Fundació Maurí, 19,30h
Fotografies de Dani Soler
Enric Boluda (1978) és de Granollers però viu a Lleida. Gabriel Pena (1980) és de Seròs però viu a la Garriga. Els dos poetes es coneixen des de fa cinc anys, quan els dos són guardonats en el Premi de Poesia Joan Duch. D’allà neix una amistat que els porta a recórrer camins paral·lels, també poèticament, i a compartir una complicitat que va farcir d’amenitat el recital que van oferir. Era el primer duet poètic de la programació d’enguany, i, amb el títol de “Duel poètic”, en alguns moments va tenir tints de divertit combat, i en d’altres, de diàleg conjuntat i ben travat. Davant la quarantena de persones que omplien la Fundació Maurí, Boluda i Pena van plantejar un diàleg dividit en dues parts, que repassava, a través dels seus poemes, temes com les relacions familiars, intergeneracionals i d’amistat, la infantesa i l’adolescència –i els “dolescents”, com batejava Boluda “els que pateixen”–, l’amor i la mort. Tot plegat, descabdellat d’una manera molt propera: Boluda amb poemes d’un caràcter més conceptual, Pena servint-se de l’anècdota i la imatge potents per enlairar els poemes.
Els dos poetes –vallesans, d’anada o de tornada– van fer circular davant del públic “la olor de 16 anys”, un “diumenge a Hèlsinki”, un “amor breu”, un dia de Pasqua o les bambes Victòria foradades de la tieta (Pena) i també una “catàstrofe” que no ho és del tot, una “cançó de bressol una mica postmoderna”, una “natura morta”, una “nina bonica” o l’“àvia, dona, mare” que “ens has viscut perquè siguem” (Boluda). Entre els poemes que es van escoltar, n’hi havia dels seus últims llibres: en el cas de Pena, Ancoratges de baix cost (Premi Les Talúries) i La revolució del bon gust (Premi Màrius Torres); i en el cas de Boluda, de Com d’una casa (Premi Les Talúries).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada