Agenda 15-16-17 de maig

Dijous 15 de maig
La Poesia, un estat de lectura
Lectura de l’obra de diversos poetes, a càrrec de Ramon Sellarès, amb la col·laboració de Big Mama.
Lloc: Biblioteca Municipal
Hora: 20,30h

Divendres 16 de maig
Recital de poesia
Jaume Subirana + Jordi Llavina
Lloc: Auditori de l’Escola de Música
Hora: 22h

Recital amb dues veus més fermes de la poesia catalana actual, que presenten llibre nou de poesia publicat en aquest darrer any: Jordi Llavina amb Diari d’un setembrista (Edicions Bromera); i Jaume Subirana amb Rapala (Edicions 62).

Jaume Subirana (Barcelona, 1963)
El seu darrer llibre, Rapala, pren el nom d’un pescador finlandès que fa pràcticament un segle va inventar un ham que ha acabat rebent el seu nom. El llibre estableix un vincle entre l’art de la pesca i la poesia, i al voltant d’aquest nucli s’articulen aquests poemes. En una crítica literària signada pel propi Llavina sobre Rapala, aquest en destacava: “cada poema parteix, almenys, d’una imatge poderosa”, “cada poema és construït des del rigor màxim, amb una clara preferència pel vers menor i per la rima subtil”, “cada poema sap encapsular de manera molt sàvia una emoció, de vegades una reflexió”.
Gran especialista de l’obra i figura de Josep Carner (va publicar l’estudi literari “Josep Carner: l’exili del mite”, i ofereix el blog Carneriana, “josepcarner.blogspot.com), té cinc llibres de poesia publicats: En altres coses (Edicions 62-Empúries, 2002), El rastre de l’animal més lliure (Proa, 1994), Final de festa (Premi Carles Riba, Proa, 1989) i Pel viure extrem (Proa, 1985). També ha publicat quatre llibres de narrativa i una colla de llibres sobre literatura catalana i treballs d’investigació i divulgació, a banda d’algunes traduccions.
Professor de literatura catalana als Estudis de Llengües i Cultures de la UOC, Subirana ha estat director de l’espai virtual de literatura catalana Lletra durant quatre anys (www.uoc.edu), i director de la Institució de les Lletres Catalanes del 2004 al 2006. Ha col.laborat de manera regular en diversos mitjans de comunicació (Avui, Catalunya Ràdio, El País), i ara escriu de manera habitual una columna a El Periódico. Manté una intensa activitat blocaire: a banda del Carneriana, se li pot seguir la petja a Flux (jaumesubirana.blogspot.com) i al “cosesderapala.blogspot.com”.

Jordi Llavina (Gelida, 1968) arriba a la Primavera Poètica amb el Premi Serra d’Or a la butxaca, que ha premiat precisament el seu darrer poemari, Diari d’un setembrista, publicat per Edicions Bromera, com el millor poemari de 2007. Després de La corda del gronxador, aquest és el seu segon llibre de poemes, on combina temes clàssics, com l’amor o el pas del temps, amb d’altres de gran modernitat literària, com la quotidianitat com a pretext poètic.
A parer del crític Sam Abrams, Diari d’un setembrista “és ple a vessar de maduresa, d’humanitat, de saviesa, de sensibilitat i de mestratge artístic”, en definitiva, “un exercici extraordinari que ens dóna una lliçó de gran valor sobre la potència de la vida sense pretensions”. Té tres novel.les publicades i tres llibres de narrativa, el darrer “Ningú ha escombrat les fulles”, editat aquest mateix any per Amsterdam.
Llavina ja va estar l’any passat al festival. En aquella ocasió va oferir una conferència sobre la figura de Joan Vinyoli. Llicenciat en Filologia Catalana, crític literari i presentador de ràdio i televisió, actualment copresenta l’espai televisiu de llibres El book insígnia, i col.labora en diversos mitjans de comunicació, entre els quals figuren Catalunya Ràdio (al programa “L’ofici de viure”), TV3, El 3 de vuit, El Punt i La Vanguardia.

Dissabte 17 de maig
Labatzuca diu Bartra
Concert homenatge a Agustí Bartra en el centenari del seu naixement
Lloc: Auditori de l’Escola de Música
Hora: 22h

De Barcelona a Mèxic i de Mèxic a Terrassa en l’obra d’Agustí Bartra (Barcelona, 1908 – Terrassa, 1982) és present de forma constant el seu entorn i les experiències que li toquen de viure. Ja siguin textos amb referència a la seva estada al camp de concentració d’Argelers, al seu exili a Mèxic o als últims anys de retorn a Catalunya, la seva poesia gira entorn de la redempció i realització humana. La importància dels mites, des dels mediterranis als asteques, surt de l’arrelament en la terra que trepitja Bartra en cada moment de la seva existència. Utilitza aquests mites per a aproximar-se a l’home total, un home reconciliador, agraït, humà i conscient, doncs la seva és una poesia amb compromís, amb funció social, i la seva és una revolta basada en la lúcida acceptació del caràcter tràgic de l'existència humana i en el retorn a les concepcions miticosimbòliques tradicionals.

Labatzuca: poesia, música i visuals, interpreta poemes d’Agustí Bartra. Xavi Grimau diu el poeta, recollint la tradició de l’spoken word, i en el viatge a través de l’obra poètica de Bartra la música crea textures sonores per servir de fons a la veu, o pren el protagonisme en moments de melodia tradicional. El fons visual complementa la intenció poètica de l’espectacle. Ototoi, labatzuca diu Bartra vol bastir un viatge a través de l’obra d’Agustí Bartra on la instrumentació amb sonoritats tradicionals i contemporanis realci la força poètica del text. Alhora que la viola de roda i el sac de gemecs creen un so tradicional, el baix, la guitarra i les programacions actualitzen la proposta, sempre el servei de la melodia. El repertori es basa tant en arranjaments de
melodies populars com en creacions pròpies. L’objectiu és crear un espectacle total i subjectiu al voltant de l’obra d’aquest poeta, obra encara massa poc coneguda tot i la importància que té en la literatura del nostre país.
No es tracta en cap moment d’una antologia cronològica de la seva obra poètica, sinó d’un recull totalment personal de textos que comparteixen una coherència interna a l’hora de tractar el tema de l’ésser humà i de la seva relació amb el món. I és precisament ara, quan es compleixen els 25 anys de la mort d’Agustí Bartra i es commemora el centenari del seu naixement, que l’espectacle esdevé encara més adient i necessari per recuperar una figura –una veu- moltes vegades oblidada.

COMPONENTS
Xavi Grimau, veu
Marc Torrent, viola de Roda
Ricard Oliva, sac de gemecs
Roger Pineda, guitarra elèctrica i programacions
Josep Oriol Oliva, baix elèctric
Cristina Brossa, visuals
Laia Pampalona, visuals