Montserrat Roig: paraules d'Avui

Divendres 23 de maig, sala d'actes de la Biblioteca

Amb Mariona Casanovas i Emili Cuenca (guitarra). Direcció de Maria Manau

Montserrat Roig (1946-1991) ha estat una de les veus més contundents i compromeses de la literatura catalana durant la segona meitat del segle XX. Tanmateix, la seva obra, no únicament circumscrita a la vessant literària, és intensament actual en les problemàtiques que planteja, sobretot aquella referida al periodisme d’acció i entesa quasi com a periodisme de combat. La Roig potser ha estat la darrera ploma catalana que ha sabut combinar amb èxit periodisme i literatura, amb un interessant transvasament –si se’ns permet la paraula– de temes entre ambdós gèneres, assolint unes cotes de popularitat notables entre lectors de diferents generacions.

Montserrat Roig: paraules d’Avui, és una selecció d’alguns dels articles recollits a Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991, que agrupa la totalitat d’articles que Roig va escriure al diari Avui amb el mateix títol fins pocs dies abans de morir. Temes recurrents com el feminisme, la justícia social, la lluita contra l’oblit, la discriminació racial, la llengua, la pau... són presents al llarg d’aquest monòleg que en realitat és un diàleg, perquè les paraules de Montserrat Roig interpel·len encara el públic, el lector. La vivesa en la dicció i moviment de Mariona Casanovas, contrapuntada no sols per l’oportuna guitarra d’Emili Cuenca sinó també per les seves racionades dots actorals, fan de l’espectacle una síntesi necessàriament comprimida de les línies de força que travessen, amb precisió d’estilet, el pensament de Montserrat Roig.

La voluntat literària d’aquests articles queda palesada, sovint, en la mateixa estructura narrativa, en la resolució de l’article, i en les reflexions i imatges, a vegades poemàtiques, amb què basteix el discurs. Davant l’avinentesa de poder presentar al públic un espectacle d’aquestes característiques –no estrictament poètic malgrat el Festival–, més encara quan el recull d’articles no ha estat reeditat, no hem volgut deixar passar l’oportunitat de reivindicar la paraula i la memòria de Montserrat Roig.

Roig es va professionalitzar en el periodisme des de molt aviat. Va col·laborar a Tele-exprés, Destino, Triunfo, Cambio 16, Serra d’Or, Avui, etc. i escriví textos literaris per a Lletra de canvi o Els Marges, entre d’altres. Els volums d’entrevistes periodístiques i televisives Personatges i Retrats paral·lels, dels anys setanta, i els reculls d’articles Melindros (1990) i Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 (editat pòstumament el 1992), completen una obra que ha estat objecte de nombroses reedicions i que s’ha traduït a diverses llengües (anglès, francès, alemany, portuguès, hongarès, italià, espanyol, etc.).


Les seves entrevistes al programa Personatges (1977-1978) també foren molt populars. En aquest àmbit s’ha de tenir en compte que Roig, des d’un principi, es va mostrar crítica amb el mitjà, en el sentit que era conscient del seu poder, i encara es veia amb la responsabilitat, com a comunicadora, en aquest cas, d’acostar al gran públic persones que d’altra manera no ho haguessin pogut fer. “Personatge”, ens diu, “és tot aquell qui té alguna cosa a dir, amb una obra al darrera o una actitud que ens resulti exemplar, o aquell qui és representatiu d’algun fenomen actual. Tot aquell la paraula del qual ens pot resultar àvida”. Exactament com les paraules d’Avui, de Montserrat Roig. Gràcies!