Divendres 29 d’abril – Auditori de l’Escola de Música
Fotografies de Dani Soler
Canigó és el principal poema èpic de Jacint Verdaguer. Publicat per primera vegada el 1886, la seva gestació, però, és molt anterior. Començà a treballar-hi l’estiu de 1880, en l’estada que va fer al Vallespir acompanyant el marquès de Comillas, Claudi López. Els estius següents Verdaguer va recórrer tot el Pirineu –són els anys daurats de l’excursionisme científic–, anotant toponímia, vocabulari, llegendes, que, paral·lelament li serviren per a d’altres obres.
Canigó, segons l’estudiós Ricard Torrents expressa “les aspiracions d’un poble que emergia d’una fonda desnaturalització política, cultural i social”. Quan Verdaguer començava Canigó es celebrava el mil·lenari de Montserrat i tenia lloc el primer Congrés Catalanista. Uns anys després, el 1885, Verdaguer formava part de la comissió de representants que anaven a Madrid a entregar el “Memorial de greuges” a Alfons XII.
Poema format per més de 4.000 versos, Canigó “aconsegueix de construir un teixit enlluernador d’història i de llegenda, de geografia i d’imaginació”, amb un “fons romàntic amarat d’enyorament de l’esplendor pretèrita, imaginada o real, no ve d’aquí.”
La Companyia Teatre Blau, dirigida per Martí Peraferrer, ja havia fet una adaptació teatral del poema. Ara, en solitari, Peraferrer centra la dramatització de Canigó en els personatges de Gentil, Guifré, Bernat de Tallaferro, Oliba, Griselda i la fada Flordeneu. L’argument de la lectura es centra en la deserció de Gentil, la seva mort a mans del seu oncle Guifré de Cerdanya, l’intent de venjança del seu pare Tallaferro, la intervenció del tercer germà, l’abat Oliba, i l’expiació del crim amb la fundació del monestir de Sant Martí del Canigó.
Amb l’ajut d’uns mínims elements escenogràfics i d’una banda sonora que va del gregorià a la sardana, Peraferrer aconsegueix fer entrar l’espectador dins el poema i transportar-lo fins aquest entorn llegendari, barreja d’història i fe, d’èpica i al·legoria, que enfonsa les arrels en les beceroles del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada