Oriol Izquierdo dirigint unes paraules als assistentsAcabada la intervenció dels sis ponents, va venir el privilegi d’escoltar Palau, en pròpia veu, recitar els seus poemes. Va ser a través de la projecció del documental “L’alquimista”, de Pere Vilà, que mostrava imatges del poeta a Guifreu, al mar nedant –tant com li agradava-, a Barcelona o a la Fundació Palau de Caldetes, durant l’execució de les obres i el dia de la inauguració. La veu de Palau, segura, impertorbable, arribava a estremir.
Entre el públic, ens acompanyava el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, que va obrir l'acte amb unes paraules i que ja abans havia sopat amb tota la colla de participants. “El director” ofereix les seves impressions de la nit en el seu bloc recentment estrenat. Moltes gràcies! I gràcies també al director de la Fundació Palau, Josep Sampera, que amb la seva presència donava suport a l'acte.
PS.- Quan ja érem a punt de tancar l'auditori de l’escola de música, a fora quedàvem quatre gats, i Oriol Ponsatí-Murlà, pres de la rauxa gironina, es va enfilar en un dels bancals de ciment que hi ha i va recitar “La rosa”. Petita reivindació del Palau més estripat i fosc que calia anotar. “...Si et trobo un altre cop et masegaré, com quan era infant, et llençaré a un toll i t’anomenaré pel teu nom veritable, perquè ets la puta rosa!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada