A la guitarra, un compositor i instrumentista de trajectòria contrastada i consolidadíssima, Toni Xuclà, que havia col·laborat estretament amb l'Ovidi Montllor, i que ha produït una gran quantitat de treballs discrogràfics i col·laborat amb el bo i millor del panorama musical català. Posant-hi una veu perfectament domada per oferir tots els matisos possibles, una bèstia d'escena que es belluga com vol i canta i es mou amb una naturalitat i capacitat comunicativa immenses, Jordi Vidal. Xuclà i Vidal, sota la direcció de Jordi Prat, van oferir divendres a l’Auditori de l'Escola de Música el "Senzillament, coses de l'Ovidi" que, sota la pàtina d’una aparent senzillesa, però amb unes aclaparadores dots de virtuosisme, van entusiasmar les prop de 60 persones que formaven el públic. Diem entusiasmar i encara ens quedem curts, de debò. Amb una empremta pròpia però alhora captant tota l'essència d'Ovidi, van oferir cançons de l'Ovidi, poemes que ell havia musicat i també poemes que havia recitat: des de temes més coneguts, com La fera ferotge, Perquè vull o Homenatge a Teresa, fantàsticament interpretats, fins a poemes de Joan Salvat-Papasseit i Josep Maria de Sagarra, que van deixar el públic garratibat. Cançons i poemes que demostren la vigència del repertori de l'Ovidi Montllor, que manté la força intacte, i el vendaval artístic que són Xuclà i Vidal. No exagerem. Més d'una hora, i amb visos generosos, de cançó i poesia. Aquest muntatge fa quatre anys que gira. I no ens estranya. Que segueixi rodant: Ovidi i tots nosaltres els ho agrairem. Gràcies Jordis, gràcies Toni, gràcies Ovidi!
Fotografies de Dani Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada