancat dins l’espai d’un poema.”). Nura és un llibre compacte, d’ètica granítica, on Pons “escriviu” intensament la seva manera de ser i veure el món des del reialme ventat i solar de Macaret. La transposició musical dels dodecasíl·labs, executada en partitures orfebres per Guiem Soldevila, és una aposta sincera perquè els versos flueixin enllà del llibre perfets en cançons que vessen maig mediterrani a l’horabaixa. Res hi és impostat, els versos s’han entès. Les cadències musicals i literàries són un mateix onatge d’esperança, denúncia, reivindicació i melangia destrament dosificades. L’esnobisme hi és paper mullat. Enrere els cretins. Enrere. “Tot allò que perdura ho funda l’Esperit / Un poema no pot salvar gent de la fam / ni evitar les matances que estigmen la història / Sense trencs fronterers que curtonin cap mapa / fundarem llibertaris la pàtria dels llibres.”