Fi del Festival a ritme de garrotins

Dissabte 14 de juny, auditori de l'escola de música

El garrotín el garrotan
de la Vera Vera de Sant Joan

Se’ns acaben les paraules,
se’ns acaba el festival,
les taules són ben parades
fem una festa com cal.

Tot són plates d’amanides,
d’embotits i bons porrons
de converses compartides
n’hi ha hagut a borbotons.

I en Marçal i en Joan,
mestre Guida i en Michele,
van tocant acordions,
no ho veureu pas a la tele.

El garrotín el garrotan
de la Vera Vera de Sant Joan

En Panxito i la Marta
i la Guida i en Guillem,
canten versos a la carta
mentre a taula sols bevem.

Nyacres, nyicris i corrandes
i els excelsos garrotins,
van passant de banda a banda
van trenant uns versos fins.

Ara jo te la ben foto,
te la retorno i te l’endinyo,
això és un canvi de cromos
fet amb conya i amb carinyo.

El garrotín el garrotan
de la Vera Vera de Sant Joan

De què voleu que es parli?
aquí ho podem rimar tot:
trens, sequera, biomassa...
(jo en sé d'un que ha fet un bot!)

Hi ha espontanis que s’animen
a cantar alguns versets,
se’ls apunten per si rimen
n’hi ha per treure’s el barret.

Aquesta colla tenen corda,
toquen, rimen i no callen
però ara és tard i no vol ploure,
allí hi ha un avi que badalla.

El garrotín el garrotan
de la Vera Vera de Sant Joan

I acabem aquesta festa
agraïts i ben cansats
que no ha estat pas com la resta
n’hem quedat molt encantats!

Han sigut molts els poetes
que han passat per la Garriga
i ara ens calen més pessetes
que no volem pas fotre figa!

Gràcies públic i poetes,
gentils patrocinadors,
tant de bo cada any tornéssiu
augmentats de dos en dos.

Així doncs matem-ho ara,
anem sortint cap al carrer
on continua la gatzara
i seguirà fins l’any que ve!

El garrotín el garrotan
de la Vera Vera de Sant Joan