29 de maig 2008

Agenda 29-30-31 de maig

FESTIVAL PRIMAVERA POÈTICA – LA GARRIGA 2008

Novetats:

Ja són a la venda els tiquets pel sopar festa de cloenda del dia 14 de juny. Es poden adquirir al preu de 10 eurons al bar La Calma del teatre i al bar L'illot (darrera la biblioteca)


Dijous 29 de maig

El rostre de l'altre

Recital de poemes amb Xavier d'Edimburg (veu), Daniel Calabrita (guitarra) i Meritxell Maza (viola)

Lloc: Biblioteca de la Garriga

Hora: 20,30h


Xavier d'Edimburg recita textos d'autors preferits de les cultures africanes, catalanes, llatinoamericanes i de collita pròpia (Somiava despert, La dansa del rampell) empès per la necessitat de promoure i enfortir el diàleg entre persones i continents. Engrescats per la seqüència, en Calabrita i la Meritxell acompanyen amb ductilitat una vetllada poètica de paraula sincera, plena de ritme, harmonia i afinitat compromesa.

Dani Calabrita (La Garriga, 1974) és músic i membre fundador de Dusminguet. Compagina estudis de guitarra flamenca amb la participació en les formacions Dijous Paella, Clara Andrés i Takul Rugi. Amb aquest darrer grup desenvolupa una proposta personal inspirada en les músiques d'arrel. Acaben d'enregistrar la seva primera maqueta titulada "Música de mercat" (myspace.com/takulrugi).

Meritxell Maza (Lleida, 1979) té el grau superior de violí i viola per l'École Normale de Music de París, on ha viscut quatre anys. Ha integrat diverses orquestres simfòniques i ha treballat a l'Òpera de Niça i a l'Orquestra de Joves de París, entre d'altres. Compagina l'ensenyament de la llengua catalana a immigrants del Vallès Oriental amb la participació musical a Takul Rugi.


Divendres 30 de maig

Recital poètic

Salem Zenia, poeta algerià refugiat i acollit pel PEN Català

Amb la col·laboració de Glòria Font (Artristras) i Martí Porter (aprenent de pagès)

Lloc: Auditori de l'Escola de Música

Hora: 22h

Col·labora: PEN Català, Accent Editorial i Llibreria Àgora

Salem Zenia (Tizi-Ouzou, 1962) és un poeta i novel·lista algerià de llengua berber, amazic. Ha treballat com a periodista i el 1998 fundà el diari Racines, en francès i amazic, un quinzenari orientat a promoure la literatura i cultura berber. Destacat defensor del drets lingüístics i culturals del poble berber, Salem Zenia ha estat víctima de l'integrisme religiós i amenaçat diverses vegades. Des del maig de 2007 resideix a Barcelona, acollit a través del programa Escriptor Refugiat del PEN Català i dins la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi, constituïda el juny de 2006. Salem Zenia llegirà poemes del seu llibre Sol cec, escrit durant la seva estada a Catalunya. La versió catalana dels poemes serà llegida per l'actriu Glòria Font i Martí Porter, aprenent de pagès.

També seran presents a l'acte Raffaela Salierno, coordinadora del Comitè d'Escriptors Empresonats, Carme Arenas, secretària general del PEN Català, i Oriol Ponsatí-Murlà, editor d'Accent Editorial. El llibre es podrà adquirir després del recital gràcies a la col·laboració de la llibreria Àgora.


Dissabte 31 de maig

Poetastrum est

Poesia llatina de l'època romana. En gira, Catul, Horaci, Ovidi, Marcial, Tibul i Properci.

Amb Albert Vilar i Txus Martínez. Selecció poètica de Núria Gómez

Lloc: Jardins de les Termes la Garriga (entrada per darrera, carrer Sant Lluís)

Hora: 22h

Espectacle de producció pròpia

En cas de pluja l'acte es celebrarà igualment a l'interior de les Termes, entrada pel carrer Banys

Què en queda dels poetes llatins clàssics? Com ens hi podem acostar des del segle XXI? L'espectacle que us proposem -un encàrrec del Festival- pretén, alhora, donar respostes i suggerir interrogants a partir de la veu de cinc dels grans poetes llatins. La poesia llatina d'època clàssica (segles I aC-I dC) és, sens dubte, la columna vertebral de la literatura romana durant el cèlebre "segle d'August". Al segle I aC. l'adustesa d'una terra de pastors, els camps, les armes i els costums de la Roma més tradicional començaven a mesclar-se amb el refinament i el luxe d'Alexandria. La República s'esberlava i aquella societat esdevenia permeable a les riques influències hel·lèniques. Així, els poetes neotèrics, d'entre els quals destaca Gai Valeri Catul (c. 84-c. 54 aC), iniciaren un camí literari en què l'erudició i el preciosisme alexandrins ajudaren a conformar el caràcter i el to únics de la nova poesia llatina.

Sext Properci (c. 50-després del 16 aC), Albi Tibul (c. 55-19 aC), Quint Horaci Flac (65-8 aC) i Publi Ovidi Nasó (43 aC-17 dC) són avui, per a nosaltres, el quartet auri de poetes eròtics llatins: ells, lírics i elegíacs, segueixen la petja de Catul i canten l'amor en totes les seves cares: canten l'enamorament, la passió, el desencís. Canten la grandesa del príncep, certament, però canten, sobretot, els detalls de la vida senzilla i efímera, el camp, els amics i el vi, la tristesa i l'enyor.

L'espectacle mostra aquesta poesia lírica i elegíaca romana, però no es queda aquí. Els romans s'inventaren la sàtira ("satura tota nostra est", deien), i ja des d'època del mateix Catul feien ús de l'epigrama (que també reberen dels alexandrins) per a tot tipus de manifestacions, ja fossin de plany o de record en una tomba, ja fossin burlesques i amb un marcat to satíric. Aquest gènere fou conreat magistralment per Marc Valeri Marcial (c. 40 dC-103-104), el darrer dels nostres poetes i que mostra un altre aspecte molt representatiu d'una societat polièdrica com era la romana del segle I.