Labatzuca diu Bartra

Dissabte 17 de maig, a l'auditori de l'escola de música

En aquest país estem acostumats a que el mestissatge i la multiculturalitat se'ns girin en contra així que tombem el cap o arronsem el melic. Per això és d'agrair que hi hagi grups i propostes com els de Labatzuca, que pouen de la pròpia tradició musical i literària per fusionar i bastir una proposta digníssima sobre un dels poetes més singulars de la literatura catalana del segle XX: Agustí Bartra. Com tants d'altres intel·lectuals i escriptors nascuts al voltant de 1910 -enguany és el centenari ocult de Bartra- i que a mitjan trenta ja començaven a publicar i despuntar, Bartra va veure estroncada la seva carrera d'escriptor. Exiliat majorment a Mèxic, fou allí on construí el seu univers èpic més que no pas líric abans de tornar a Catalunya, el gener de 1970, quan s'instal·là a Terrassa.

Labatzuca és el nom d'un torrent de Sabadell que neix sota Sant Llorenç de Munt i és ho és també d'un torrent musical que diu i descobreix i presenta amb frescor els poemes d'Agustí Bartra. "Va néixer a Barcelona i va anar a parar a Terrassa, però no li ho tenim en compte", van dir amb ironia. En el concert de dissabte, davant d'unes quaranta persones, van oferir una barreja de rock i folk molt potent sobre la qual Xavi Grimau recitava amb veu trencada fragments de poemes de Bartra, de gran força. "Era el temps en què el blat somniava encara el vel de la farina. / La destral allunyava les teulades. / Encara eren lluny les paitides. / A l'antic planell dels canons, monòdia blanca de flors òssies...". A l'escenari, viola de roda, sac de gemecs, flauta eivissenca, corn, baix elèctric, guitarra elèctrica, bateria...

El grup, creat l'any 2003, va seleccionar fragments de "Les metamorfosis del viatge", del "Gos geomètric" i del "Crist de 200.000 braços", entre d'altres. Precisament un fragment d'aquesta darrera obra, del "Crist de 200.000 braços", sobre l'exili, que anava acompanyada de la lectura d'una carta que l'il.lustrador sabadellenc apel.lat "Grapa" li havia escrit a Bartra des del camp francès d'Argelers, feia posar autènticament la pell de gallina. La van interpretar dues vegades, d'igual brutalitat expressiva les dues. Aquí la podeu escoltar mentre esperem amb candeletes l'enregistrament que faran aquest estiu. "Això de barrejar poemes amb soroll i folk ens agrada molt", deia en Xavi Grimau. I donem fe que al públic, sorprès per l'original proposta, també. Moltes gràcies i molta força, Labatzuca!