Llibreria Àgora, dissabte 3 de maig
És una de les veus més respectades en l’anàlisi i la crítica de la literatura catalana. Ha treballat per a les principals editorials del país (Edicions de la Magrana, Edicions 62 i Proa, i ara, Enciclopèdia Catalana), i també s’ha desdoblat en la tasca docent. Tenir Àlex Broch dissabte a la tarda, a la Garriga, va ser un pur privilegi. En l’hora generosa de xerrada que va oferir per presentar el seu llibre "Sobre poesia catalana" (Proa), a la llibreria Àgora, va ser capaç de condensar i apropar idees i pensaments sobre la poesia de Palau i Fabre, el paper implicadíssim del crític literari i la centralitat que otorga a la generació d’escriptors dels 70.
"Sobre poesia catalana", recentment guardonat amb el premi Cadaqués a Quima Jaume a obra publicada, condensa materials de 33 anys de crítica literària, de procedència diferent, des de les "crítiques d’urgència" (els articles de "crítica militant" publicats al Correo Catalán i l’Avui) fins a textos més llargs i d’anàlisi sobre autors de la generació dels 70, Palau i Fabre o les antologies poètiques. Tot plegat, tal com va explicar Broch, amb una intenció molt clara: "posar ordre", marcar "un itinerari". "Mai he entès la crítica de manera passavolant, el crític ha de fer diana el màxim de vegades possibles".
"Sobre poesia catalana", recentment guardonat amb el premi Cadaqués a Quima Jaume a obra publicada, condensa materials de 33 anys de crítica literària, de procedència diferent, des de les "crítiques d’urgència" (els articles de "crítica militant" publicats al Correo Catalán i l’Avui) fins a textos més llargs i d’anàlisi sobre autors de la generació dels 70, Palau i Fabre o les antologies poètiques. Tot plegat, tal com va explicar Broch, amb una intenció molt clara: "posar ordre", marcar "un itinerari". "Mai he entès la crítica de manera passavolant, el crític ha de fer diana el màxim de vegades possibles".
Broch, amb la periodista Anna Ballbona, que el va presentar
La defensa del crític que va fer com a "creador", constructor d’un discurs que transmeti interpretacions, amb la voluntat d’oferir obra cridava especialment l’atenció. Per això, per aquest fort sentit crític del crític, s’entén que Broch hagi volgut incloure en el llibre noms de referència en la poesia catalana actual i d’altres que no. Ho deia ell mateix, parlant de la generació dels 70, a la qual pertany i a la qual ha explicat: "hi ha autors que no tenen la presència dels altres, perquè han vingut després i no han tingut els focus mediàtic". Ras i curt, el crític ha de tenir "voluntat de justícia poètica". Ell la té, com també una capacitat ingent, incansable d’anàlisi i didàctica. A l’Àgora ho va demostrar amb escreix. Gràcies!
PS.- En propers apunts, rebreu comentaris sobre l’acte d’homenatge a Palau i Fabre, dissabte passat a la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada