El rostre de l'altre

Divendres 29 de maig, biblioteca de la Garriga. Lectura poètica amb Xavier d'Edimburg

El rostre de l’altre. La complexitat del món actual –del passat i del futur– ens encara amb nosaltres mateixos i amb l’altre, sempre amb l’altre. A través d’un recorregut poètic per distintes tradicions i continents –sortint de casa i passant pel Sàhara, Iraq o el Matogrosso–, homenatjant les veus tant de poetes quasi anònims com de consagrats (Isa Al-Jariri, Òscar Romero, Andreu Equert, Liman Boucha, Francesc Pujols, Marc Granell, Pere Casaldàliga –“el català més universal que conec”–, Jacint Verdaguer, Artur Rimbaud, Joan Barceló), a més dels textos propis de Xavier d’Edimburg, l’espectacle traça un potent itinerari servint-se de la poesia per denunciar la injustícia social a través de la justícia poètica.
Acompanyat musicalment per Dani Calabrita (guitarra i banjo) i per Meritxell Arza (viola, piano de joguina i melòdica) el resultat és un recital compacte, en què text i música no es fan nosa l’un a l’altre.
Davant d’una quarantena de persones que es reuniren a la biblioteca, l’ímpetu i emoció que en l’acció i la dicció hi sobreposà el poeta i rapsode Xavier d’Edimburg acabaren per donar al missatge la veracitat i contundència necessària, ben allunyada de tants recitals volgudament trencadors però que es resolen estavellant el seu missatge en la pròpia incapacitat del text o en la mancança del rapsode per establir uns mínims ponts d’empatia amb el públic.

Transcrivim un fragment del text de presentació, escrit pel propi Xavier d’Edimburg:

Veus febles, polítics muts, “guies cecs que coleu un mosquit i us empasseu un camell”, (Mt 23, 23); succeí quelcom quasi admès que ja no hi havia profetes en el país. La preocupació ja no era saber allò que feia reeixir el savi en la cort o en la diplomàcia, sinó saber què li feia tenir èxit, ser admirat o feliç en els negocis i en la família. (...) Esdevingué categoria dels mass-media enduts pel gran cap i tal invisible sense raons de pes ja no queden més líders honestos en els governs de les mentides institucionalitzades. Només restava un sol camí a l’atenció d’aquell destí: el triomf no és el diner, el triomf està al teu interior, en l’home que tu ets, en la dona tu també (...) Època de migracions, pobles i gents, tràfec d’emocions, aeroports i adéus, passaports als teus, novetats etèries, barris vells s’omplen de noves gents obligades a entendre la seqüència. I el Quo Vadis Catalunya 21 de la paràlisi crònica, lleis de in-dependència amb tribandit “retalla-enganxa”, cuina internacional fashion week and food servit a la terrassa de ciutat unida per velocitat desfent naturalesa a preus populars. (...) Aquí només compta el lliure comerç i la borsa de valors no propis gràcies a les terres del sud. La resta és la prosa, la invisible resta amb tant sols un dret: lloc i dia de botar. Sortiu a ballar i balleu. Sortiu a la lluna i danseu. Si podeu, canteu, pinteu i de la Garriga a Cardedeu. Sigueu sempre sens preu. Car l’horitzó no té por de la victòria.

Edimburg al Youtube