Teatre de la Garriga-El Patronat, dissabte 10 de maig
No sabem si celebrar el dubtós privilegi de veure que un espectacle com En/Doll és desendollat definitivament a la Garriga o lamentar no poder-lo tornar a veure a qualsevol altre lloc. Un mateix riu, sempre diferent. Això ha estat En/Doll, un espectacle inclassificable només deutor de la rauxa lúdica dels seus creadors, el músic Pau Guillamet i el poeta Josep Pedrals. Un concert que es trasforma ell mateix, un espectacle mutant a cada cita de les vint-i-nou que li han estat concedides. "Vam començar a Granollers i acabem a la Garriga", va dir en Pedrals, "al capdavall no ens hem mogut tant...!". Home, van arribar fins a Frankfurt, on l'únic que van saber dir en alemany fou "el passadís és fosc" (no hi busqueu massa explicacions).
Fil conductor? No massa. Ritmes trepidants de música electrònica sobre bases pregravades i lletres fotetes, juganeres, parauleres, amb un teló de fons entre oníric, sardònic i surrealista: "No em surt res de seriós, no hi puc fer res". La ballaruga rapejada -física i verbal- és una constant en l'espectacle i com a mostra el parell de fotografies. També certa improvisació, més generosa en aquest darrer concert, fins al punt de compartir amb el públic -una trentena d'atrevits- una ampolla de cava que es va perdre entre les fileres d'un teatre fred i desangelat malgrat l'ímpetu dels artistes i el convenciment i complicitat d'un selecte respectable.
La ment inquieta, de cul d'en Jaumet però en realitat d'en Pep Pedrals, no para de fer bullir l'olla. De fet, no en té prou amb ser un dels poetes-rapsodes que més gira arreu sinó que reinventa el diguem-ne gènere del recital donant-li un format diferent, proper al monòleg cantat i musicat. I és així que ben aviat -de fet ja està en rodatge- gravarà algunes cançons del seu proper xou particular amb amb la banda Els Nens Eutròfics (d'en Pedrals). Tot sigui per continuar gaudint de la inventiva verbal i de l'esperit lúdic de la poesia que en el verb i ploma d'aquest poeta assoleix cotes inversemblants d'hilaritat, humorisme i efectisme sonor.
Fil conductor? No massa. Ritmes trepidants de música electrònica sobre bases pregravades i lletres fotetes, juganeres, parauleres, amb un teló de fons entre oníric, sardònic i surrealista: "No em surt res de seriós, no hi puc fer res". La ballaruga rapejada -física i verbal- és una constant en l'espectacle i com a mostra el parell de fotografies. També certa improvisació, més generosa en aquest darrer concert, fins al punt de compartir amb el públic -una trentena d'atrevits- una ampolla de cava que es va perdre entre les fileres d'un teatre fred i desangelat malgrat l'ímpetu dels artistes i el convenciment i complicitat d'un selecte respectable.
La ment inquieta, de cul d'en Jaumet però en realitat d'en Pep Pedrals, no para de fer bullir l'olla. De fet, no en té prou amb ser un dels poetes-rapsodes que més gira arreu sinó que reinventa el diguem-ne gènere del recital donant-li un format diferent, proper al monòleg cantat i musicat. I és així que ben aviat -de fet ja està en rodatge- gravarà algunes cançons del seu proper xou particular amb amb la banda Els Nens Eutròfics (d'en Pedrals). Tot sigui per continuar gaudint de la inventiva verbal i de l'esperit lúdic de la poesia que en el verb i ploma d'aquest poeta assoleix cotes inversemblants d'hilaritat, humorisme i efectisme sonor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada