Salem Zenia, Glòria Font i Martí Porter“M’he amorrat a una font
i bec sense parar.
El meu cor ha embogit
i jo xucla que xucla, com una sangonera
quin desafiament
quan em diu que en vol més."
És l’inici del poema “M’he amorrat a una font”, de Salem Zenia, que es troba dins el llibre “Sol cec. Poemes d’amor i de lluita”, que, editat per Accent Editorial, recull 26 poemes d’aquest autor que prové de la regió de la Cabília algeriana. Divendres el vam tenir a la Garriga, el vam sentir recitar en amazic, explicar-se en francès i una mica en català, gesticular, comunicar, relatar la situació de la llengua, de la regió de la Cabília... Va ser un gran gust, un plaer compartit amb unes 40 persones, poder acostar-nos a la història d’en Salem, escriptor refugiat acollit pel PEN Català, i a la seva poesia. I deixar-nos sorprendre: aquest fragment del poema citat és d’un marcat to eròtic, com molts dels que formen la segona part del llibre. Però en realitat són, també, poemes de lluita: “aquest gènere de poesia és molt reservat, comença a desaparèixer; i aquesta poesia és també una forma de lluita contra la nostra societat, que és molt arcaica i religiosa”, afirmava en Salem, mentre en Martí Porter traduïa les seves explicacions. En Salem recitava en amazic –que divertit delectar-se amb la sonoritat d’una llengua totalment desconeguda- i en Martí, juntament amb la Glòria Font, el recitaven en català.
El director del Festival, Albert Benzekry, presentant l'acte
El fantàstic volum que ha editat Accent Editorial permet aquestes virgueries: és, com deia el seu editor, Oriol Ponsatí, un volum “rigorosament bilingüe”, portada i solapa inclosos, que, a més, conté un disc on es pot escoltar en Salem recitant en amazic, i en Josep Pedrals, en català. “És un llibre que en volen ser dos”, comentava, i l’aportació del disc, en amazic, permet posar-lo a l’abast de la població marroquina instal.lada a Catalunya que té com a llengua l’amazic, encara que amb un altre alfabet.
Abans de l’inici del recital, Raffaela Salierno, coordinadora del Comitè d'Escriptors Empresonats, i Carme Arenas, secretària general del PEN Català, van explicar el projecte del PEN per acollir escriptors perseguits com en Salem, que va arribar a Catalunya el maig del 2007. L’objectiu: “donar veu a aquests escriptors que en el seu país no poden expressar-se”, segons indicava la Raffaela.
Raffaela Salierno va explicar la tasca del Comitè d'Escriptors Empresonats
A l’acabar el recital, molts dels assistents es van animar a fer preguntes a en Salem, que, sol.lícit i comunicatiu, va propiciar que es formés una agradable conversa. Com deia al final el director del festival, l’Albert Benzekry: "Salem, esperem que la teva estada a Catalunya sigui curta, perquè això voldrà dir que has pogut tornar al teu país; però que alhora sigui literàriament fructífera per tu, i que si l’estada és llarga, sigui per la teva pròpia voluntat, perquè voldrà dir que t’has sentit ben acollit a Catalunya."
I ara, el final de “M’he amorrat a una font”, que es va llegir divendres.
“Els llavis a la vora,
després la petonejo
i entre tremolors
em fibla com el glaç.
Em diu: “Tinc set d’amor.
Beu-te’m fins a assaciar-nos”.
M’hi he amorrat de ple
i no sé com posar-m’hi.
Estic xop de suor,
el cor s’ha revoltat,
la mà palpa l’esquena
i el peu desficiat penetra ben endins.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada