27 d’abr. 2008

Sarabandajant la poesia

Sarabandajant la poesia

Cor Sarabanda
Cinta Massip - rapsode
Tona Comas - piano
Mariona Castelar - direcció


PROGRAMA

1-Cançó del fruiter – Josep Vila / Miquel Desclot
2-L’arrel de l’aigua – Mariona Castelar / Montserrat Abelló
3-Diuen: la mar és trista – Jorge Sarraute / Marià Manent
4-Eugènia – Mariona Castelar / Carles Riba
5-Cançó de faroner - Josep Vila / Miquel Desclot
6-Fregall d’espart – Mariona Castelar / Maria-Mercè Marçal
7-Capvespre – Mariona Castelar / Anna Boldú
8-Tres acuarelas aragonesas – Antón García Abril / Magdalena Lasala
9-Sermó – Mariona Castelar / Enric Casasses
10-Cançó de bressol – Toti Soler / Cinta Massip
11-Passa Vent - Xavier Riba / Clementina Arderiu
12-Cançó del pescador de llunes – Josep Vila / Miquel Desclot
13-For us – Javier Busto



Tradicionalment el cant coral ha servit per a popularitzar poemes d’allò més variats quant a autors i tendències. A casa nostra ho sabem bé, i més a la Garriga, on actualment comptem amb set agrupacions corals. L’espectacle del cor Sarabanda, ahir a la nit, en va ser una bona mostra durant l’obertura de la quarta edició del Festival Primavera Poètica. Davant de les més de cent-cinquanta persones que es van aplegar a l’Auditori de l’Escola de Música –portes obertes i gent a fora– el cor va demostrar unes sorprenents i creatives coreografies, senzilles i efectistes, gens forçades, que es traduïen, en cada cançó, en moviments d’espai i cos, fins i tot del mateix piano. La delicadesa de l’espectacle, però, no hagués estat el mateix sense la intervenció de la rapsode Cinta Massip –devessall de somriures i energia–, que introduïa, recitant-lo, cada poema, i participava, amb el seu moviment o la manipulació d’objectes –una llanterna a Cançó del faroner o un mirall a Cançó del pescador de llunes– de les coreografies generals.

El cor interpretant el poema Fregall d'espart, de M. Mercè Marçal.


Cançó del faroner, de M. Desclot.

Cal ressenyar, també, que la majoria de les cançons que ahir es van escoltar van ser estrenes mundials absolutes (2, 3, 4, 6, 7, 9, 10 i 11), moltes d’elles composades per la directora del cor, Mariona Castelar, i responsable, en darrer terme, del conjunt d’un espectacle excel·lent de cant coral, que trenca tòpics enquistats per l’ortodòxia i que suposa una posada en escena d’una frescor absoluta, agraïdíssima, d’altra banda, en una vesprada calorosa com la d’ahir.
L’espectacle, que durà menys d’una hora, sovint va ser interromput pels indecisos aplaudiments del públic, ja que la successió de peces i moviments no acabava de deixar cap buit visible a un respectable que es va poder esplaiar al final del concert amb generosos i merescuts aplaudiments.
Sarabandajant la poesia és el segon espectacle que el Festival organitza en col·laboració amb una entitat cultural local -el primer va ser l'any passat, amb un tast de poesia àrab amb membres de l'Associació Cultural Asilah-La Garriga-, un precedent, sens dubte, esperançador quant a futures col·laboracions amb aquest i d’altres cors o entitats.
Felicitats i gràcies, sarabandes!!


Agraïment del nombrós públic assistent.

El cor Sarabanda agraïnt la presència dels compositors Jorge Sarraute i Xavier Riba.